El divendres 11 d’octubre, a l’Espai 36, va tenir lloc la presentació de l’esperat llibre “Sa Torrentada”, deu minuts abans de les vuit del vespre, hora prevista per a la presentació, l’Espai 36 estava ple de gom a gom de nombrosos llorencins i llorencines, i gent arribada de Manacor, Son Servera, i altres pobles que no es van voler pedre la presentació. Continua
Utilitzam els mots a conveniència i els atorgam un significat, el nostre. Adesiara aquest significat és compartit, però no sempre. Fins i tot els significats compartits en una determinada comunitat poden divergir del significat primigeni. És el cas de la cooperació, moltes vegades identificada amb la col·laboració, amb un donatiu o amb simple presència. Continua
En aquest espai de reflexió dominical arriba avui una cita que ens pot orientar sobre el masclisme de les persones, de forma presumpte, no masclies i adhuc de les feministes. Tema alhora relacionat amb la violència de gènere. Continua
Divendres, dia 11 d’octubre, a les vuit de l’horabaixa, Antoni Riera, de la publicació Cent per Cent, presentarà el llibre Sa torrentada, a l’Espai36.
El llibre ha estat elaborat per un nombrós grup de gent, la majoria llorencins: Alfredo Barón, Josep Cortès, Miquel Grimalt, Serafí Lliteres, Antoni Martínez Taberner, Tomàs Martínez, Guillem Pont, Pau Quina, Antoni Riera Melis, Patricia Teruel i Miquel Tortella. La portada és de Guillem Nadal. Continua
Divendres, 4 d’octubre, a les 18 h, contacontes a la biblioteca de sa Coma adreçat a públic familiar a càrrec de Margalida Amengual..
Segurament la nostra mesura ve determinada per la nostra història i el nostre entorn, muntam aixi el nostre relat i ens aferram a les nostres creences.
El trasbals de la nostra liquitat des de la Mallorca agrícola a turística ens ha portat a un posicionament de domini absolut de la natura. Necessitam aigua?, idò fem un pou i que es foten les capes freàtiques. Ens hem de desplaçar?, idò un cotxe de cada dia millor, mes car, i amb una potència deu vegades superior a la necessària… Continua
Coincidint amb el nou curs escolar les bilbioteques del terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar començaren les activitats pròpies de les biblioteques, a més de les que solen anar destinades als escolars del terme municipal. És d’admirar el treball i la implicació de les tres bibliotecàries, Antònia Brunet Riera, Assumpció Riera Alcover, i Maria Isabel Pont Riera, en l’organització de diferents activitats que organitzen al llarg de l’any. Continua
Encertar en la comunicació no resulta del tot fàcil. Per això moltes vegades s’agafa el camí de la unidireccionalitat, aquella en que l’emisor “diu coses” sense l’intercanvi d’idees amb els receptors.
Segurament el cas més habitual de comunicació de direcció única en són les “rodes de premsa”, moltes vegades davant un únic periodista i amb la finalitat que el missatge es publiqui en un determinat diari. Continua
De la mà de Sebastià Sansó, l’escriptor i investigador manacorí Damià Duran em va regalar el seu darrer llibre, “Els pobres”, que parla de les classes més desafavorides de Manacor i Sant Llorenç entre 1600 i 1800, una obra completíssima i molt ben documentada, com es fa palès en les gairebé 800 notes a peu de pàgina amb què compta la publicació. Per als qui els agrada la història local del nostre municipi, val la pena llegir-lo. El seu extens contingut –prop de 500 pàgines– no em permet fer-ne un resum a Card.cat, però sí comentar algunes de les informacions que més m’han cridat l’atenció. Continua
Mirau per on, l’altre dia mentre llegia la novel·la gràfica Los surcos del azar, de Paco Roca, (una lectura més que recomanable per conèixer la contribució en la Segona Guerra Mundial d’alguns republicans espanyols exiliats) vaig sentir una espècie de deja vu. En unes pàgines del llibre (les reproduesc a baix) me va cridar l’atenció uns fets que van passar a uns refugiats espanyols, exiliats de la Guerra Civil, en una colònia francesa on intentaven auxiliar-se i el meu cervell automàticament ho va connectar amb un altres fets que actualment passen a les costes europees. No vos sona de res? I el més trist és que la resposta i actitud ara és la mateixa que fa setanta anys. Evolucionam?
I vosaltres… què en trobau? Continua
Dilluns dia 9 de setembre, el Ple celebrat a l’Ajuntament de Manacor ha acceptat la cessió d’ús a l’Ajuntament del fons documental Rafel Ferrer Massanet i dels seus drets d’explotació.
El batle, Miquel Oliver, l’arxivera municipal, Pilar Castor, i el fill de Rafel Ferrer, Antoni Ferrer, han explicat la cessió d’ús a l’Ajuntament de Manacor del fons Ferrer Massanet.
Rafel Ferrer Massanet, que ens va deixar l’any 2006, fou un escriptor, periodista i investigador manacorí, que va dedicar la seva vida a la cultura, la literatura, la historiografia i el periodisme. Continua
L’Associació per a l’Estudi dels Aliments i la Societat (en anglès ASFS: Association for the Studi of Food and Society) és una associació nordamericana fundada el 1985 que es dedica a allò que s’esmenta en el seu títol, atorgant premis (al millor llibre, a l’excel·lència acadèmica, a la pedagogia d’estudis alimentaris, a la contribució dels estudiants mitjançant treballs…), a donar conferències sobre la història de l’alimentació i a la publicació d’una revista trimestral.
Aquesta associació científica ha atorgat el premi al millor llibre d’articles d’Història de l’Alimentació publicat el 2018 als Estats Units a “Food and Representation in Central and South Modern Modern Southwestern Europe”, publicat per Montserrat Piera Ed., en el qual hi ha participat amb un llarg article sobre l’alimentació dels cistercencs en el segle XII, el nostre amic llorencí Antoni Riera Melis, catedràtic d’Història a la UB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Des d’aquí li volem fer arribar la nostra enhorabona.
Hi ha una vella dita, si no vaig errat atribuida al poble zulú, que assenyala: “per educar un infant es necessita tota una comunitat”. L’aportació de Steiner, quan fa referència al desenvolupament de l’autonomia dels infants, va en la mateixa línia: es fa imprescindible l’aportació de la comunitat. Continua
Crec que es pot generalitzar, a tothom li agrada reclamar la “seva” llibertat. Adesiara, a més s’entèn llibertat com “aquella cosa que -pel motiu que sigui- em convé” .
Son tòpics tant allò de “veiem si a ca nostra no farem el que voldrem!”, com les imposicions que, sota el “volem llibertat per…”, s’intenten implantar a nivell ideològic, comercial, de llengua i cultura… Continua
Novetats arribades per aquest més de setembre. Dos títols de revista/llibre de National Geographic dirigit a nins i nines de +8 anys. L’altre, com diu el títol del llibre, un cançoner sobre el sexe i cultura a Mallorca de la ma de Gabriel Janer i Manila. He de dir que l’he fullejat un poc i es ben divertit i entretingut conèixer el cançoner arreu de Mallorca. Continua
Hi ha coses que ens atanyen, altres no. Podem incidir en moltes qüestions, però en altres no. La mà arriba on arriba.
A vegades volem incidir en el voler o poder d’altres persones. Massa vegades, segurament a manera d’arma de distracció, plantejam solucions a problemes que són fora del nostre abast. Continua
Si resulta cert que l’errada no existeix, que solament el temps, més o manco llarg, determinarà si aquella acció concreta que portarem a terme amb la millor de les intencions era encertada o no. També ho és que, en el fons el que imoporta no és tant el que fem com les conseqüències que se’n deriven del que hem fet. Continua
Sense anar més lluny, la Wiquipèdia ens dóna una àmplia informació sobre l’esser humà. D’aquesta informació se’n presenta una part on, en negreta se n’han destacat alguns punts a manera d’introducció a la paraula que es vol enfocar: “Com la majoria de primats, els éssers humans són socials per naturalesa, però també són capaços d’utilitzar sistemes de comunicació molt elaborats per fer possible l’expressió i intercanvi d’idees, així com l’organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de famílies fins a nacions i han establert una enorme varietat de tradicions, rituals, ètiques, valors, normes i lleis que formen la base de la societat humana. També tenen una predisposició destacada per l’estètica i la bellesa, que ha conduït a fenòmens com són la cultura, l’art, la literatura i la música. Continua
S’ha comentat altres vegades, els infants són espongentes. Ho xuclen tot. Continua
La realitat és la que és. Una cosa sòlida, present, inequívoca. Ho evidencia tant la cultura popular: “Anem a les realitats…” que vol dir posa’t en sintonia amb el que jo et dic -expressió ben habitual de les converses quotidianes-, com també ho mostren els diccionaris, tant el nostre Alcover-Moll: “El fet d’esser real, d’existir”, “Allò que és real.” , com l’etimològic: “del llatí realitas, qualitat relativa a la cosa vertadera o real”. Continua