Mots perduts: eixermar

Quan hom mira la llista de mots pendents de publicar, mots que han suggerit diverses de les persones que, segurament, segueixen la pàgina, te n’adones que no tots atrauen de la mateixa manera. Per la grafia, per la llunyania del record… n’hi ha alguns que et semblem més simpàtics que els altres.

Eixermar és un d’aquests mots simpàtics, ara en diríem “fer net” o “llimpiar”. Es un dels múltiples mots lligats a l’agricultura tradicional que es van perdent. Continua

Mots perduts: burot

Potser en el sentit d’insult encara es digui bastant (entre el jovent ja tenc els meus dubtes), però en altres accepcions crec que ha perdut bastant el seu ús. Per no anar més enfora en el sentit de “conjunt de retxes inintel·ligibles”(un poc amb relació amb el “burretxo” que ja va posar en Guillem Pont, a pesar que pugui tenir un matís diferent). A continuació podeu llegir tot el seguit de significats que engloba aquest sol mot:  Continua

Mots perduts: mengo

Resulta curiós el funcionament de la memòria. A vegades s’intenta recordat i no hi ha manera que sorgeixi la idea o el mot escaient. Altres vegades, en dterminades situacions, sorgeix un mot que, des de fa anys romania en el calaix dels perduts. Tal és el cas de la paraula que es presenta. Aquí l’empràvem en sentit manacorí, però té altres accepcions.

Diuen els entesos que la consciència, el que pensam que coneixem o sabem sols abasta el 5% de la totalitat. Es a dir bona part del ser resideix en l’inconscient. Més enllà hi ha l’univers dels desconegut. Continua

Presentació del Corpus de Fraseologia de les Illes Balears i glosada

Ahir vespre, a l’Espai 36, Miquel Sbert presentà el llibre de Bàrbara Sagrera Antich, Corpus de Fraseologia de les Illes Balears, editat per Món de Llibres.

Es tracta d’un volum de més de 700 pàgines que recull 14.542 unitats fraseològiques amb les respectives variants documentades, recollides a partir del buidat del Diccionari català-valencià-balear, les Rondaies Mallorquines i el Cançoner del Pare Ginard. Està ordenat alfabèticament i amb un índex de paraules clau. Continua

Mots perduts: ram

A vegades la recerca de mots perduts s’origina en una conversa:
-Com es diu un “amago” en mallorquí, Guillem?
-Deu ser fer nyifes, no?
Idò, la resposta intuïtiva va resultar totalment errada. Tant pel significat nostrat de “fer nyifes”, com pel desconeixement de la parula correcta, ram (Segons el Diccionari castellà-català també podria ser indici, principi… però en sentit d’inici de malaltia, o d’atac incipient mostra, ram).
També resulta cert que, en una primera instància no havia entès el sentit final de la pregunta, referida a inici frustat de malaltia Continua

Mots perduts: esma

En el nostre entorn utilitzam la forma dialectal “eima” i, fonamentalment l’he sentida referida al sentit d’habilitat, “te eima”, o referida al domini inconscient de determinades accions, “condueix d’eima”, “ho fa d’eima” quan aquestes accions, conduir o fer panades ,són exemples,  es poden fer sense posar-hi atenció de manera conscient. Continua

“Desitjam que aquest material sigui útil per al professorat que vulgui estudiar la figura de n’Alcover”

Si vos hi vàreu fixar la setmana passada es va estrenar la calaixera didàctica de Mossèn Alcover, un projecte promogut per l’ajuntament de Manacor en què intervengueren dues persones del municipi llorencí: la mestra Antònia Santandreu i la dissenyadora Cati Forteza. Per això Card.cat s’ha volgut apropar-hi per demanar-los un poc en què consisteix tot plegat i quin paper hi han jugat elles dues.   Continua

Mots perduts: bulla

Ara que s’atraca una festa tan alegre com carnaval no està gens malament  xerrar d’una paraula com “bulla”. Ja sé que no és exactament un mot perdut, però sí que not com la tendència entre el jovent és substituir-la per la més general de “festa”. Així que almanco de “futur incert” sí que la podríem qualificar.  Continua

Mots perduts: civera

Les persones afeccionades als mots perduts assolim una determinada i singular satisfacció quan, generalment per atzar, tenim ocasió de “caçar” un nou mot, fins ara desconegut.

Tal és el cas. Després de l’escomesa d’una tarda assolellada i contemplant una vella paret de pedres singulars, a la conversa amb una persona d’edat -encara més gran- sorgí el tema de l’espectacularitat de les pedres i com es devien enginyar abans quan no es disposava de les actuals màquines pesants. “S’enginyaven amb una civera”, assenyalà l’interlocutor. Continua