Quaranta anys de democràcia municipal (III)

A la següent reunió, el 28 de gener, en Mateu Girart va voler una nova votació per decidir el cap de llista, ja que considerava que hi havia hagut molt poca diferència entre ell i en Joan Riera; la férem i va guanyar per onze vots a tres; n’Antònia Melis va declinar formar part de la candidatura, per raons professionals, digué. També s’acordà el nom del grup (GISLL) i es nomenà Bartomeu Domenge Amer com a representant davant la Junta Electoral Provincial i Josep Cortès Servera davant la Junta Electoral Comarcal. Així mateix, es decidí assistir a una reunió per tal de formar part d’una possible federació de grups independents, a la qual hi participarien gent de 24 pobles de la Part Forana de Mallorca, representats per Josep Estelrich (Petra), Bernardí Amengual (Inca), Miquel Riera (Felanitx), Josep Cortès (Sant Llorenç) i Mateu Morro (Santa Maria). Continua

Vota el Partit Popular

Tal com ho vaig fer el 2015, ara que ha començat una campanya que en dos mesos abastarà fins a sis eleccions (Congrés, Senat, Parlament, Consell, Estrasburg i Ajuntament), vull aprofitar l’avinentesa per recomanar de bell nou el meu vot, així que…

Si consideres que la teva llengua –el català– s’ha de situar en un pla inferior a la castellana en tots els àmbits: escola, institucions, empreses…

Si estàs jubilat i t’és igual si la teva pensió perd poder adquisitiu; o si fas feina i opines que el salari mínim és massa alt i convendria baixar-lo per tal de poder rescatar bancs o autopistes en quebres… Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (II)

De les altres candidatures no en parlaré perquè no dispòs de suficient informació per contar la manera com s’organitzaren, però sí de la del Grup Independent de Sant Llorenç, ja que jo n’era el secretari i el seu representant davant la Junta Electoral de Manacor, per la qual cosa apuntava en una espècie d’acta informal tot el que es tractava a les nombroses reunions que duguérem a terme.

El Grup Independent de Sant Llorenç va néixer a l’entorn del grup de joves que editaven la revista Flor de Card. De fet, gairebé un any i mig abans de què se celebrassin, el desembre de 1977, ja vaig publicar un article sobre les eleccions municipals i al llarg de 1978 i 1979 també en publicarien Ignasi Umbert, Guillem Pont, Guillem Soler, Antoni Sansó, Gaspar Soler… a més de nombrosos editorials, portades i un monogràfic –el març de 1979–, amb una enquesta a totes les candidatures, exceptuant UCD, que no va voler contestar. Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (I)

Aquest mes d’abril fa quaranta anys que se celebraren les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, que les havia eliminat del panorama polític durant gairebé 43 anys. En aquells anys foscs, els batles eren nomenats pels governadors i eren ells els qui triaven els regidors, que sovint sorgien de les pròpies amistats o dels grups de pressió que aleshores hi pogués haver en el poble, encara que la Llei de Bases de Règim Local de 1945 assenyalàs que havien de sorgir de tres grups: el terç familiar, format per caps de família, sempre homes; el terç sindical, agafat del Sindicat Vertical franquista, aleshores l’únic autoritzat; i el terç d’entitats, format per homes provinents d’entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi. El batle havia de sotmetre aquests nomenaments al governador, que normalment hi donava el seu vist-i-plau. Continua

L’amor és pràcticament un trastorn mental

 

Taquicàrdia, dificultat per respirar, disminució de la gana, obsessions, canvis sobtats de comportament, preocupacions persistents. De quin trastorn psicològic es tracta? O podria ser enamorament?

L’amor com a trastorn psicològic

Bioquímicament, l’amor romàntic i el trastorn obsessiu compulsiu greu no presenten cap diferència. Aquest va ser un descobriment de la professora de psiquiatria i directora del Laboratori de Psicofarmacologia de la Universitat de Pisa, Itàlia, Donatella Marazziti, qui va rebre un preu Nobel en Química al 2000. Continua

T/QO – La més grossa!!

Torrentada. Qüestions obertes/21 – La més grossa!!

La top, la més grossa, la medalla élite, el premi dels premis, el “torrent de fang” més elaborat i plantós, de moment i mentre no canviem d’opinió, haurà de ser per aquesta espècie de maga anomenada Recursos Hídrics.
De moment, i des d’una informació generalitzada,  ningú no ha mostrat cara en relació a les decisions preses. Un núvol eteri rere un nom.  Continua

Que venen eleccions!

I aquesta vegada en estol . Que si al Parlament europeu (les que manco rebombori mouen, senyal inequívoca que aquest projecte europeu no s’acaba de consolidar), al Govern estatal, al Govern autonòmic,  al Consell (això que votes de passada, senyal també que és un òrgan purament institucional),i les municipals (les que ens toquen de més a prop i més passions mouen al poble). Continua

Com arribar als altres?

Quan volem passar un missatge, ja sigui a amics, familiars o desconeguts, ens resulta important que arribi veritablement a l’altra persona. En aquest sentit, la persuasió ens pot resultar útil, ja que ens permet transmetre les nostres idees de tal forma que s’esdevé més rellevant per l’altre persona i així li doni importància. Continua

Reconstruir-se

Ja han passat uns mesos des de les inundacions a Sant Llorenç i voltants, però… Què passa després d’aquests esdeveniments? Com afrontem aquestes situacions tan destructores?

Marques psicològiques
Els desastres naturals involucren no només pèrdues humanes i materials sinó també seqüeles psicològiques en les víctimes que hi sobreviuen. En aquestes situacions, dos tipus de danys ressalten especialment: el físic i el psicològic. El dany físic se soluciona de forma òbvia directament després de les destrosses, però, en canvi, el dany psicològic por anar augmentant al llarg del temps. Continua

Mostra’m com aparques i et diré…

El respecte que tens al dret dels altres!.
Resulta obvi. Si de cada dia hi ha més cotxes, s’incrementa la dificultat per aparcar vora ca teva. Sobre tot els vespres, quan la majoria dels que treballen a fora son a casa.
Tots coneixem persones barrudes, aquelles que estacionen el cotxe “a la seva manera”. Tant és si és s’ha de deixar vora un cantó, com davant un gual permanent, o si per petar la xerradeta han d’interrompre el trànsit de tota la via. Faltaria més! Continua

Canvis “Majors” a la Policia de Sant Llorenç

Una de les novetats que criden més l’atenció a dins els pressuposts de l’any 2019 és la contractació prevista d’un Major per a la Policia Local de Sant Llorenç, que comporta la supressió d’una plaça d’agent policial.

Pels qui desconeguin la jerarquia policial de les Illes Balears, el Major és un càrrec que es situa al tercer lloc del capdamunt de l’escala jeràrquica, just per darrera de l’intendent i el comissari i per davant de l’inspector i sotsinspector. Cal deixar clar abans de continuar que aquest és un càrrec inexistent a municipis molt més poblats com són Manacor, Ciutadella o Maó, municipis que compten amb plantilles de més de 100 efectius policials, quan la plantilla policial de Sant Llorenç no arriba ni a 40 efectius. Continua

Això és periodisme?

Aquests dies, cercant informació per al llibre sobre la torrentada, he tengut ocasió de parlar detingudament amb David Robinson, marit de Joana Lliteras i pare d’Arthur i Úrsula Robinson, que es veieren afectats per la inundació: Joana i Arthur perderen la vida i Úrsula va aconseguir salvar-se gràcies a l’ajuda que li prestà Daniel Thielk. La seva història s’explicarà de manera exhaustiva en el llibre, però, en resum, els fets foren els següents:

Joana se n’anava de Manacor sa Capdepera i, per tal com la rotonda d’on parteix la carretera de Son Carrió estava tallada, va haver de creuar el poble de Sant Llorenç. Tot just després del pont de vora el magatzem de Can Salvador, els va aplegar la torrentada i els va fer navegar a la deriva pel passeig de les Brodadores fins on hi havia el basar xinès. Allà, la correntia que venia de la plaça de l’Ajuntament va empènyer el vehicle, que pegà al capdecantó de la seva dreta i amb el cop es va rompre el vidre del maleter. Com que l’aigua, en aquell indret, va arribar als dos metres d’altura, el cotxe va començar a omplir-se, però na Joana va aconseguir sortir amb els dos nins. El que no pogueren evitar és que la correntia se’ls emportàs a tots tres fins al final del carrer Gabriel Carrió, que entrassin al llit del torrent i que hi continuassin fins passat el pont de l’estació. Allà, se separaren: na Joana va continuar per dins el torrent i el seu cos va esser trobat l’endemà vora el pont de na Capirrona, dins Son Carrió; els seus fills sortiren de la correntia però seguiren dins l’aigua, fins que regolfà cap a la dreta després del magatzem de la Cristalleria Sant Llorenç, amb sort desigual per a cada un d’ells: Arthur va pegar a un arbre, es va enfonsar i va perdre la vida, i Úrsula va passar per dins un portell i per sobre d’una pareteta i va quedar asseguda enterra al començament del camí de sa Tafona, on fou recollida per Daniel Thielk. Continua

La importància de l’afecte

Alguns demostrem afecte de forma molt fluida i casi fora voler, i a d’altres ens costa més. Però de fet, no és el mateix demostrar o expressar carinyo que sentir-lo. En les següent línies anem a parar atenció a aquesta conducta.

Fins a quin punt és l’afecte una necessitat vital?

Per la nostra espècie, les demostracions d’afecte són bàsiques. L’ésser humà, com qualsevol altra espècie animal, té una sèrie de necessitats i una d’elles és la social. Continua