Ja n’hi ha prou, necessitam les ajudes JA!

Dos mesos després hi ha gent que encara no pot dur una vida amb un mínim de normalitat. Les ajudes de l’estat no arriben, ni se sap res ni s’espera, immobilisme total. El consorci d’assegurances dels vehicles afectats no ha tramés encara les taxacions dels cotxes, informaren que tenien quaranta dies per passar la proposta, molta gent no s’atreveix a comprar el cotxe sense saber la valoració que li faran del o dels que va perdre. N’hi ha prou amb fer una volta per Sant Llorenç o per les zones rurals d’arreu del municipi llorencí per veure cases que estan tancades o sense amoblar, amb el mínim. Ho perderen tot, i tot és tot.

Continua

Emoticona’t

Entre fang, torrentada, preparació de l’obra de teatre Garriguer d’infern, avaluacions a la feina… us tenia un poc abandonats. Per això tornam amb un menú nadalenc que esperem sigui del vostre gust:

ENTRANT: En Toni Parrino, tota una celebritat

1r PLAT: El retorn al poble d’unes mestres encantadores

2n PLAT: El president Pedro Sánchez, el senyor Casado, el rei i la reina… i ara Tele 5!!!

POSTRES: La perillosa irrupció de VOX

Es recomana que qui no tengui un bon estómac s’abstengui de provar el darrer plat (VOX) ja que pot provocar indigestió.  Continua

Són perilloses o no?

Fa prop de dos mesos, dia 17 d’octubre per ser més exactes, vaig fer una escrit informatiu amb fotografies que alertava de la, des del meu punt de vista, manca de llum a la zona urbana per on passa el torrent, concretament allà a on hi ha col·locades les barreres. L’escrit era un escrit neutre, que no culpava a ningú de res i que tan sols pretenia informar d’aquell perill, però hi va haver gent de l’equip de govern que va trobar que jo no havia de dir allò. Continua

El nom de la dona

Sempre he sigut, soc i seré dels que creuen fermament en la igualtat absoluta entre la dona i l’home i reconec que tot i que ens volen fer veure que hi ha una pretesa igualtat, hi ha certs aspectes en els que la dona pateix un vet tan dur als pobles de Mallorca com el que pateixen a països que sovint són criticats, i amb raó, per aquest mateix motiu. En aquest cas concret volia fer esment dels noms dels nostres carrers, places i avingudes. Continua

Un mes de la torrentada

Com passa el temps. Ja fa un mes d’un dels successos més tràgics que ha patit el nostre terme municipal. I què en queda encara de tot plegat? El fang se n’ha anat, sí; els voluntaris, també; i una relativa calma pareix acompanyar el poble. Però no tot s’ha acabat. Encara queda molta feina per fer. Ho deixa entreveure la recent associació que s’ha fet de daminficiats llorencins per la torrentada (de la qual puc avanaçar que Card.cat té preparada una entrevista per donar-los a conèixer); l’esbucada plaça des Quesito; el derruïment de diverses cases amb mal estat; la presència d’arquitectes i abundants picapedrers pel centre del poble; el mal estat d’algunes finques de foravila i com corre l’aigua encara per la muntanya… Tot plegat ens fa recordar que s’ha llevat allò més gros, sí, però no tot. Continua

Primera (galtada)!

M’ha sorprès perquè no ho entenc. No entenc com els nostres polítics poden donar per bones unes resolucions -aparentment injustes- que s’agafen des dels despatxos del Govern.
Tots sabem, més o manco, com funciona el món de fora vila. Els nostres pares i padrins ens ensenyaren que quan un dels teus bens (ovelles que fan tala, cans que fan carn…) danya un veí, a més de demanar-li disculpes, s’ofereix, i es pacta, la pertinent compensació pels danys causats. I després tan amics com abans! Continua

I per què no més Policia Local?

Indiscutiblement, de tots el efectes de la torrentada, ningú posa en dubte que els pitjors de llarg són les morts. Tenint-ho en compte l’únic cos, juntament amb la gent del poble, que va ser present des del minut zero ajudant en totes les tasques i l’únic amb prou rapidesa per poder evitar més morts va ser el de la Policia Local de Sant Llorenç.

Aquests dies he recordat les paraules d’un d’aquella dotzena d’homes que ajudaven a retirar els cotxes a les dues de la nit al Passeig de les brodadores (conegut també com a carretera d’Artà) just devora el desviament que hi ha cap a l’estació del tren: “tanmateix ja sabem que les medalles se les penjaran els polítics”. Tota la raó. Quan encara queden moltes restes del desastre de la torrentada sobretot a les zones rurals, i aquells cotxes romanen destrossats alguns al costat del camp de futbol i d’altres a l’estació de tren, alguns dels polítics del Parlament Balear han començat a apuntar-se al carro de treure vots de les desgràcies dels altres. Moltes han sigut les propostes i totes elles han denotat un notable desconeixement del que va passar aquell terrible 9 d’octubre. Cap d’ells esmentava un augment de dotació tant econòmica com de personal a les files d’aquest cos policial arreu de Mallorca. Continua

Aproximació a un procés

Cada persona te una manera de viure les seves experiències. No hi ha receptes universals.
Tots els processos, però acostumen a seguir unes determiades passes, un procés. S’aplica a la dinàmica de grups i, tal vegada, el model es podria adaptar al dol col·lectiu que, derivat de la torrentada assassina ens toca viure. Continua

No som un poble, som una família

Avui fa una setmana que amics i coneguts vàren viure un malson, possiblement el pitjor de les seves vides.
Una nit llarga, terrible, plena de pors i de fred.
Una nit que va donar pas a un dia on les notícies i les imatges costaven de creure: morts, desapareguts, fang per tot arreu, portes i finestres trencades, cotxes acaramullats, llàgrimes i mirades tristes. Continua

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Fins a cinc dies he tardat a seure davant l’ordinador per escriure una reflexió sobre la tràgica tempestat que va assotar Sant Llorenç el passat dimarts horabaixa, 9 d’octubre (data que ja serà difícil d’oblidar pel nostre  poble). Segurament el shock inicial i les hores ocupades fent net a ca l’oncle Mateu i després a altres cases de coneguts han impedit  aquest exercici de reflexió (i a la vesprada amb el cansament tampoc feia ganes d’escriure).  Continua

Eternament agraït

Sembla mentida però fa tan sols tres dies del gran desastre i els carrers del meu poble ja tornen a estar transitables. No puc més que estar eternament agraït a totes les persones que, d’una manera o altra, han ajudat a que Sant Llorenç sortís com més aviat possible del colapse total en que va quedar immers aquest passat dimarts.

Continua

Parlem del que de veritat interessa a la gent

Deia no fa gaire un company que “En un país decente los universitarios estarían en huelga y en pie de guerra por lo ocurrido en la Universidad Rey Juan Carlos. Futuro negro!!!.”

Ho va clavar. Ja fa massa vegades que he escoltat, de gent de qualsevol tendència, el desastre de món que els hi estam deixant als nostres fills. Gairebé les mateixes vegades que aquests acabaven posant-se de cantell com aquests estudiants i culpant a la gent més pobre i amb més pocs recursos de tots el que passava: Ara són els immigrants, fa 20 anys els peninsulars, abans d’ells els xuetes, abans les dones… però el poder mai, el poder fa mal d’atacar perquè ja se’n cuiden els seus mitjans i els partits afins de rentar-li la cara, els mateixos mitjans que escampen l’odi al diferent entre les masses borreguils. Continua