Quaranta anys de democràcia municipal (IV)

Una vegada decidida la candidatura definitiva, calia fer feina en el programa electoral i, com que volíem sebre quines eren les prioritats de la gent, acordàrem fer una enquesta a tot el nucli urbà de Sant Llorenç, així que el dividírem en quatre sectors, que serien visitats pels candidats: El primer comprenia la carretera d’Artà i totes les cases que queien a la seva esquerra, anant cap al Llevant; els encarregats d’aquest sector foren en Mateu Girart, en Guillem Soler i en Pep “Treufoc”. El segon, el tram comprès entre la carretera d’Artà i els carrers Verge Trobada i Major, que anàren a càrrec d’en Guillem Quina, en Joan Tous i n’Antònia Servera. El tercer, comprenia el triangle entre els carrers Major, Sant Llorenç i la carretera de Son Servera, del qual se’n cuidaren n’Antònia Garcia, en Tomeu “de ses Sitgetes” i n’Antoni Sansó. Finalment, el quart integraria el tram que va del carrer de Sant Llorenç fins el de la Verge Trobada, anant de cap al Llevant, que agafaren en Joan Riera, na Margalida Jaume i n’Andreu Amer. Continua

Algunes curiositats de la nostra ment

La psicologia és una de les branques científiques al voltant de la qual encara hi giren moltes curiositats de la ment humana. Està probablement relacionat amb el fet que la psicologia és una ciència encara recent i ha evolucionat molt els últims anys. El seu propi objecte d’estudi pot resultar a vegades complicat de plantejar, però és tan senzill com això: la psicologia estudia la conducta de l’ésser humà i els processos mentals dels individus. A més, s’ha de tenir en compte que aquests aspectes estan, per suposat, en constant canvi i interrelació. Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (III)

A la següent reunió, el 28 de gener, en Mateu Girart va voler una nova votació per decidir el cap de llista, ja que considerava que hi havia hagut molt poca diferència entre ell i en Joan Riera; la férem i va guanyar per onze vots a tres; n’Antònia Melis va declinar formar part de la candidatura, per raons professionals, digué. També s’acordà el nom del grup (GISLL) i es nomenà Bartomeu Domenge Amer com a representant davant la Junta Electoral Provincial i Josep Cortès Servera davant la Junta Electoral Comarcal. Així mateix, es decidí assistir a una reunió per tal de formar part d’una possible federació de grups independents, a la qual hi participarien gent de 24 pobles de la Part Forana de Mallorca, representats per Josep Estelrich (Petra), Bernardí Amengual (Inca), Miquel Riera (Felanitx), Josep Cortès (Sant Llorenç) i Mateu Morro (Santa Maria). Continua

Vota el Partit Popular

Tal com ho vaig fer el 2015, ara que ha començat una campanya que en dos mesos abastarà fins a sis eleccions (Congrés, Senat, Parlament, Consell, Estrasburg i Ajuntament), vull aprofitar l’avinentesa per recomanar de bell nou el meu vot, així que…

Si consideres que la teva llengua –el català– s’ha de situar en un pla inferior a la castellana en tots els àmbits: escola, institucions, empreses…

Si estàs jubilat i t’és igual si la teva pensió perd poder adquisitiu; o si fas feina i opines que el salari mínim és massa alt i convendria baixar-lo per tal de poder rescatar bancs o autopistes en quebres… Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (II)

De les altres candidatures no en parlaré perquè no dispòs de suficient informació per contar la manera com s’organitzaren, però sí de la del Grup Independent de Sant Llorenç, ja que jo n’era el secretari i el seu representant davant la Junta Electoral de Manacor, per la qual cosa apuntava en una espècie d’acta informal tot el que es tractava a les nombroses reunions que duguérem a terme.

El Grup Independent de Sant Llorenç va néixer a l’entorn del grup de joves que editaven la revista Flor de Card. De fet, gairebé un any i mig abans de què se celebrassin, el desembre de 1977, ja vaig publicar un article sobre les eleccions municipals i al llarg de 1978 i 1979 també en publicarien Ignasi Umbert, Guillem Pont, Guillem Soler, Antoni Sansó, Gaspar Soler… a més de nombrosos editorials, portades i un monogràfic –el març de 1979–, amb una enquesta a totes les candidatures, exceptuant UCD, que no va voler contestar. Continua

Quaranta anys de democràcia municipal (I)

Aquest mes d’abril fa quaranta anys que se celebraren les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, que les havia eliminat del panorama polític durant gairebé 43 anys. En aquells anys foscs, els batles eren nomenats pels governadors i eren ells els qui triaven els regidors, que sovint sorgien de les pròpies amistats o dels grups de pressió que aleshores hi pogués haver en el poble, encara que la Llei de Bases de Règim Local de 1945 assenyalàs que havien de sorgir de tres grups: el terç familiar, format per caps de família, sempre homes; el terç sindical, agafat del Sindicat Vertical franquista, aleshores l’únic autoritzat; i el terç d’entitats, format per homes provinents d’entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi. El batle havia de sotmetre aquests nomenaments al governador, que normalment hi donava el seu vist-i-plau. Continua

L’amor és pràcticament un trastorn mental

 

Taquicàrdia, dificultat per respirar, disminució de la gana, obsessions, canvis sobtats de comportament, preocupacions persistents. De quin trastorn psicològic es tracta? O podria ser enamorament?

L’amor com a trastorn psicològic

Bioquímicament, l’amor romàntic i el trastorn obsessiu compulsiu greu no presenten cap diferència. Aquest va ser un descobriment de la professora de psiquiatria i directora del Laboratori de Psicofarmacologia de la Universitat de Pisa, Itàlia, Donatella Marazziti, qui va rebre un preu Nobel en Química al 2000. Continua

T/QO – La més grossa!!

Torrentada. Qüestions obertes/21 – La més grossa!!

La top, la més grossa, la medalla élite, el premi dels premis, el “torrent de fang” més elaborat i plantós, de moment i mentre no canviem d’opinió, haurà de ser per aquesta espècie de maga anomenada Recursos Hídrics.
De moment, i des d’una informació generalitzada,  ningú no ha mostrat cara en relació a les decisions preses. Un núvol eteri rere un nom.  Continua

Que venen eleccions!

I aquesta vegada en estol . Que si al Parlament europeu (les que manco rebombori mouen, senyal inequívoca que aquest projecte europeu no s’acaba de consolidar), al Govern estatal, al Govern autonòmic,  al Consell (això que votes de passada, senyal també que és un òrgan purament institucional),i les municipals (les que ens toquen de més a prop i més passions mouen al poble). Continua

Com arribar als altres?

Quan volem passar un missatge, ja sigui a amics, familiars o desconeguts, ens resulta important que arribi veritablement a l’altra persona. En aquest sentit, la persuasió ens pot resultar útil, ja que ens permet transmetre les nostres idees de tal forma que s’esdevé més rellevant per l’altre persona i així li doni importància. Continua

Reconstruir-se

Ja han passat uns mesos des de les inundacions a Sant Llorenç i voltants, però… Què passa després d’aquests esdeveniments? Com afrontem aquestes situacions tan destructores?

Marques psicològiques
Els desastres naturals involucren no només pèrdues humanes i materials sinó també seqüeles psicològiques en les víctimes que hi sobreviuen. En aquestes situacions, dos tipus de danys ressalten especialment: el físic i el psicològic. El dany físic se soluciona de forma òbvia directament després de les destrosses, però, en canvi, el dany psicològic por anar augmentant al llarg del temps. Continua

Mostra’m com aparques i et diré…

El respecte que tens al dret dels altres!.
Resulta obvi. Si de cada dia hi ha més cotxes, s’incrementa la dificultat per aparcar vora ca teva. Sobre tot els vespres, quan la majoria dels que treballen a fora son a casa.
Tots coneixem persones barrudes, aquelles que estacionen el cotxe “a la seva manera”. Tant és si és s’ha de deixar vora un cantó, com davant un gual permanent, o si per petar la xerradeta han d’interrompre el trànsit de tota la via. Faltaria més! Continua

Canvis “Majors” a la Policia de Sant Llorenç

Una de les novetats que criden més l’atenció a dins els pressuposts de l’any 2019 és la contractació prevista d’un Major per a la Policia Local de Sant Llorenç, que comporta la supressió d’una plaça d’agent policial.

Pels qui desconeguin la jerarquia policial de les Illes Balears, el Major és un càrrec que es situa al tercer lloc del capdamunt de l’escala jeràrquica, just per darrera de l’intendent i el comissari i per davant de l’inspector i sotsinspector. Cal deixar clar abans de continuar que aquest és un càrrec inexistent a municipis molt més poblats com són Manacor, Ciutadella o Maó, municipis que compten amb plantilles de més de 100 efectius policials, quan la plantilla policial de Sant Llorenç no arriba ni a 40 efectius. Continua