Parole, parole, parole

“El Gobierno no les va a dar la espalda”, “El Ejecutivo va a volcar todos los recursos para que puedan recuperar el día a día a la mayor brevedadposible”, “El Consejo de Ministros iniciará los trámites para la inmediata puesta en marcha de las ayudas económicas” (Pedro Sánchez, Última Hora de l’11 d’octubre de 2018).

“Les ajudes del Govern Central, qui es va comprometre a abonar el 50% de les obres per a la recuperació d’infraestructures afectades per les pluges, encara no han arribat” (Mateu Puigròs, roda de premsa del 17 de setembre de 2019). Continua

Maltracte psicològic dins i fora de la parella (1a Part)

El maltracte és una vulneració dels nostres drets humans que es pot manifestar mitjançant diverses formes. Per mencionar-ne alguns exemples, el maltracte físic, l’abús sexual o el bullying són formes de maltracte que tots sabem més o menys com s’expressen. El que m’interessa avui és fer un incís en el tipus emocional. Què es considera maltracte psicològic? Només ho puc sofrir de la meva parella o també d’altres persones? Com cursa? Com ho puc aturar? A continuació, et contesto totes aquestes incògnites. Continua

Què en trobau? La història es repeteix…

Mirau per on, l’altre dia mentre llegia la novel·la gràfica Los surcos del azar, de Paco Roca, (una lectura més que recomanable per conèixer la contribució en la Segona Guerra Mundial d’alguns republicans espanyols exiliats)    vaig sentir una espècie de deja vu. En unes pàgines del llibre (les reproduesc a baix) me va cridar l’atenció uns fets  que van passar a uns refugiats espanyols, exiliats de la Guerra Civil, en una colònia francesa on intentaven auxiliar-se  i el meu cervell automàticament ho va connectar amb un altres fets que actualment passen a les costes  europees. No vos sona de res? I el més trist és que la resposta i actitud ara és la mateixa que fa setanta anys. Evolucionam?

I vosaltres… què en trobau? Continua

Preguntes al PSOE

Per favor, hi ha algú del PSOE que em pugui explicar algunes coses que no entenc?

Una, si governar totsol va tan bé –ho va fer des de la moció de censura de l’1 de juny de 2018 fins el 28 d’abril de 2019: 10 mesos–, per què no va continuar igual i va convocar eleccions generals?

Dues, per què, si ara té el 28% dels vots, considera que Unidas Podemos li ha de donar el 100% del poder? Continua

Què en trobau? Ajudes als damnificats per la torrentada

Aquesta pregunta ve donada per diferents comentaris que a nivell personal m’han fet, ja que jo des del primer dia vaig voler marcar-hi distàncies en aquest tema, el de la torrentada en general, i no vaig qualificar de bona ni de dolenta l’actuació d’uns i altres ja que entenc que és un tema molt sensible.

El que sí que sempre he pensat que hagués pogut ser millorable és el tema de la informació general referent a aquest desastre, emperó també és cert que fins no fa gaire gaire gent se’n queixava.

Seria interessant que els comentaris fossin constructius i clarificassin els punts a on s’hi està en desacord i d’acord. Què en trobau? Continua

Profecia autocomplerta

No t’ha passat mai d’estar segur que una cosa passarà d’una determinada manera, i resulta ser així? Posem que tens una entrevista de feina i estàs segur que aconseguiràs el lloc, fins i tot abans d’anar-hi. I al final, resulta que ho aconsegueixes. Com és que a vegades podem predir el que passarà? És real? Hi ha una explicació científica al darrera? Continua

T/QO – Per la mateixa regla de tres…

Torrentada. Qüestions obertes.

Això del torrent és un no parar. Ja havia tancat les “qüestions obertes”, però amb el temps van sorgint noves situacions imprevistes, com és ara, i sols és un exemple, l’amplada d’alguns ponts,  amb els pals de les baranes de cap, aparentment envaint espai de circulació.

La qüestió és la següent: si una dotzena mal comptada de veinats, convoquen reunió amb el batle, el regidor i l’enginyer encarregat de les obres, i després de parlar-ne dolcement, aconsegueixen canviar la direcció parcial d’un dels ponts (el de la falda del Puig Negre),
per la mateixa regla de tres,
¿què hagués pogut passar, que s’hagués pogut aconseguir si algú s’hagués mogut davant aquelles situacions encara inexplicades i, per tant, incompreses? ¿Hi hauria les parets encimentades? i els nous murs de formigó?.

Què en trobau? Embós a Manacor

Si algun dia d’aquest al matí (de devers les 11 fins a les dues) heu intentat atravessar Manacor (per dins) haureu vist dia sí, dia també un embós que fa fredat. La coa ocupa a pics quasi tota l’avinguda (des de la Guàrdia Civil fins a la rotonda del polígon). No sé si hi ha alguna solució (penseu que ja se va fer una variant fa uns anys per desviar la cotxada de dins Manacor), o tot és cosa de la famosa saturació estiuenca, però que Manacor està col·lapsat és ben evident. I no crec que els negocis del fons hi estiguin molt contents (Hiper, Socias & Rosselló, Opel…)ja que jo mateix fa dos pics que vull anar a l’Hiper Manacor i me’n faig sa punyeta en veure la coa per acabar comprant al Lidl.

Veis alguna solució?

58.000 persones, a les Illes Balears, poden ser alcohòlics

Segons Jesús Mullor, president executiu del Projecte Home, prop de 58.000 persones, d’entre 18 i 64 anys, són la població balear amb risc de convertir-se en alcohòlics.

Segons les dades d’aquesta institució, l’alcohol és la droga legal més consumida i més acceptada socialment i l’ordre de consum de drogues, legals o no, és el següent: alcohol, tabac, cànnabis, hipnòtics, cocaïna, al·lucinògens i èxtasi. Continua

Tothom preparat per la cursa dels Malalts de dissabte… o gairebé tothom 😄

“Jo enguany no la correré, no estic en forma”; “jo tenc una xxxxxxxx (afegiu-hi dues paraules en un espècie de llatí impronunciable) i em vé just-just caminar”; “a mi m’han d’operar la mateixa setmana”; “jo tenc unes noces (o comunió,o bateig); “tenim un sopar familiar”; “jo d’ençà la de l’any passat just he anat a córrer dues o tres vegades i no aguantaré”… i així una llarga llista d’excuses que no et canses de sentir des de dos mesos abans, fins a la mateixa setmana de la cursa.

Tot canvia el dia de l’assaig de la cursa, el dilluns de la mateixa setmana, sembla cosa de bruixeria: Continua

Gràcies!

Tenim per suposat que els pares han de cuidar dels nins; la naturalesa obliga. Però aquesta feina, com totes, es pot fer curosament, passionalment… o senzillament fer-la per fer, per obligació que diríem. I només quan ets més gran i, sobretot si tens fills, te n’adones dels sacrificis que han fet els teus pares per tu i pots analitzar amb la maduresa ja necessària què varen fer bé els teus pares i què no, per després seguir aplicant-ho als teus infants o, al contrari, canviar-ne alguns detalls que tu preferires no transmetre als teus descendents.

En aquest sentit jo he de reconèixer que he estat un sortat. Si bé els meus pares van cometre algun error i algunes coses segurament jo les hagués fet d’una altra manera (només faltaria, són humans i en una feina tan complexa com l’educació és impossible no entrebancar-se), vull fer públic el meu agraïment per l’educació que em van donar. Estic en una edat i en una situació (pare de família) que em permet  tornar la vista enrere i admirar la seva tasca, fins al punt que si som capaç de transmetre una educació similar als meus fills ja me donaré per content.

Per això vull fer públic aquest agraïment als meus pares ara que són vius (que els pòstums se’ls endu el vent) i siguin conscients de la seva bona labor. Continua

Els difunts d’ara, com els d’abans

Tothom en parla, ha sortit a diaris d’arreu del món, és el safareig que es sent avui a portals de carrers, bars i xarxes socials: “Troben centenars de cossos sense sepultura al cementiri de Manacor“.

La condemna és unànime: “qui ha fet això no té ànima”, “t’imagines si hi ha qualque familiar nostre?”, “s’ha de saber qui són aquests morts i qui ho ha fet que la pagui”… hom no pot més que estar d’acord amb totes aquestes sentències. La curiositat m’esdevé quan escolt aquestes paraules de la boca de gent que pensa a l’inrevés quan els morts sense identificar provenen de la guerra civil, “no hem de remoure el passat” repeteixen, sense cap argument de pes mentre et titllen amb mots com “guerracivilista”, apresos a base d’escoltar-los una i altra vegada a la tele-porqueria. Continua

Suposem

Suposem que tenc un llaüt i que m’agrada anar a pescar mar endins.
Suposem que, un dia, trob algunes persones que, si no els don una mà, s’ofegaran.
Si són europeus, ja sé que els he d’ajudar, no només perquè és el que toca, sinó també perquè crec que si no ho faig em poden multar per denegació d’ajuda, com sol passar en els accidents de trànsit.

Però, i si són negres, també els puc fer pujar al meu llaüt i portar-los a terra? O primer els he de demanar els papers, per por que les autoritats no m’acusin de tràfic de persones? I si no tenen papers, els he de deixar morir, encara que entre ells hi hagi nins o nines com els nostres néts? Continua

La fi d’AUMASA, a la fi

Aquests dies es varen aprovar les noves concessions de transport de Bus interurbà que en principi tendran una durada de 10 anys més 5 de prorrogables, a la nostra zona, la de Llevant-Migjorn, li ha estat adjudicada la concessió a l’empresa “Transports Barcelona” formada per les companyies Caldentey-Sagalès.

Es posarà fi així, si no hi ha res de nou, a una de les xacres més vergonyoses de la Mallorca contemporània, sobretot pel que fa a la zona del Llevant, AUMASA. Continua

Què en trobau? Problemàtica amb les hamaques a la costa llorencina

Fa unes 3 setmanes una publicació de Facebook que feia referència a la costa llorencina es va fer relativament viral. El perfil “Mallorquí” que compta amb nombrosos seguidors, es queixava de la situació viscuda a la platja de Cala Millor amb un usuari del servei d’hamaques que fins i tot li va arribar a dir que s’havia de situar més enllà de la zona reservada a les hamaques, que  a la zona d’hamaques ni tan sols es podia posar davant la mar, ja que si ell volia hi podia col·locar l’hamaca que havia pagat.
Continua

Condemnats a passar per l’arc

El cas de na Paula Rotger, la treballadora de l’aeroport lingüísticament menyspreada per la “guardia civil” i posteriorment expedientada per AENA, haurà servit per fer visible, a tots els que encara no havien, o no havien volgut obrir els ulls, la forma en que des de sempre se’ns tracta als qui vivim a les colònies. Sempre serem sospitosos a davant els ulls del sistema corrupte espanyol, sempre estarem obligats a passar per l’arc, com a metàfora, mentre ells es passegen amb tota impunitat per ca nostra i exploten el nostre territori fins a l’ofegament total emportant-se’n tots els guanys (el cent per cent de les taxes aeroportuàries ens les roba Madrid) i condemnant a la gent que viu aquí a patir-ne les conseqüències. Continua