Un infern a Mallorca

El diara Ara va publicar la següent notícia: “Edicions del Despropòsit presenta ‘Un infern a Mallorca. (La decadència de l’Imperi Mallorquí)’. És la segona part d”Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí’ (obra que varen publicar l’any 2014 i de la qual ara han fet una segona edició).

‘Un infern a Mallorca. (La decadència de l’Imperi Mallorquí)’ dona continuïtat a l’univers satíric de Xisco Fuster i Toni Planissi sobre la idiosincràsia mallorquina, un univers ple de patrons desvergonyits, corrupteles, sobrassades fetes a l’estranger i foguerons, que de ben segur farà esclafir més d’una rialla als seus lectors”. Continua

Què canten els poetes espanyols ara?

(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)

Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén

Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?

Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua

Gloses guanyadores del concurs de Card.cat

Enguany tot ha quedat en família i els Matamales (pare  i filla) han guanyat el premi de les dues categories, tant adult com infantil.  Recordem que per als adults el premi era un lifiting de pipelles a Estètica tot per tu i per  als infants un val de 25 euros a la Carnisseria Sant Llorenç.

A continuació vos mostram les gloses guanyadores i també algunes més que ens han enviat (en el cas de la categoria infantil hem hagut de fer una preselecció perquè eren més de 30 i hagués estat excessiu. posar-les totes). Aquí les teniu (i gràcies a tots per participar): Continua

A contrallum

Passades les pertinents quaranta vuit hores de rigor per agafar una mica de distància, em ve de gust fer un petit comentari desenfadat del que vaig viure aquests proppassat divendres i que ara mateix intento recrear.

La primera sorpresa just al entrar i no veure fressa de res, –on son els quadres d’en Felip?-, era dissimulada pel rum-rum de les salutacions –eiii, com va?, què contes de bo?…-. Els ulls, desenfocats de les superficials converses d’apropament, tresquen l’espai, –i na Xisca?-. Continua