El discurs del Rei

Avui és un dia especial, entre els tres o quatre que ja duim de confinament, i en trob molt més esperançat d’ençà que el discurs del Rei em va donar coratge –una de les tres coses que es poden donar sense tenir-ne; les altres són la raó i la culpa– per aguantar amb paciència les setmanes que hauré d’estar sense sortir de cameva. Les seves paraules sobre la unitat de tots els espanyols i la certesa de què el tot això no és més que un parèntesi en la nostra vida, però que en acabar tot recuperarà la normalitat, demostren que tenim un Rei que toca amb els peus a terra i que se sap posar al costat dels seus súbdits quan fa falta. Continua

Blade runner

Joan Cubells ha publicat, al Facebook, una imatge que m’ha agradat:

Començament del mític monòleg de Roy Batty “Tears in rain”, a Blade runner:
“He vist coses que els humans no podien creure… Atacar naus en flames més enllà d’Orió”.
En primer pla, un Ford Orion. Més enllà, naus (industrials) en flames.

Cervantes i Albert Rivera

D’ençà de les eleccions a Andalusia, Albert Rivera no s’havia cansat de repetir que les negociacions per formar govern només eren entre Ciudadanos i el Partit Popular, i que no volien sebre res de Vox (supòs que era per no pedre vots a Catalunya i a la resta de l’Estat en favor del nou partit d’extrema dreta). Hi ha nombroses declaracions seves al respecte, com per exemple: “En aquesta taula no hi ha ningú més, ni hi serà”, “Si volem que els populistes no governin, ens hem de posar d’acord el PP i Ciudadanos” (El País, 13.01.10); “Només pactarem amb forces constitucionalistes” (La Sexta, 30.1.218); “Rivera compara Vox amb ultres com Bolsonaro, Farage i Le Pen” (Infolibre, 9.01.19); “Susana Díaz s’hauria d’abstenir perquè no hàgim de menester Vox” (Diario Sur, 15.12.18). Podríem seguir, però crec que no fa falta. Continua

Emoticona’t

Entre fang, torrentada, preparació de l’obra de teatre Garriguer d’infern, avaluacions a la feina… us tenia un poc abandonats. Per això tornam amb un menú nadalenc que esperem sigui del vostre gust:

ENTRANT: En Toni Parrino, tota una celebritat

1r PLAT: El retorn al poble d’unes mestres encantadores

2n PLAT: El president Pedro Sánchez, el senyor Casado, el rei i la reina… i ara Tele 5!!!

POSTRES: La perillosa irrupció de VOX

Es recomana que qui no tengui un bon estómac s’abstengui de provar el darrer plat (VOX) ja que pot provocar indigestió.  Continua

Mots perduts: Recordar cançons

Encara hi ha gent de certa edat que gaudeix de recordar velles cançons i acudits que havia sentit d’altres persones. Son vestigis d’una època perduda. D’aquella en que s’exercitava la memòria, ja fos per obligació (a l’escola) o per necessitat (ho hi havia ni els coneixements ni les tecnologies actuals).

Vet aquí algunes cançons (relatives a pomes) que recorda en Jaume “Garbeta”. Continua

Com al Far West no hi ha res

Ara que fa un any que a Catalunya s’esdevingueren els fets que van portar independentistes a la presó i a l’exili, trob que hi escau que recordem la cançó de la Trinca que dóna nom a l’article. La cançó va esser publicada el 1981, fa 37 anys, però crec que una bona part del seu text és de rabiosa actualitat. Si la voleu sentir, clicau sobre l’enllaç

https://www.youtube.com/watch?v=P7_FG5wbZZQ