Opinió dels partits polítics llorencins davant la Moció de censura de Pedro Sánchez

Davant un fet històric com el que estam vivint (és el primer pic en la història democràtica espanyola que un president del Govern és llevat a través d’una moció de censura) he considerat interessant saber el parer dels diferents partits sobre aquest assumpte. Aquí teniu l’opinió de cada un d’ells: Continua

Espipellades

En Pedro Sánchez diu que vol llevar en Mariano Rajoy i esser ell el president del Govern, però no vol negociar res amb els que espera que el votin. O sigui, que demana un xec en blanc per fer el que li doni la gana, sense ni tan sols explicar el que pensa fer si guanya.
Jo, d’ençà que tenc ús d’internet, que deia aquell, no he vist a cap lloc del món cap polític que actuï així. Deu esser que només li interessa agafar una mica de protagonisme a la premsa i al Parlament, ara que no és diputat?
Si a Espanya les mocions de censura no fossin constructives (no es tracta només de tomar el Govern, sinó de formar-ne un altre), crec que la majoria dels diputats votarien a llevar en Rajoy i no a posar en Sánchez en el seu lloc. Continua

A Cala Millor* qualcunes coses tornen a la normalitat, d’altres no s’entenen de cap manera

Hi ha bunyols incomprensibles que per molt que s’intentin justificar sempre seran bunyols. Per sort si no són molt grans sempre tens l’opció de tornar enrere i fer les coses com mana el sentit comú.

Encara és l’hora que havia de sentir cap usuari (exceptuant els que d’una forma o altra mengen de la mà de l’equip de govern de Sant Llorenç) digués que el lloc a on s’havien col·locat els contenidors del Passeig Baladres era el correcte i idoni, ningú veia normal que s’hagués de travessar i quedar enmig del carrer per tirar el fems i el reciclatge, així com tampoc ningú creia que fos lògic que la carretera fes un bony i els vehicles que hi transitaven s’hagessin de desviar de sobte, fet que havia ocasionat ja diverses topades amb els pilons grocs que protegien el bony dels contenidors. Continua

TDP: Traductor de discursos polítics

L’altre dia, rebostejant per dins calaixos, vaig trobar el TDP, aquell aparatet que havia comprat al basar xinès el 2016, que serveix per traduir els discursos dels polítics i que no l’havia tornat emprar d’ençà que vaig decidir fer dieta informativa. Les piles estaven gastades i vaig haver de rascar amb un ganivet aquell líquid verdós que sol desbordar, però encara es va encendre el llumet verd i sembla que funcionava. Com que, amb l’excusa de la sentència del cas Gürtel, en Pedro Sánchez ha presentat una moció de censura a M. Rajoy (la tercera en quaranta anys i les altres dues no prosperaren), he cregut que podria esser interessant tornar-lo posar en marxa. Vet-aquí el que va respondre. Continua

Teràpia per internet, funciona?

Cada vegada internet agafa més i més espai en les nostres vides ja que vivim en una era més i més digitalitzada. Ara, moltes gestions que abans havíem d’anar en persona es poden fer online, des del sofà de casa: fer la compra, encarregar menjar als restaurants, comprar tot tipus d’objectes, productes i materials, i fins i tot fer tràmits oficials. I això ens funciona tant bé perquè ens estalvia temps i ens fa guanyar comoditat. Continua

Albert Rivera

Com que diuen que quan un ase no sap què ha fer amb la coa mata mosques, l’altre dia em demanava per què molta gent de Ciudadanos sempre està tan enfadada. Quan els entrevisten per algun programa de televisió –millor si és Antena3, que sembla que són els seus preferits–, tant n’Albert Rivera, com en Juan Carlos Girauta, en José Manuel Villegas o en Javier Nart, sempre sembla que estan malsofrits, com si tenguessin una buranya al ventrei, amb les celles que es toquen i no s’aturen de renyar els seus adversaris polítics, sobretot si són d’esquerres –a les dretes del Partit Popular també els renyen, però amb la boca més petita–. Mai no els veus amb una rialla fresca i si per casualitat se’ls escapa un mig somriure, sembla com a forçat, com en aquelles fotografies que et fan quan no tens ganes que te’n facin. Continua

Talibans

Com es pot criticar la posició de la dona als països musulmans i després no criticar, posar-se de cantell o fins i tot justificar la decisió dels jutges en el cas de la  violació del cas de “La manada”?.

Desgraciadament no són poques les veus que en públic o en privat furguen a la ferida amb aquelles frases de: “devia ser una fresca”, “bé que li devia agradar” o com deia ahir el batle de Campos “quan va dir no ella?. Continua

Espipellades

Els opositors sirians a Baixar al-Àssad poden estar contents, perquè amb l’atac que feren ahir els americans, els anglesos i els francesos ja no els mataran amb armes químiques. A partir d’ara, només els podran matar amb bombes, a trets de fusell o tallant-los el coll amb matxets. Les democràcies occidentals han donat un gran pas amb aquest avanç ètic i tecnològic!

Continua

Siau qui sou

L’any 1906, Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, la XII, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència siau qui sou, recuperada l’any 1980 per Guillem d’Efak, quan va estrenar una rapsòdia històrica amb el mateix títol, a la qual hi va posar música el també manacorí Antoni Parera Fons.

El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions mallorquines, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“, per això he considerat que podia anar bé com introducció a una petita reflexió sobre màsters i llibres. Continua