Si deixam anar el poal de la física en el pou de la ciència, en traurem el que ja coneixem i tantes vegades oblidam. Primer la limitació de les percepcions i després el que popularment es coneix amb a allò de “…de cap cadascú te el seu”.. Continua
I després de la caminada s’arriba al cim i es contempla el paisatge. En direcció teoria quàntica en destaques fonamentalment dues idees.
(També es podria emprar el símil del pou de les set corrioles. Arribes assedegat i el primer poal que es va amollant en el pou de la ciència és el quàntic). Continua
Hi ha idees que remouen, sacsegen, tal és el cas de la que es presenta. De fet va originar el treball de recerca sobre un possible ésser de la persona llorencina (ADT.PL) que es publicà en aquesta mateixa revista digital abans de l’estiu. A l’hora de pensar i actuatr, la família, l’entorn, la cultura té més importància del que, a vegades, consideram. Continua
Dimarts, 18 de setembre, a les 19 hores, a l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics, carrer de Marià Canals, 13 de Palma presentació del llibre AMB PARAULES BEN PLANERES, de Felip Munar i el nostre editor Tomàs Martínez, amb fotografies de Vicenç Matas. Continua
Si Goleman, entre molts d’altres, incideix (com intentava mostrar la imatge de la setmana passada) en la necessitat de conèixer els propis valors; d’altres ens conviden a mirar les nostres emocions per trobar les raons en el comportament. Continua
Tots disposam de varies maneres de comunicar-nos amb les altres persones. En cada cas dependrà de la confiança, del motiu de la conversa, del moment emocional…
Rosenberg, reconegut mediador internacional i pacifista d’arrel, mostra un camí, Continua
Itamar, en els seus tallers, adesiara anava repetint una idea cardinal: la primera passa, sempre, és adonar-se’n. Alhora tan senzilla i tan complexa. Continua
1.- Salvador Galmés (a Flor de card)
“Fa uns anys, si heguésseu visitada la Mare de Déu Trobada, a Sant Llorenç des Cardassar, haurieu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negra, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de grans de magrana” Continua
Cercam la felicitat que haurem de treballar i dependrà, fonamentalment de la nostra harmonia interna i del que pensam…. Continua
La felicitat. Ai la felicitat!!. Hi ha qui l’espera amb els braços oberts i no arriba. Hi ha qui la cerca i no la troba. Hi ha qui se n’afluixa de cercar…La utopia, la vella utopia universal.
Csikszentmihalyi (cada vegada he de repassar com s’escriu!), un estudiós dels “estats d’experiència òptima”, ens dona pistes… Continua
Tots anam teixint el nostre relat; ens aferram al que ens sembla més adient; els nostres mites, la religió, les creences que anam treballant… I quan arribam a una cruïlla vital triam el camí que ens sembla més encertat. En aquell precís moment ningú s’erra, serà el temps que determinarà si aquella elecció era encertada o errada… Continua
Tota experiència acostuma a mostrar sorpreses i facilitar aprenentagtges. Tal és el cas de les consultes fetes en relació a possibles factors d’incidència sobre l’ésser de les persones llorencines. Continua
El que segons H. Humphrey ens impedeix “ser presents” i comunicar-nos de “forma empàtica” Continua
Si ajuntam les tres mirades, la de les persones nascudes a Sant Llorenç, la de les persones externes i residents a la vila i també la mirada més llunyana de les que són externes de naixement i residència, podem arribar a certes conclusions generals: Continua
En general ens acostumam a adaptar-nos al nostre relat, aquell que hem anat construint en funció dels nostres coneixements comoditats, interessos, conveniències…
Diriem que es sà, adesiara, enfocar les aportacions de la ciència; en aquest cas de la psicologia… Continua
Es la tercera mirada que vàrem arreplegar. Després de demanar com són les persones llorencines a les persones llorencines, i també a les persones d’altre origen, però residents a Sant Llorenç, ho varem consultar, també, a persones externes, que tenen certa coneixença, però no una relació vivencial. Continua
El dia 3 d’agost, a les 20.30, a l’Espai36, el Dr. Antoni Riera Melis presentarà el seu darrer llibre: “Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana”, en un acte organitzat per Card.cat amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear i l’Ajuntament de Sant Llorenç.
El llibre consta de 13 capítols: Els cereals a l’edat mitjana; la renovació feudal a Catalunya; els sementers del gra; els camins i els mercats del gra; el molí; la fleca i el forn; les crisis i els redreços de la baixa edat mitjana; la producció de cereals; la distribució del gra; el mòlta; la panificació; la fiscalitat del gra, la farina i el pa; i el consum de pa i d’altres derivats dels cereals a la baixa edat mitjana. Continua
Una cosa es com ens veiem les persones llorencines i l’altra, en alguns aspectes ben diferents, com ens veuen les persones que, nascudes en altres indrets ara resideixen aquí per motius diversos. Fonamentalment per raons de matrimoni.
Quin varen ser els trets que impactaren?, què en pensen? Continua
La partida, i més si és vers un canvi d’hàbits, no resulta fàcil.
De fet alguns pensadors assenyalen que tan sols ens mourem si albiram guanys substancials en relació a la situació vigent. Continua
No deixa de ser soprenent com es veuen a si mateixes les persones llorencines. Tant el que es refereix als aspectes possitius com als negatius. I també tant en el que destaca com en que no destaca. Continua