Són les mateixes

En totes les èpoques, en tots els indrets hi ha persones que, davant la incapacitat de convèncer a altres persones, decideixen aplicar l’ús de la força per imposar la seva manera de veure les coses.

El tema va sorgir a una conversa de l’altre dia: “Els de “A por ellos!” del sud són molt semblants als de “El Valle no se toca” del centre, i a aquells altres, ciutadans, que, fent alulea,  tiraren cacauets i bombetes fètides el dia de la conferència de Josep Melià, amb presentació de Planas Sanmartí, a sa Rectoria (16.04.1975)”.

Persones amb desig d’imposar la seva voluntat, derivada segurament de la por a perdre el que ja no es té.

(Imatge de Google)

La dita de la setmana (CXVI)

“Tots els americans d’ordre que no es manifesten contra la guerra de Vietnam, aliens a la contracultura, que paguen els seus impostos, no ataquen les institucions, no exhibeixen actituds antipratiòtiques i són <<bons ciutadans>>”    (concepte de Silent majority, Majoria silenciosa, que encunyà el president americà Nixon i que tantes vegades hem sentit adoptar als nostres polítics durant els darrers anys).

 

Passatges holandesos

Venc de passar una magnífica setmana pel sud d’Holanda i vos en volia contar un parell de curiositats. Ni molt manco la meva pretensió és fer una crònica del viatge ni cap espècie de guia de viatge, d’això n’hi ha més de mil, i més completes que la que podria fer jo,  circulant per Internet. Més bé me qued, i voldria ressaltar, quatre petites curiositats viscudes per terres holandeses, les quals poden semblar anecdòtiques, i ho són, però que poden dir molt d’un país. Continua

Compixats?

No sempre les coses van així com un voldria… bona part de les persones, un dia o altra, topa amb parets aparentment irreductibles, com és el cas de les grans empreses o l’administració. El que s’ha publicat a card.cat n’és testimoni. Dies passats, amb ironia en Pep contava la seva eixida amb Movistar, altres comentaren temes relatius al gastromarket… Continua

Carrer Major

El passat 3 de juliol es publicava un article a Card.cat en el qual s’informava del tancament d’un tram del carrer Major de 20:00 a 24:00h. Gràcies a aquest article els membres de l’oposició, i crec que la majoria de ciutadans, ens donam per assabentats d’aquesta nova iniciativa circulatòria que al marge de semblar sorgit com un bolet es suma a tot un cúmul de despropòsits que enlloc de garantir la seguretat vial tant de vianants com de vehicles no fan sinó confondre, posar en perill els vianants,
sobretot els infants que confien que no passaran cotxes quan de sobte en passa un…o dos i permeteu-me…fer rialles. Continua

L’opinió dels nostres polítics sobre… el Gastromarket!

Hi ha una dita que diu que si  la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya. I això és el que ha decidit fer Card.cat!

Com que no ens donàvem per satisfets de la participació dels nostres polítics a la revista, hem decidit apropar-nos nosaltres a ells a través d’una pregunta mensual. Començàrem amb l’esdeveniment històric de la moció de censura de Pedro Sánchez    i ara seguim amb un tema més local: el gastromarket.

Què en troben els partits polítics del seu funcionament? Continua

“Un paso sucedido”

Anem a contar un pas succeït.

El 25 de juliol de 2017 vaig presentar una reclamació a la direcció general de Consum de la conselleria de Salut, que, en resum, deia el següent: “L’any 2013 vaig traslladar tota la meva operativa telefònica a Movistar (telèfon fix, ADSL i dos mòbils), i la companyia, sense comunicar-m’ho ni jo haver-ho sol·licitat, em va assignar també un altre número de telèfon, per al qual em cobrava una quantitat mensual, que ha anat augmentant cada any. Des d’aleshores fins a començaments de 2017, tal com assenyala l’extracte de comptes bancari, Movistar m’ha cobrat per aquest número 447’03 euros, encara que no hagi efectuat ni rebut cap cridada en tots aquests anys, entre d’altres motius perquè no sabia que el tenia. Continua

I si…?

Odies sentir-te com un manat de nirvis durant el dia i com un mussol de nit? És cert que abandonar les preocupacions que ens envolten pot resultar complicat.

L’agobi pot resultar adaptatiu, especialment en situacions en que treballes sota pressió o sospeses els pros i els contres a l’hora de prendre una decisió. Però moltes vegades viure en un constant “I si…?” pot ser un gran problema. I si no em contesta el missatge? I si no arribo a temps? I si em posa en un compromís? I si s’arriba a fer mal? I si pensa que no ho he fet bé? I si no em dona temps a fer les dues coses? I si..? Continua

Brou de colomí

La notícia, destacada a la premsa d’avui, planteja un enfilall d’interrogants. Entre d’altres:

Com se deuen haver de matar els coloms, per fer-ho bé?. Diuen que el “matadero” de pollastres és a Eivissa, però del de coloms no n’he sentit parlar.

A la imatge se’n veuen un caramull. Des de la distància semblen coloms missatgers o d’escampadissa. Com els degueren caçar?. Continua