No i punt. Hipocresia sexista institucional generalitzada

El Consell de Mallorca ha posat en marxa aquest estiu la campanya No i punt. De festa, Mallorca lliure d’agressions sexistes. Com és lògic i natural tots els ajuntaments s’han sumat a aquesta crida, just faltaria, però l’acció en aquest aspecte de la major part d’aquests ajuntaments s’ha limitat a posar el logo de la campanya als seus programes de festes. Continua

La necessitat d’aferrar-nos a alguna cosa

L’altre matí, quan duia la meva nina amb bicicleta a l’escola d’estiu, vaig trobar-me amb una tendra escena: una mare  que consolava  el seu fill, un poc commocionat per la dura visió d’un moixet esclafat al bell mig del camí del Purgatori. La mare va suposar que el nin necessitava algun tipus d’explicació per superar aquell moment i l’hi va donar ràpidament: “El moix és mort, però algun angelet baixarà i s’endurà la seva ànima al cel i allà tornarà viure”. Continua

Què en trobau?

L’altre dia vaig tenir un deja vu. Estava a punt d’entrar a la preciosa platja de na Clara (Colònia de Sant Pere) quan em vaig fixar amb el cartell d’entrada. Algú l’havia destruït i l’havia readornat amb una ja habitual frase contra la presència de turistes. Això em va fer recordar en les pintades en el mateix sentit que es varen fer a Sa Coma (i també a altres indrets de Mallorca). Continua

Visita del conseller Romeva i la consellera Tur a sa Coma

El Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, la Consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, acompanyats del director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana i del batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, han realitzat una visita a sa Coma per veure la zona on hi ha les fosses dels republicans afusellats, probablement al voltant de cinc-cents, la majoria catalans, després del reembarcament del capità Bayo el 4 de setembre de 1936. Continua

En resposta a l’article d’en Pere Pol “Canvis circulatoris a Sa Coma”

A la darrera taula rodona de Sa Coma es va parlar d’aquest afer que vostè esmenta. S’anuncià que hi havia un pla de mobilitat previst per d’aquí a 5 anys. La qüestió és que com massa sovint passa amb aquest equip de govern primer es fa el bunyol i després s’ha d’apedaçar, i una cosa apedaçada a més de fer nosa és lletja.

Tanmateix hi havia una solució per fer minvar (no es pot arreglar, el mal ja està fet) el trànsit a la zona urbanitzada del carrer Mare Selva. Continua

Canvis de circulació a Sa Coma

Ens han fet arribar aquest text crític amb la circulació a Sa Coma:

“Esper que aquest text es pugui fer arribar als que comanden, per poder saber el motiu que els ha duit a facilitar l’augment de circulació, (passant a ser carreteres), per dins de la urbanització de Sa Coma, on es permet el pas d’autobusos (molts, degut als temps que correm) i tota classe de vehicles pesats, i a velocitats no adequades per dins un poble, com ja és Sa Coma. Continua

És possible estudiar la secundària al municipi de Sant Llorenç?

Fa uns anys quan formava part de la directiva de l’AMIPA de Sant Llorenç, davant de les peticions dels pares i mares que érem a una de les reunions, férem una visita a la Conselleria d’Educació per sol·licitar al Director General de planificació i centres, que aleshores era en Miquel Martorell, la construcció d’un Institut a Sant Llorenç.

La resposta del Director General va ser que no, que no ho tenien previst, que amb l’oferta educativa que hi havia a la nostra zona ja cobria totes les necessitats. Davant d’aquesta negativa la nostra resposta va ser si, com a mínim, podien oferir als nostres fills la possibilitat de cursar els estudis de secundària (ESO) al nostre municipi, com de fet ja es feia a les escoles concertades de municipis veïns. La resposta també va ser negativa, “La llei no ho permet”. Però ara sembla que això ha canviat. Continua

Què en trobau?

Palma ha decidit prohibir dues festes que curiosament a Sant Llorenç (i molts altres pobles) se fan: les d’aigua (en el nostre cas a la cursa Més sans que un gra d’all i la festa de l’escuma) i el festival Holy. Com a motius exposa la sanitat i la falta de recursos. Vosaltres què en trobau? S’estan passat amb tanta prohibició o realment hauríem de fer un pensament (els llorencins també) i canviar algunes festes? Continua

Cent vint-i-cinc anys com a municipi independent

Avui fa cent vint-i-cinc anys que Sant Llorenç va separar-se definitivament de Manacor, per tant, també en fa vint-i-cinc que celebràrem el Centenari de la nostra independència com a municipi. Aquell dia, el 3 de juliol de 1992, hi va haver festa grossa en el poble i jo en vaig fer una crònica per Flor de Card. Pels que no la llegiren o ja no se’n recorden, consider que, en una data tan assenyalada, no està malament recordar-la, encara que sigui més llarga que les que solem publicar a Card.cat. Vet-l’ací:

-Una festada, et dic que va ser una festada. Aquest pic la gent va respondre i va sortir una vetlada gairebé rodona, encara que les principals autoritats autonòmiques fossin de viatge a Sevilla.
-Com que hi havia refresc…
-No ho crec. Un dia així, tots els llorencins que s’hi senten havien de comparèixer a fer acte de presència, maldament no hi hagués hagut refresc. En aquests casos, el qui no se sent el cuquet és que és un descastat que ha perdut les senyes d’identitat. Continua

Vola-vola titines

El Banc d’Espanya diu que dóna per perduts els més de 60.000 milions d’euros que va costar el rescat a la banca, però jo crec que va equivocat: aquests dobbers no s’han perdut, només és que han canviat de butxaca. Fins i tot m’atreviria a dir que sap exactament dins quines butxaques són, així que no crec que sigui ver que s’hagin perdut, només xerren per xerrar.

Els que per ventura es perdran –almanco per a nosaltres– són els 1.400 euros que li costarà la broma a cada lector de Card.cat.

Vola-vola titines!

Flor de Card 45 (VIII)

1979

Aquell any va estar marcat per les primeres eleccions municipals –celebrades el 3 d’abril–, que aclapararen gairebé tot el protagonisme, tant abans com després, amb els insòlits resultats que es donaren a Sant Llorenç a l’hora de triar el batle.

La veritat és que no sé ben bé com hauria d’envestir l’article corresponent a Flor de Card de 1979, perquè molts dels que dúiem el maneig de la revista ens implicàrem de ple en la candidatura del Grup Intependent de Sant Llorenç i això comporta que difícilment en podria esser imparcial: el director oficial (Bartomeu Domenge) i l’oficiós (jo mateix) érem els representants legals del GISLL (jo n’era el secretari i el representant davant la Junta Electoral); Continua