El proper divendres dia 16 de d’abril, al Pati de la Institució Alcover de Manacor, està prevista la presentació dels llibres, Epigramari de Joan Tomàs Martínez, i La terra i altres llocs de Lucia Piettrelli.
Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984) Dramaturg, poeta i guionista, Llicenciat en Història Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Continua
Sobre un uniforme cel gris, una incipient retxa de llum. Imatge escaient per suportar la idea.
El lloat poeta manacorí Bernat Nadal, en una d’aquelles entrevistes sucoses que sap fer Cristina Ros, deia l’altre dia ” l’escriptor ha de ser conscient que fa un striptease en públic, però controlat “. Continua
El passat 23 de març va tenir lloc la presentació del llibre «El ball de sala a Mallorca» ,del manacorí Ramon Codina Bonet a Palma. Fou dintre del marc de les Jornades d’Estudis Sonors, patrocinades pel Consell de Mallorca i coordinades per Bàrbara Duran i Txema González de Lozoyo. Aquest artista havia presentat, prèviament a l’acte, una instal·lació sonora. Continua
Un assentat i reforçat capcer del Santuari de Consolació serveix de suport a una interessant idea del reconegut sociòleg Richard Sennett.
Com a humans som éssers gregaris, hem de viure en comunitat; i per mantenir relacions de grup hem après a navegar en la superficialitat. Continua
“La llarga tija de la donarda és torta!”. Sempre jutjam i valoram segons la nostra conveniència que acostumam a disfressar de “lògica”, “normal”, “coherent”….
Hauria de ser dreta? Continua
El proper divendres dia 26 de març, al pati de la Misericòrdia de Palma, està prevista la presentació dels llibres, Epigramari de Joan Tomàs Martínez, i La terra i altres llocs de Lucia Piettrelli. Continua
No ens cansarem de pepetir-ho, la llengua és molt més que una eina de comunicació, per això n’hem de fer defensa aferrissada de la nostra llengua. Un atac a la llengua és un atac a una manera de ser, a una manera de pensar, de comportar-se… Continua
Tots tenim temes que ens interessen especialment, i intentam cercar información damunt ells. Jo entro en llibreries o cerc amb l’ordenador i, a vegades, trob, algún llibre que m’interessa.
N’he comprat algun per internet i n’he trobats que duen un segell de “esporgat/expurgat”, provenent d’una biblioteca pública d’algun poble o ciutat. Continua
Després d’un parell de mesos sense poder fer cap tipus d’activitat, les biblioteques del terme de Sant Llorenç des Cardassar tornen posar en marxa la seva vesant més dinamitzadora amb contacontes, clubs de lectura, tallers…gràcies a l’eficient treball de les bibliotecàries Antònia Brunet, Maria Bel Pont, i Assumpció Riera.
Així, i dins el marc del Dia de la Dona, Antònia Brunet, de la biblioteca de sa Coma va poder dur a terme el seu Club de Lectura d’Adults, interromput des del mes de desembre. Aquesta vegada el llibre a comentar fou Aprendre a parlar amb les plantes de l’autora catalana Marta Orriols. La tertúlia fou conduïda per Eulària Arlés que des de fa dotze anys és l’encarregada de presentar i moderar aquesta activitat. Enguany a causa de la pandèmia les tertúlies es duen a terme a l’Auditori de Sa Màniga per poder garantir en tot moment les distàncies de seguretat. Continua
La imatge del coll de cisterna del Santuari de Consolació afectat pel pas dels anys i pel fregar de cordes o cadenes sobre pedra de Santanyi, serveix de safata a una frase -de fet la penúltima del llibre-, de Ceberio i Watzlawick..
En determinades circumstàncies, un gest, una paraula, poden trastocar, decidir, canviar la vida d’un ésser humà. Continua
Es condició humana. Tots ens sentim persones lògiques, honestes, justes,equilibrades, estimadores. amb capacitat de decisió… i bones persones..
Llavors venen els ciientífics i ens trastoquen una mica la barraca. Resulta que tots som semblants a tots els altres éssers vius, que els nostres gens són egoistes, que ens comparam amb els que ens volten i que la nostra manera de pensar i de sentir és condicionada per moltes variables.no sempre conscients. Continua
Horabaixa hivernenc. La llunyana lluna, gairebé plena, apareix entre els esfilagassats núvols empastissats de suau vermell pels rajos de sol ponent.
Sobre una imatge una frase de Pinker. Sols podem enfocar una de les coses, de tot el que passa pels sentits, pel pensar, pel sentir de forma constant. Continua
Un petit relat sobre els tres àmbits d’interacció que segons la psicologia (S.Pinker) ens acompanyen i condicionen.
Normalment ens veiem a nosaltres mateixos com a persones lliures, sensates, centrades i raonables. Una imatge que potser totalment falsa. Continua
La foguera en primer pla. Una foguera que convida a cremar coses que no necessitam. I en el fons el perfil de les muntanyes, s’Esquerda, vista de cap, es Puig de ses Fites i les muntanyes de Pocafarina que ens situen a un lloc concret. La contemplació de tot paisatge, pot convidar a pensar. Continua
La manacorina Bàrbara Duran Bordoy i la palmesana Laura Miró Bonnín, han rebut Menció d’Honor del jurat del Premis Ciutat de Palma 2020 en la modalitat d’Investigació, amb el projecte “Tradició musical jueva a Palma”, en la modalitat que fou guanyada per Laura Jurado amb un projecte sobre els gitanos i el poblat de son Banya. Així mateix, el reconegut investigador i professor Gabriel Ensenyat va rebre una Menció d’Honor amb “Macrotopònims, glotònims i gentilicis d’identificació a la Mallorca medieval”. Continua
En oposició als mites i a les arrelades creences que es fonamenten en històries i hàbits que es converteixen en costums, l’autor proposa prioritzar la ciència i la raó; el retorn a les idees de la Il·lustració.
Des de la convicció que tothom viu el viure que vol viure, no som gens partidari de recomanar llibres ni activitats. En contraposició si que m’agrada demanar, a persones que són referents, el que més els ha agradat del que darrerament han llegit. Aquest cas és un exemple. Continua
Els ulls d’unes pollegueres, ara reutilitzades a manera d’ornament d’una paret, per la seva ancestral funció, ens venen com anells al dit per acompanyar la frase de Stefen Pinker.
Certament els canvis de maneres de pensar, de creences… són lents, molt lents. Continua
Crec recordar que el seu nom era José Luis. Era un d’aquells monitors de “Promoción Professional Obrera” de finals del franquisme que va fer estada a Sant Llorenç, concretament en el pis de Can Llegosf.
Un dia, després de prendre cafè, parlàvem d’un amic comú. En confiança em va dir: “No me’n puc fiar massa. Parla malament dels seus companys i es previsible que, quan jo no hi som, parli malament de mi” Continua
Que a Sant Llorenç es publiqui un llibre sempre és bona notícia i que ho faci algú per primer vegada encara més. Es tracta d’un llibre sorgit del confinament (qui ho diria), titulat LA SORPRENENT HISTÒRIA D’UNA PARTIDA DE MINECRAFT i l’autora és na Kika Caldentey (i tota la seva família!) i li hem fet una entrevista perquè ens expliqui com va ser aquesta experiència. Continua
