Es moda parlar d’escola. S’acostuma a utilitzar l’escola com a instrument electoral. Una manera com una altra de desviar l’atenció. Mestre es parla de l’escola, o de la llengua, o de l’adoctrinament… no es parla, per exemple de frau fiscal, de balances fiscals compensatòries o de partides pressupostàries. Continua
El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua
Sobre el fons de la imatge d’un vell i espinós coixinet de monja, una de les frases del reconegut Nassim Nicholas Taleb a “Antifràgil”.
Val a dir que la idea que sustenta la frase no és gens nova. Tot el que no resulta útil es perd. Ho evidencia la llarga llista de mots perduts. Continua
La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua
La natura sempre depara sorpreses. Tal és el cas d’aquest cascall de flor grana que va néixer just a la junta del trespol i la paret.
L’excepcionalitat del cascall contrasta amb la coneguda paradoxa que, malgrat la pretesa hegemonia del poble hi ha empreses que tenen més força decisòria que no els governs. Continua
La Casa dels Bressols, La Casa Buida, Goyo i Sobre els Talaiots són les obres guardonades d’aquesta edició.
El passat dilluns migdia s’han anunciat els guanyadors dels Premis Ciutat de Manacor 2020. Donada la situació inèdita que vivim l’anunci s’ha fet, per primera vegada, via telemàtica. Continua
L’arxiu municipal de Sant Llorenç des Cardassar és el servei públic que s’encarrega de recollir, conservar, organitzar, interpretar i posar a disposició dels ciutadans i de la pròpia administració tota la documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals i els seus ens dependents. És, per tant, un servei essencial tant per l’administració local com per la ciutadania. Continua
Sobre el fons d’una tija robusta i aplanada de figuera de moro, a la qual, popularment anomenam fulla, el naixement d’una petita i efimera fulla vertadera (que neixen a la primavera i solen durar uns 15 dies) i una frase del reconegut físic quàntic David Bohm. Continua
Fora vila ja és farcit dels singulars “rollos” de palla que, en pocs anys han substituit les anterior “bales” , prismes quadrangulars. Aquí empacar farratges seques és una activitat relativament “moderna”, vull dir que encara no és centenària. Continua
Comforma, aquesta, la quarta i última entrega de reflexions que intenten relacionar el món rural amb la recepció local de la pandèmia.
Parla de diverses estratègies amb una mateixa finalitat.. Continua
Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.
Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua
Tenir cintura, disposar de ment oberta, saber adaptar-se… són maneres de descriure la inevitable flexibilitat per poder viure en comunitat i per poder eixamplar, en extensió i profunditat, l’àmbit relacional.
No confondre flexibilitat amb absència de principis i valors. (En aquest cas, per deixar-se portar com un suret sobre l’aigua de la mar, no caldria flexibilitat) Continua
En aquests dies calorosos d’arrelada primavera i encara amb fases del covid-19, fonamentalment els matins i els horabaixes. just quan el sol, encara o ja és baix, i acaricia les façanes de les cases , es pot contemplar i escoltar el vol constant d’aquestes singulars i, per a nosaltres, beneficioses aus que són les falzies. Continua
Amb l’entrega de dilluns passat referida a l’estimar es tancava la secció que anomenàrem “Recreació de molts essencials”.
A l’enllaç que es mostra tot seguit es presenta la llista, per odre afabètic, dels mots tractats. Continua
Els nigulats tormentosos d’horabaixa rere els nuclis de pioblació il·luminats presenten una imatge idònia per plantejar dubtes sobre les certeses del propi relat.
Aquella història i composició del món que ens inventam i donam per bona per justificar els nostres comportaments. Continua
I amb aquesta entrega posam fi al que hem anomenat “Recreació de mots essencials”. Cada persona té els seus i , si vol, els recrea així com considera.
La llista es podria allargar fins on consideràs el desig. Entenc que els 47 que s’han treballat compleixen, si més no, una primera tanda
Estimar és el darrer i potser, també el més contundent. Continua
Alguns assenyalen que, després del coronavirus, el que és essencial -descomptant l’empobriment general-, tot continuarà igual.
Altres que l’excepcional situació viscuda és una oportunitat per treballar en el sentit de fer un món més humà.
Les persones i el temps, diran.
Segurament un dels aspectes més destacats del que hem viscut n’ha resultat el bombardeig i la manipulació mediàtica. Continua
Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.
Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua
Tal dia com avui de l’any 1951 moria a Sant Llorenç, Mn. Salvador Galmés i Sanxo, el més il·lustre dels llorencins.
Els veinats del carrer Rector Pasqual, han volgut fer una petita recordança de confinament, llegint alguns pàragrafs de “Flor de card”.
Com assenyalà l’autor a la introducció de la contarella “No dóna gran cosa més l’agre de la terra!” Continua
Des de que es va decretar l’estat de l’alarma, malgrat haver hagut de tancar el servei als usuaris, les bibliotecàries no s’han aturat de fer feina, durant els primers dies amb assistència presencial al lloc de treball, i després des de casa amb teletreball.
Amb un panorama totalment extraordinari, s’intenta afrontar aquesta situació el millor que es pot i donar el serveis que són possibles als usuaris. Continua