Imatge amb text / Text amb imatge

Matins nadalencs de boira espessa. Boira que s’estèn com a capa que tapa el detall d’una pretesa realitat existent.

Com es pot definir l’ésser, el carràcter d’un poble com el nostre? Segurament plourien moltes respostes, Ampli ventall que podria anar des dels  “pobres i no gens refinats” dels boiets de Salvador Galmés al recent “no som un poble, som una família”.. Continua

Nou llibre d’Antoni Riera i Melis

El dia 15 de desembre es va presentar, a Barcelona, el darrer llibre d’Antoni Riera i Melis: El patrimoni gastronòmic català i la seva cuina, escrit conjuntament amb Joan Santanach i Sunyol, escriptor, professor de la Universitat de Barcelona i responsable científic de l’Editorial Barcino. La presentació va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya i estava presidida per la consellera de Cultura de la Generalitat.

El llibre fa un repàs a la història de la cuina catalana, que s’inclou dins el sistema «mediterrani», basat en una triple herència: clàssica, europea i àrab, i fa esment de les aportacions culinàries que ha rebut al llarg del segles. Dels púnics, grecs i romans diu que no només ens dugueren la famosa trilogia del pa de blat, el vi i l’oli d’oliva, sinó que també van introduir «animals (la gallina), condiments (el gàrum i les espècies orientals) i tècniques de conservació noves (les salaons)». En els segles V i VI es potencià la caça i la ramaderia brava i en el IX, «els musulmans van introduir aliments procedents de l’Orient llunyà (la canyamel, l’arròs, els cítrics, l’albergínia, els espinacs, la síndria), i van millorar conreus ja existents (l’olivera i els arbres fruiters)». Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A es Caló de Cap de Ferrutx es diferencien clarament les capes de terreny. Una de molt fina que conforma la terra, on hi arrela l’herbatge mates i pins. I una altra, que abasta d’aquesta terra fins a la mar, conformada per una mescla de petites pedres i arena que, amb el pas de molts d’anys s’anat petrificant.. Continua

«III Cicle Orgue d’Avui» al Convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor

Després d’haver d’ajornar dos concerts, la Comissió per a la conservació i restauració de l’orgue del Convent ha programat el «III Cicle Orgue d’Avui», que intenta una aproximació a diverses formes d’art contemporani. Serà el dissabte 12 de desembre, de les 18 a les 20h al Convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor.
A les 18h s’inaugurarà l’exposició de l’artista plàstica manacorina Maria Huerga que treballa a Manacor, i ha participat en diferents exposicions: a Barcelona, Madrid, Galícia, Alemanya i Marroc. Huerga, llicenciada en Belles Arts, dóna classes d’arts plàstiques per a diferents edats al seu taller. També està molt implicada en l’activisme social, i ha col·laborat amb diverses associacions com el Col·lectiu Dones de Llevant. Aquesta exposició és una petita mostra de la seva pintura, sempre molt personal, encara que Maria Huerga està experimentant, ara mateix, amb altres idees i materials diferents. Ella comenta que tota la seva vida està enfocada a l’art i per l’art. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La nostra concepció homecèntrica del món fa que ens considerem amos i senyors de les nostres decissions. El “tu tries!” en podria ser paradigma compartit d’aquesta llibertat d’elegir.

Segons les darreres aportacions de la psicologia, aquests sentiment de llibertat potser “més fals que un duro sevillano”. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Mentre fotografiava el fumeral no era conscient dels animalons que tenia davall la sabata, ni de les plantes que hi havia a la vora el camí.
Em va impactar la seva amplària i clic.
En aquell precís moment, mentre l’atenció era a la llum i a l’enquadrament, no pensava ni en el rebut de la llum ni en els nombrosos morts derivats del COVID19, ni .. Continua

Entrevista a Ramon Codina per la publicació del nou llibre «El Ball de Sala a Mallorca», acompanyat d’un assaig de Bàrbara Duran

Ramon Codina Bonet (Manacor, 1936) acaba de publicar «El ball de sala a Mallorca» (Documenta Balear), un llibre que resumeix gairebé dos segles de música i ball a Mallorca. Un treball que repassa i documenta de manera pacient i acurada el repertori i protagonistes de les danses des de finals del XVIII fins ben entrat el segle XX.

Músics, grups, bandes militars, el primer jazz de les Illes,locals, compositors, empreses i contractes sorgeixen de les pàgines del llibre, dibuixant una veritable xarxa de professionals de la música. L’obra s’acompanya d’un estudi complementari de Bàrbara Duran Bordoy, «De ballar ben aferrats a ben amollats. Reivindicacions “queer” i feministes en el ball popular», que proposa una anàlisi de les tendències més contemporànies, com la participació de la dona en les danses de dimonis i cossiers, a més de la desaparició dels usos del ball d’aferrat, tal com s’entenia abans, entre el jovent. Continua

De Paris: Diari d’un confinament i d’un nou començament

(tria de notes preses entre el 17 de març i el 12 doctubre d’enguany)

17 de març

Orly, Porta d’embarcament. Intercanvii correus amb Pere Rosselló. M’acomiad per telèfon de Tatiana i de Francesc Bordas. A la cua, sent darrere meu: “Que ets tu o no ets tu?” Era Rosa Capllonch, acompanyada del seu filòsof francès, el mateix amb qui prenguérem cafè a ca seva (que fou antany la casa del poeta Miquel Ferrà) fa uns anys.

Molt content de retrobar ma mare des d’avui vespre. A mitjanit –se sap des d’ahir– França es confina i tanca els seus aeroports. Vaig reservar el vol abans del 14, quan començà el confinament a Espanya. Gràcies a l’Esperit Sant hauré pogut “fugir de París”. Continua