Es una de les múltiples paraules en desús que apareix, també en el “normatiu”.
Xerec, fa mala cara, esta fotut…son expressions més habituals en la parla actual en el nostre poble. Continua →

En podriem dir pensament recurrent. D’aquelles idees que van i venen però persisteixen al llarg del temps.

Hi ha esperit de comunitat en el nostre poble?. ¿Hi ha manifestacions d’interès o presència en els esdeveniments que no són de la pròpia corda?

Tal vegada es tracta d’encallar-se en l’avanar-se (paraula mallorquina que no surt en el DIEC2)
Paraula perduda a nivell expressiu però ben arrelada i present a nivell de contingut Continua →

A l’hora d’assignar característiques del que es menja, normalment, es fa referència al gust (dolç, salat, amarg…) o a la temperatura (fred, calent…) i si respòn a les expectatives solem dir que és bo, molt bo o boníssim.

Mengívol, en el meu record, és adjectiu assignat a determinades fruites i verdures com a sinònim de “es pot menjar”. També referit a les pastures del bestiar, en el sentit de que l’herbatge es troba es situació idònia. En certa manera el que en castellà s’anomena “palatable”. Continua →

Sorgí a la conversa parlant d’eres i de carxoferes.

Es veu que tradicionalment, just a baix de l’era, amb pedres addicionals, s´hi acostumava a fer una garlanda, per retenir el pallús sobrant. Entre era i garlanda era on normalment s’hi solien sembrar les carxoferes. Carxofes negres per a ús de tota la família.

Batre a l’era fa temps que es va perdre. Però en algunes de les eres residuals encara, en aquesta època, s’hi poden observar rfestes de la vella garlanda.

Continua →

Segurament per extensió, a vegades s’aplica a cosa desorenada, mal feta, espatllada... (Es un esbaldrec!)

En el nostre entorn s’usaba -i encara s’usa- referits a les parets. Les parets s’esbadreguen fen un esterrossall (que després s’ha d’aixecar). Es dóna el cas que, de forma generalitzada. al caure les pedres en terra del veinat, passen desapercebuts (o abandonats) Continua →

Parlàvem de sembrar arbres –Ja passa d’hora!,- em va dir. –Ja tenc els clots fets-, vaig replicar a manera de justificació. -Però els hauràs d’esbancar!

Esbancar, una paraula per a ell ben normal i, per a mi, desconeguda. Esbancar en la seva parla significava refer i netejar els vells clots ja fets. Continua →

Fa més de 4 anys que ja havia proposat un paraula amb la que comparteix arrel: xètiga.

La curiositat del mot que avui es presenta es que té dos significats ben divergents. Un un fa referència al comportament moral (que és que accepta el diccionari “Normatiu”) En el nostre entorn també s’usava ètica (ètiques) per designar una malaltia llarga i mala de pair. Continua →

Era una eina ben generalitzada en el Sant Llorenç agrícola. De fet encara hi ha cases que en tenen alguna de guardada en el sòtil.

La menanització de les diverses feines les ha arraconades. Resta el record, però el mot ha deixat de ser, en general, útil. Continua →

En una primera lectura, quan el vaig veure a la llista que havia enviat, fa temps, na Bel, vaig pensar que seria un castellanisme. Anava errat.

Jutjam per les nostres experiències i els nostres records. Quan era al·lot, en tot cas l’aspiració, la màxima aspiració en cap cas diària, al entrar a Can Pipado, aquella botiga del carrer de la Mar que hi havia vora la casa, Can Bala, que mal feia d’escola, era un canonet de magnèsia en pols. Semblava que, en contacte amb la saliva, feia múltiples petites explosions dins la boca. Oh! quina cosa!.

Els caramels amb bastonet encara no havien arribat a Sant Llorenç. I encara haurien de passar un grapat d’anys perquè es fessin famosos

Per extensió es diu pirulí a totes les construccions, dipòsits, torres, antenes…que tenen aquesta forma.

Continua →

La primera de les accepcions deriva vers el renou, fort i agut, que a vegades fan alguns animals, (per exemple les rates xisclen, també és un xiscle el de la gallina quan es sent en perill, les monees o les milanes)

La segona s’usava com a sinònim de morma.

A vegades també s’ha usat com a eufemisme masclista de l’acte sexual (el mascle és qui mostra desig de pegar un xisclet) Continua →

Segurament l’hauriem de catalogar com “mot en desús”, car en funció de l’entorn i edat de parlant encara s’usa.

Tot seient fet d’obra o tota obra que es pot utilitzar per asseseure-s’hi era conegut com pedrís-

Les altres accepcions són, per a mi, desconegudes en aquests, nostre, entorn. Continua →

N’Antoni assenyala que, per a ell, és un mot matancer “Quan havien d’agafar una mostra des porc, ses instruccion deien que habia de ser des trencafiles”

No he sabut trobar la forma plural de trencafila. Podria ser que, per extensió, es volgués dir que havia de ser de la part dura o resistent de la peça.

En el nostre entorn (a nivell de parla “manacorí”) també significa “paret divisòria”, es pñodria donar el cas que el significat tenmgués relació amb agafar la carn o el fetge de la vorera, per no espatllar la peça.

Nota: El DCVB no posa la traducció al castellà de la paraula

Continua →

Com s’ha dit altres vegades. això de la pèrdua dels mots, sempre lligada a la seva utilitat, depèn molt de l’edat i cada una de les famílies.

Befa pot ser ben viu per algunes persones i “perdut” per altres. Fer la befa a algu, sobre tot, a les persones més febles, va ser un esport local ben arrelat.
Ho recordam ara, poc abans d’arribar als darrers dies quan, temps enrera, s’usava el tirar tests dins les cases (generalment cases de persones indefenses). Continua →

En Tomàs Martínez, des del banc de la paciència, ens remet ujna paraula ben curiosa.

Primer pel cas de l’accent que, en aquest cas, no modifica significat. I també oer la deriva que pren la paraula en els diccionaris.

Segurament per la semblança amb “abundor” es va anar perdent. El refrany posat en negreta, entre paréntesi posa un aclaridor “abundor” després de la paraula “abondó”.

Una altra curiositat és l’acceptació en el Normatiu de la planta boldo Continua →

Assabentat de que, ahir, era el “dia el punt volat” (que es veu que es celebra cada 24 de gener des de l’any 2017 per recordar aquesta singularitat de la nostra llengua) vaig cercar una paraula amb tal punt que es situa al bellmig de dues lletres l.

D’entrada vaig pensar amb la paraula  fal·lera però, al detectar que ja havia sortit en vaig cercar una altra.

En aquest cas el “Normatiu” aporta més accepcions.

Els Sulfitos canten “Fal·lera Geminada” Continua →

Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.

Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.

Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.

A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.

El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.

Continua →

En el nostre entorn normalment en diem “sòcul”.

El mot presenta varies singularitats, primera les descripcions del “normatiu” són més amples i sempre orientades a la construcció que no el que apareix a l’Alcopver-Moll

Les accepcions 2, 3 i 4 del DCVB no tenen correspondència en el “Normatiu”. Continua →

No recordava haver-la sentida en el meu entorn familiar.
Abandonat, brut, mal vestit…serien dinònims usats.

Paraula no recollida en el diccionari Normatiu. Continua →

Estàs embaladit! en el nostre entorn, es diu a la persona que no posa atenció en allò que nosaltres desitjariem.
Amb to despectiu fins i tot podria indicar persona de poques llums, desinterès…

Els diccionaris aporten una versió més contundent.i positiva: perdre temporalment el mòn de vista Continua →