Espipellades

Els opositors sirians a Baixar al-Àssad poden estar contents, perquè amb l’atac que feren ahir els americans, els anglesos i els francesos ja no els mataran amb armes químiques. A partir d’ara, només els podran matar amb bombes, a trets de fusell o tallant-los el coll amb matxets. Les democràcies occidentals han donat un gran pas amb aquest avanç ètic i tecnològic!

Continua

Siau qui sou

L’any 1906, Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, la XII, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència siau qui sou, recuperada l’any 1980 per Guillem d’Efak, quan va estrenar una rapsòdia històrica amb el mateix títol, a la qual hi va posar música el també manacorí Antoni Parera Fons.

El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions mallorquines, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“, per això he considerat que podia anar bé com introducció a una petita reflexió sobre màsters i llibres. Continua

ADT.PL – Recerca/2. Quina història?

De banda els aspectes físics (a tall d’exempe, el nostre entorn resulta apte per a la producció d’ametles, però no gaire per a la de plàtans), una altra variable que, sens dubte, ha condicional el nostre ésser com a “persones llorenciones” és la nostre història, el procés col·lectiu que ens ha portat on som ara. Continua

Sostenella y no enmendalla

A la pàgina d’internet que porta el títol “Xarbet”, hi ha a següent explicació de la locució Sostenella y no enmendalla: “Aquesta expressió, que ve del castellà antic, apareix a Las mocedades del Cid, obra de Guillem de Castro, del segle XVII, i es refereix a l’orgull i obstinació equivocat del pare de dona Jimena.

Defineix l’actitud de qui persisteix obstinadament en errors colossals, fins i tot sabent-ho, per orgull o per mantenir les aparences, encara que entestar-se en l’error causi un mal pitjor que rectificar. És l’actitud i el concepte de l’honor dels antics “hidalgos” que, segons alguns, si havien desembeinat l’espasa per mor d’algun agravi, encara que sabessin que s’havien equivocat, no tenien més remei que sostenir-la i usar-la fins el final, per no quedar en entredit”. Continua

La dita de la setmana (CIV)

“Els viatges són una brutalitat. Obliguen un mateix a confiar en estranys i a perdre de vista tota la comoditat familiar de la casa i dels amics. S’hi està en continu desequilibri. Res et pertany, excepte les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel… i tot tendeix cap a allò etern o cap allò que imaginam de l’eternitat”. (Ian McEwan, El plaer del viatger)     Continua

Què en trobau?

L’altre dia va passar mig desapercebuda (potser faltava ressenyar-ho un poc més a l’entradeta de la notícia) la polèmica sobre l’ampliació de l’escola de Son Carrió. Aquest fet, que vol aprovar tant l’Ajuntament com el Govern, pareix que troba certa oposició entre alguns carrioners, els quals, almanco certa part, prefereixen mantenir l’escola petita i “local” que havien mantingut fins ara.

Vosaltres què  trobau de tot plegat? S’hauria d’escoltar més el poble o com que l’escola depèn del Govern ha de donar un servei més generalitzat a tota la comunitat?  Continua

Estratègies

Dec ser un mal estratega. Així que me convé no ficar-me en jocs de rol, ni política ni tan sols entrenador de futbol. Se veu que ho faig fatal. Ja me passava en els temps d’en Mourinho, que en cada roda de premsa incendiària i ofensiva que feia jo me’n burlava, mentre la premsa de Madrid l’excusava d’estratega i gran controlador de les paraules. Allà on jo només veia mal perdre i mala educació, ells hi veien estratègia, de la qual encara avui no he estat capaç  de descobrir els beneficis que en produïa.

El mateix me passa ara amb en Puigdemont. Continua

Què canten els poetes espanyols ara?

(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)

Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén

Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?

Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua

Polèmica a les xarxes amb Sant Llorenç

Una imatge que al poble s’ha repetit tantes vegades (almanco des que jo era petit) sorprenentment avui  és viral a les xarxes. Miquel Salamanca, un dels homes del temps d’IB3, ha compartit la típica estampa llorencina de cotxes aparcats al torrent del camp de futbol, a pesar del mal temps. I això, que a nosaltres ja no ens sorprèn per habitual, s’ha compartit per tot i fins i tot és notícia al diari Última Hora sota el títol de “Estupor por unos coches aparcados en el lecho de un torrente en plena alerta por lluvias”. També el mateix Salamanca ha manifestat de manera contundent: “Són cotxes aparcats al llit d’un torrent, és Mallorca i és avui. Llavors passa el que passa i encara culparem el temps, la previsió o la mala sort”.

I vosaltres què en trobau? Continua

Emoticona’t

Aquí teniu el menú del dia d’avui. Avisam que és de difícil digestió, així que els comensals “delicats” millor que s’abstenguin. De totes maneres, ho hem intentat endolcir amb un bon entrant i unes delicades postres:

  • ENTRANT: Jaume Mercant, el nostre capellà, investit doctor
  • 1r PLAT: Entre obres va la polèmica: reforma circulatòria a Sa Coma i fibra òptica.
  • 2n PLAT (a triar entre una de les dues opcions): El Cardassar definitivament baixa de categoria (opció més local)/L’Estat espanyol atura els seus problemes a base de condemnes de presó (opció més internacional).
  • Postres: Els Malalts continuen conquistant cims.

Continua

Un jutge just i imparcial

Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.

És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Continua

Tren de Llevant sense via

Demà, dissabte, 24 de març, a les 19,45, el programa Zoom d’IB3 ens oferirà TREN DE LLEVANT SENSE VIA.

Després de quaranta anys del tancament del tren de Llevant, després de 20 anys de mobilitzacions per a la recuperació del tren Manacor-Cala Rajada, IB3 ens ofereix aquest documental que explica el posicionament dels polítics sobre la qüestió i la lluita que han mantingut diversos col·lectius per a la recuperació d’un transport essencial per a tota la comarca.

Tabàrnia

Avui, fent zapping, he vist que na Susana Griso ha dedicat una part important del seu programa a Antena3 per parlar de Tabàrnia, perquè sembla esser que en Boadella se n’anirà a Waterloo per fer befa d’en Puigdemont. Per la premsa he llegit que no és la primera vegada, ja que el tema de Tabàrnia el troben molt interessant i jo crec que fan molt bé, si consideren que això és important per a la seva audiència. Al contrari del que estableix la “Llei mordassa”, jo som partidari de la llibertat d’expressió, sobretot si no estic d’acord amb allò que es diu. Continua

Per què?

Fent una volta per Sa Coma, a la zona situada entre el carrer Baladres i Mare Selva, et trobes una sèrie d’incoherències que són ben males d’explicar:

-Per què no es possibilita la circulació en els dos sentits tant al carrer Liles com al tros de carrer Baladres que ha quedat sense “embellir”, a causa d’aquesta incongruència els situats als voltants d’aquest carrer, es veuen obligats a fer un trajecte de prop d’un quilòmetre i mig havent d’anar a voltar per davant la biblioteca (línia vermella), quan si s’eliminàs la direcció prohibida (línia verda) existent al carrer Liles seria un trajecte de tan sols uns dos-cents metres? Continua