Mots perduts: collada

I a la fi he acabat el llistat de paraules començades per la lletra B que tenia al meu quadernet (ja groguenc…) de “mots perduts”. Com podeu comprovar, idò, si tenim en compte totes les lletres de l’abecedari (a pesar que hi ha grafies amb més mots que d’altres) la llista total serà prou llarga, però ens ho agafarem amb tranquil·litat per degustar així, mot a mot, la riquesa del nostre lèxic antic.

I ara iniciam les paraules antigues que comencen per C. Continua

Mots perduts: polent

A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.

Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”

Continua

Mots perduts: balb/balba

No pensava escriure aquest mot ja que jo mateix (i la meva generació) encara l’usa bastant. Però un dia a l’institut a un alumne li va caure un treball delicat i el vaig titllar irònicament de “mans balbes” i ni ell ni ningú de la classe va saber què significava. I és que cada generació… té els seus mots.

Per això he decidit posar-lo aquí, ja que si bé encara s’usa du camí d’un futur proper potser estar en perill d’extinció.  Continua

Mots perduts: barrejar

Molts direu i què posa aquest homo? Ja sé que “barrejar” en sentit de “mesclar” encara és ben vigent. Però no me referesc a a aquesta accepció del diccionari, sinó que a la referida a “renyar molt fortament”. Jo, almanco, no la coneixia i segons el diccionari era d’ús exclusiu a Mallorca (curiós quan deim més “mesclar”, per exemple, que no “barrejar”). Sabeu si encara se sent per la zona en aquest sentit de renyar? Continua

Mots perduts: atxa

Ara que ve Setmana Santa, va dir na Be, alhora que adjuntava un altre petit enfilall de mots.
L’expressió “Endavant ses atxes!”, utilitzada amb la mateixa intensió de” som-hi!”, era ben usual anys enrere. Moltes vegades sense conèixer el significat del mot “atxes”.
Un mot lligat, abans als túmuls funeraris que es posaven en els funerals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i ara a la Setmana Santa.
A manera de curiositat, atxa, referit a destral, no és un castellanisme. Continua

Mots perduts: pipida

Salvant les distàncies i la seriositat del tema que ens toca ara viure, dels mots perduts enmagatzemats, volem treure avui el tema de la pipida.
El més grans n’hem sentit parlar referit a malaltia contagiosa de les gallines, transcendent quan les gallines conformaven, mitjançant la barata dels ous, en  una part important del benestar familiar. I també, algunes vegades, referit a malaltia. Continua

Mots perduts: bastar

Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no».   Continua

Mots perduts: vamellara o mamellara

Pedro Servera ens fa arribar una altra paraula que recorda de la seva contrada d’Artà (desconec si per aquí es deia… si algú ens pot ajudar). Segons ell “a Artà tenim una interjecció que diuen si va poder venir a través de Ciutadella, ja que a sembla que és  menorquina: VAMELLARA. Surt en es D.C.V.B. Hi ha una petita difer+encia amb sa pronunciació i escriptura, ja que a Artá deim MAMELLARA (no surt com a tal al diccionari), procedent de l’expressió ¨”vejam ell ara”. Significa “no et preocupis”, “ ja ho crec”.

Mots perduts: broma

Si es para atenció, en les converses de la gent major, adesiara en surten de mots perduts.
L’altre dia, a la taula del cafè, es parlava dels canvis conceptuals, el que ara es bo, passats els anys, resulta dolent i a l’inrevés.
Es parlava d’agricultura i de la retirada de llenya després de la poda de les oliveres -abans s’havia de retirar tot d’una i ara es tritura i es deixa-, però segurament el concepte es pot aplicar a altres creences i accions. Continua

Mots perduts: llegodissa

Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.

També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.

Continua

Mots perduts: ruda

Jo només  el coneixia com aquella planta que mon pare, a l’hora de fer les herbes, me deia “d’aquesta posa’n ben poqueta que si no donarà mal gust i ens espenyarà totes les herbes”, però en Pedro Servera ens informa que també significa “aluda” (recipient de forma cònica; castellà cucurucho), sobretot usat a Setmana Santa.  Continua