Vola-vola titines

El Banc d’Espanya diu que dóna per perduts els més de 60.000 milions d’euros que va costar el rescat a la banca, però jo crec que va equivocat: aquests dobbers no s’han perdut, només és que han canviat de butxaca. Fins i tot m’atreviria a dir que sap exactament dins quines butxaques són, així que no crec que sigui ver que s’hagin perdut, només xerren per xerrar.

Els que per ventura es perdran –almanco per a nosaltres– són els 1.400 euros que li costarà la broma a cada lector de Card.cat.

Vola-vola titines!

Flor de Card 45 (VIII)

1979

Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.

La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua

Diputats illencs de fireta

Avui al “Diario de Mallorca” es poden llegir unes declaracions dels diputats i senadors que els illencs escolliren a les darreres eleccions estatals (tots ells de partits amb seu a Madrid) a on afirmen sense cap classe de vergonya que mai seguirien l’estrategia de partits com el PNV o Nueva Canarias, de donar suport a uns pressuposts del govern a canvi d’importants inversions per a les seves respectives comunitats autònomes. Afirmen a més que si tots els partits actuassin igual a Madrid “seria el caos” i que les inversions i el finançament no poden dependre d’aquesta classe de negociacions. Continua

17 anys d’espera però sembla que, pas a pas, les coses milloren a sa Coma

Cada quatre anys tenim l’oportunitat d’elegir als nostres representats polítics que decidiran la millor manera d’emprar els doblers de tots els contribuents per millorar el nostre poble. En teoria, ens escolten i intenten governar de la millor manera possible, encara que no sempre ho fan a gust de tots. Continua

Jubilats per Mallorca: Debat sobre turisme i medi ambient

Dilluns dia 29 de Maig, a les 19 h al Club Diario de Mallorca

“GENTRIFICACIÓ, TURISME I MEDI AMBIENT: LES ILLES DINS LA UNIÓ EUROPEA”

Ponents:
Margalida Maria Ramis Sastre, llicenciada en Física per la Universitat de les Illes Balears (1999). Després d´haver treballat en els àmbits de la gestió energètica i dels residus, actualment treballa al Grup d´Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) com a portaveu i responsable de l´Àrea de Territori i Recursos (residus, aigua, energia i canvi climàtic). Va iniciar els estudis de tercer cicle al departament de Geografia de la UIB com a membre del Grup d´Investigació Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estat presidenta-fundadora de l´ONG, Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Viure és fàcil. Basta mirar la naturalesa que ens volta: les ovelles, les galines, el moix o el ca… De fet cada un dels gens procura la seva pervivència: mejar, beure, descansar i, adesiara, aparellar-se. Amb això i cercant racons per sestar i fugint de les amenaces gairebé n’hi ha prou. Potser basta afegir-hi aquí, i per la condició d’humans, allò de “deixar-se portar” per l’ona cultural que ofereix l’entorn. Continua

Què en trobau?

La violència en els camps de futbol mallorquins continua, però és que aquest pic ha arribat fins aquí, al Moleter. Segons publica el diari Ultima Hora, al camp de Sant Llorenç en partit de cadets hi va haver baralla quan van expulsar un jugador rival, del Sant Jordi, ja que aquest i membres de la seva família s’enfrontaren contra alguns membres de l’afició llorencina que els increpaven  fins al punt que un pare llorencí va haver de ser curat d’una ferida al cap. L’àrbitre davant el lamentable espectacle va decidir suspendre el partit.  Continua

Gràcies Susana, moltes gràcies per dir en veu alta el que tots pensau

Gràcies Susana Díaz per les teves paraules d’avui:”Muchos de los que se cabrearon con nosotros no habían perdido diez escalones en su calidad de vida, habían bajado uno. Pero es que pensaban que iban a subir diez.
Es que pensaban que iban a poder tener su casita en la playa, que iban a poder salir no una vez al mes sino una vez a la semana, que iban a conseguir que sus chavales fueran a la universidad y además tuvieran un máster, que iban a conseguir ver a sus nietos con mucha mas calidad de vida que la que tuvieron ellos y cuando eso no fue posible se cabrearon, se indignaron, y ahí le hicimos el juego a la derecha y a “los otros”. A la derecha que quería que la gente se resignara y a los que querían galopar sobre la indignación de los ciudadanos”.

Es veu que per a Susana Díaz que els nostres fills puguin estudiar a la universitat és demanar massa, i no en parlem de treure’s un máster, a on s’ha vist mai!. I que me’n deis de tenir una caseta a la costa, un escàndol!. Sortir un pic a la setmana? quina barra que tenim!. El que no hem de consentir -això ja si que no- és que els nostres nets tenguin més qualitat de vida que nosaltres, perdona’ns Susana, ens hauria de caure la cara de vergonya per voler això! Continua

Flor de Card 45 (VI)

1977

La represa de Flor de Card, que es corresponia amb els mesos de gener i febrer i que ja va començar a publicar-se íntegrament en català, es va obrir amb un Editorial en el qual s’establia un cert paral·lelisme entre la revista i el descans hivernal del camp, que es començava a despertar. També ens reafermàvem amb els principis fundacionals de la revista: “mitjà d’expressió”, “vehicle de cultura” i “oberta a tothom” que hi vulgués col·laborar. En aquest sentit, ja que s’atracaven les primeres eleccions generals de la recentment estrenada democràcia, s’oferiren les seves pàgines a tots els partits i el primer que va agafar les messions fou Antoni Ramis, del PSOE, que dos anys després seria elegit conseller del Consell Insular de Mallorca i, el 1982, senador. Continua