Mots: badoc

Paraula amb desús que, curiosament, encara no havia sortit.

La nostra generació l’usava, fonamentalment, com a retret quan hom es distreia de la tasca que feia (-No badis!, -ets un badoc!)

Si la memòria no mènganya -ai això de la memòria- també s’usava per anomenat aquelles ametles que s’havia retrassat en la seva maduració. Hi havia les ametles normals -amb la clovella seca i bona de llevar, els secalls que s’havien assecat abans d’obrir-se la clovella i els badocs, que encra tenien la clovella verdenca, seria una ametla “encara no oberta”.

Segurament els nostres padrins també usaren la cinquina accepció

Continua

Mots: emperrar-se

Era mot molt usat en el nostre entorn (tant que sorprèn que en aquests anys d’atendre la secció encara no haguès sortit).

Emperrar-se, la caparrudesa, sempre té dues orientacions. En sentit positiu orienta vers la tenacitat i la persistència. Però també una part obscura aquella d’aficar la banya en qüestions que no poden portar enlloc.

(Sembla còpia del castella però no surt a la relaci´ó de Barbarismes de Corbera ni en el Normatiu) Continua

Mots: orat

Altres vegades s’ha comentat. Tot el que es diu és dit per algú. Vol dir això que tota dita és condicionada per la persona que la planteja i que no és lliure de manies ni creences.

Les definicions del diccionari responen a la seva època i, a vegades, assenyales definicions que, avui, ens resulten inacceptables, com passa amb la definició del primer refrany. Des de fa temps sabem que les garrotades no corregeixen absolutament res.

“Minyonia d’un infant orfat” de Llorenç Riber, juntament amb “Flor de card” de Salvador Galmés van ser molts anys, i encara són llibre de lectura obligada per conèixer les nostres arrels.

Continua

Mots: vinyet

En sé una que, a lo millor, no la sabràs: “es vinyets de Son Pont”.
Així va començar la conversa. Es veu que el vell establit de Son Pont era conformat per molts de petits trossets de terra amb vinya sembrada. I la gent deia que tenia un vinyet a Son Pont.

Posteriorment va desaparèixer la vinya i es van anar agrupant els petits trossets. Ara res es sembla al que abans hi havia.

Entre el concepte que mostren els diccionaris i la parla local, hi havia, idò, un gran biaix. No sabem ara si era irònic o deformat. Continua

Mots: falca

Un d’aquell singulars mots en que el diccionari normatiu mostra més accepcions que no el DCVB.

Tora la part marinera de la paraula, no es del nostre entorn que som de terra i molts d’anys amb el viure d’esquena a la mar.

Si mes no en el meu entorn familiar la falca era sinònim de tascó si era de fusta. Per exemple els maresos es travaven i es nivellaven amb tascons. Per fer estelles es solia emprar una falca de ferro. Continua

Mots: groller

Segurament no es pot considerar mot perdut, en tot cas en desús.  Per a la gent de certa edat és sinònim de mal fet o mal acabat (referits a feina). També de bast i mal parlat si es fa referit a determinades expressions alienes.

A tall d’exemple, per a bona part de les persones les cançons dels darrers dies acostumen a ser grolleres. Continua

Mots: fema

L’entrada del diccionari és curta. No mostra referències, ni traduccions, ni refranys….

Simplement la traducció, excrement. Una manera fina de dir merda.

Un indicador de la salut de persones i animals. I també de la terra. El temps de descomposició de la fema dels animals i la manera en que es fa, és indicadora de la salut de la terra, dels microorganismes existens a fora vila. Continua

Mots: encerolar

Paraula que no recull el Normatiu.

Anys enrere a Sant Llorenç hi havia diverses persones que es guanyaven la vida fent de sabaters i selleters.

Al entrar o simplement passant per davant aquells tallers arribava a les pituïtàries l’inconfusible olor del cerol, matèria viscosa però endurida feta de cera pega i oli.

Desaparegut l’ofici de sabater, es perdè el nom de la feina d’encerolar el fil i l’olor.

Continua

Mots: arestada

El mot sorgí de passada, parlant de la grarlanda de les velles eres i de les carxoferes que, voltant voltant s’era s’hi solien sembrar.

Resulta obvi, si no hi ha eres on batre no hi pot haver ni garlandes, ni arestada que, normalment es deixava a la garlanda. El que restava una vegada retirat el gra, la balla i els baleigs.

Era, garlanda, batre, arestada…son part de l’enfilall de paraules avui radicalment perdudes i que els nostres padrins usaven ben sovint. Continua

Mots: avanar

En podriem dir pensament recurrent. D’aquelles idees que van i venen però persisteixen al llarg del temps.

Hi ha esperit de comunitat en el nostre poble?. ¿Hi ha manifestacions d’interès o presència en els esdeveniments que no són de la pròpia corda?

Tal vegada es tracta d’encallar-se en l’avanar-se (paraula mallorquina que no surt en el DIEC2)
Paraula perduda a nivell expressiu però ben arrelada i present a nivell de contingut Continua

Mots: mengívol

A l’hora d’assignar característiques del que es menja, normalment, es fa referència al gust (dolç, salat, amarg…) o a la temperatura (fred, calent…) i si respòn a les expectatives solem dir que és bo, molt bo o boníssim.

Mengívol, en el meu record, és adjectiu assignat a determinades fruites i verdures com a sinònim de “es pot menjar”. També referit a les pastures del bestiar, en el sentit de que l’herbatge es troba es situació idònia. En certa manera el que en castellà s’anomena “palatable”. Continua

Mots: garlanda

Sorgí a la conversa parlant d’eres i de carxoferes.

Es veu que tradicionalment, just a baix de l’era, amb pedres addicionals, s´hi acostumava a fer una garlanda, per retenir el pallús sobrant. Entre era i garlanda era on normalment s’hi solien sembrar les carxoferes. Carxofes negres per a ús de tota la família.

Batre a l’era fa temps que es va perdre. Però en algunes de les eres residuals encara, en aquesta època, s’hi poden observar rfestes de la vella garlanda.

Continua

Mots: elbaldregar

Segurament per extensió, a vegades s’aplica a cosa desorenada, mal feta, espatllada... (Es un esbaldrec!)

En el nostre entorn s’usaba -i encara s’usa- referits a les parets. Les parets s’esbadreguen fen un esterrossall (que després s’ha d’aixecar). Es dóna el cas que, de forma generalitzada. al caure les pedres en terra del veinat, passen desapercebuts (o abandonats) Continua

Mots: ètica

Fa més de 4 anys que ja havia proposat un paraula amb la que comparteix arrel: xètiga.

La curiositat del mot que avui es presenta es que té dos significats ben divergents. Un un fa referència al comportament moral (que és que accepta el diccionari “Normatiu”) En el nostre entorn també s’usava ètica (ètiques) per designar una malaltia llarga i mala de pair. Continua