De nobles i nobleses

Avui que s’ha sabut que el Rei emèrit se’n va d’Espanya, aprofitaré per fer una petita reflexió sobre la noblesa.

Si cercau la paraula “noble” al diccionari Alcover/Moll hi trobareu dues entrades: 1. Que, per naixença o per gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de privilegis hereditaris. 2. Elevat entre els altres en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos.

D’altra banda, sembla clar que, etimològicament, el substantiu “noblesa” prové de l’adjectiu noble, per la qual cosa pareix que en principi hauríem de suposar que són nobles tots els que pertanyen a la noblesa. No hi estic d’acord. Vegem per què. Continua

Perilla el descompte de residents del 75% per a viatjar a la península

La AIREF (Autoritat independent de responsabilitat fiscal) ha aconsellat al Govern d’Espanya un canvi en el sistema de subvencions als bitllets aeris i marítims per a les Illes Balears i les Illes Canàries.

La AIREF considera que l’augment de la subvenció (fins al 75%) ha provocat un augment del preu dels bitllets d’avió (un 15% a les Illes Balears) i, a més, ha constatat que el 40% de la població amb rentes més baixes reben únicament el 21% dels ajuts i que l’ 1% de residents a les Illes Balears que més volà acumulà  un 17% de la subvenció. Un 10% de dels residents a les Illes Balears copà un 59% de totes les subvencions. Continua

Se suspenen les Festes Patronals

L’Ajuntament llorencí després de molt deliberar i fins i tot sospesar la possibilitat de fer almanco unes Festes lights de petit format, finalment ha decidit no arriscar-se i a causa de la crisi que patim pel Coronavirus suspendre oficialment les Festes Patronals de Sant Llorenç. Només es faran algunes activitats on-line de les quals s’anirà informant. A continuació podeu  llegir el comunicat sencer i opinar a través dels comentaris o les xarxes socials què vos pareix aquesta difícil decisió que ha pres el nostre consistori. Continua

Emoticona’t


Mentre passam l’estiu contant el número de turistes que arriben i no arriben, també cal tenir temps per altres lleures. Per això avui vos presentam aquest Emoticona’t carregadet de diversos plats: la renovació a la Policia Local, el fantasma d’un estiu sense festes, l’exèrcit encaparrotat en exhibir-se al poble i la reinvenció de l’escola de Son Carrió Continua

Problemes psicològics: hereditaris o adquirits?

Molts són els pacients que, quan acudeixen a consulta, em demanen si el que els hi passa és degut a certes vivències que han passat o si genèticament els hi ha tocat aquest trastorn. És més, moltes són les mares que m’han demanat si el que els hi passa es podria expressar també al través dels seus fills.
Continua

L’Ajuntament de Son Servera sumarà 30.000 euros més de les arques municipals a les ajudes aportades per la CAIB i el Consell per ajudes a autònoms

Comunicat de premsa.
L’Ajuntament de Son Servera sumarà 30.000 euros més de les arques municipals a les quantitats aportades per la CAIB i pel Consell per a ajudes a autònoms per la crisi de la Covid-19

Aquesta quantitat pertany a la partida pressupostària de Festes, que aquest any es destinarà a ajudes per a la ciutadania

Després que la CAIB aportàs gairebé 70.000 euros i el Consell, 30.000 euros més per tal de poder donar ajudes als autònoms del municipi que han vist afectats els seus negocis amb la crisi de la Covid-19, l’Ajuntament de Son Servera ha volgut sumar a aquests 100.000 euros, 30.000 euros més de les arques municipals. Continua

El turisme de gatera, drogues i excessos, que no ens convé

El turisme, en línies generals, ha fet aportacions interessants a les nostres illes, però la forma en la que s’ha gestionat des de les diferents institucions, no ha estat sempre la més encertada. Magaluf, s’Arenal, Eivissa, Sant Antoni de Portmany… (faig la citació dels noms per deixar clar que no estic en contra del turisme, sinó d’aquest turisme i aquest comportament concrets) són alguns dels casos més coneguts del turisme de drogues, gatera i excessos de les Illes Balears, que des del punt d’una persona com jo, que hi va conviure un any quan vaig anar a fer feina a Eivissa, no ens aporten res de profit: Continua

De la premsa: Mitjans lliures, ciutadans que participen

Des de fa varies setmanes, a les pàgines de arabaleras.cat, l’amic Jaume Garau ens regala part dels seus coneixements, complementats amb l’experiència de consultor en diversos països.
Articles deliciosos amb propostes d’acció. Els he gaudit i  m’he sentit ben identificat amb el seu discurs. Continua

De “moros” i “gitanos”

Com que ara sembla que està de moda el llenguatge políticament correcte, m’agradaria fer algunes aportacions al respecte, per allò de què s’ha de col·laborar amb totes les iniciatives que ajudin a millorar la convivència.

La primera és la figuera de moro, que, evidentment, necessita amb tota urgència canviar-li el nom, no fos cosa que algun magrebí primmirat s’ofengués. Si volgués presumir d’intel·lectual proposaria el seu nom científic: opuntia ficus, però crec que la gent passa de llatinismes i tendria més bo d’acceptar el de figuera punxeguda, per raons més que evidents. Continua

No es pot confiar en la improvisació i la sort per a la planificació educativa del proper curs

“L’escola començarà al setembre i serà presencial”. Aquesta és la cançó que ara ens toca escoltar a tot arreu a dins la ingent improvisació a la que ens està sotmetent aquesta crisi epidemiològica. Jo i la major part de pares, mares i mestres ho voldríem, però com a mínim a mi, els números no em quadren per enlloc.

Si fins ara l’ensenyament ha estat la darrera de les prioritats, ara que no ens facin creure que amb els dos mesos que queden d’aquí a setembre s’arreglarà tot i passarem de tenir unes escoles que cauen, farcides de barracons, amb un excés escandalós d’alumnes per aula i la corresponent manca de professors, a tenir uns centres d’ensenyament amb la qualitat que marquen els estàndards i prou aules i docents com per poder mantenir-hi la distància social recomanada i poder-hi portar a terme les classes sense cap problema. Continua

Emoticona’t

Després d’un confinament forçós torna la secció més “seriosa” de la revista. Perquè després de tant de temps tancats ens fa ben falta “emoticar-nos”.

Començarem amb un plat calentet. Noltros, els llorencins, que mos la donam de cívics i poble de seny, resulta que a les primeres de canvi, just en el primer dia de desconfinament, ja va haver d’intervenir la Guàrdia Civil a la plaça per separar-nos un poc. Continua

Queixar-se tampoc no fa falta

Els nens que diuen que de grans volen ser el president, ara diuen metge, conductor d’ambulància o científic. Ningú voldria ser ara el president, ni els nens petits, ni els politòlegs sense feina, ni Casado, Abascal o Rivera des de la seva postura ara impotent.

Diuen que en temps de crisi, els intel·ligents cerquen solucions i els inútils cerquen culpables. No és que els espanyols siguin inútils, de fet, tinguis el coeficient que tinguis, el primer instint humà davant una situació així és cercar un culpable. Treure’s la responsabilitat és el més fàcil i complaent per un mateix, però no porta enlloc. Continua

Tot anirà bé

Una de les múltiples situacions  que mostra la imprevista pandèmia,  derivada de la situació de confinament i del pertinent i obligat canvi de rutines, és un nou retrobament de mares, pares i fills i/o filles a casa, un entorn físic limitat (malgrat, i encara sort, que la majoria de les cases, aquí, disposin de patis o corral).
Sense padrins i sense poder sortir va situar les famílies en un nou paradigma relacional.
Tenim una gran capacitat d’adaptació i tothom sempre se’n surt, però el “tot anirà bé” o el “resistiré”, com bé saben mares i pares, també tenen un determinat cost. Continua

El concepte del temps en època de pandèmia, segons Toni Gomila

A vegades acudim a presentadors, actors o monologuistes externs i ens oblidam que aquí, a Mallorca,  també n’hi ha de ben bons, com és el cas del sempre interessant Toni Gomila. L’altre dia mirant el seu programa d’IB3 Tothom a casa  vaig quedar encantat del monòleg amb què va iniciar el capítol. Al més pur estil ACORAR, obra que ja quedarà a la  nostra història teatral, és a dir unint harmoniosament reflexió filosòfica, crítica social i humor, va ser capaç de fer un preciós monòleg sobre el pas del temps en temps de pandèmia.

Vos convid a mirar-ho (vos pos directament el fragment, que dura uns cinc minutets) i jutjar-ho vosaltres mateixos:  Continua