Veus sàvies

Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange,  la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).

Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català” Continua

Turisme (X)

Lloguer turístic i sostre de places

Per acabar aquestes col·laboracions que he anat fent per explicar la Modificació de la Llei que va aprovar el Parlament de les Illes Balears sobre el lloguer turístic i sostre de places, ho faig recordant també els canvis amb les sancions. Aquesta modificació,   afecta també les sancions als habitatges d’ús residencial objecte de comercialització turística que no hagin presentat la DRIAT per dur-la a terme. Així es pretén que les sancions a l’oferta il·legal s’apliquin en el seu tram més alt i que es doni a les administracions, en tots els casos, un marge suficientment ampli de valoració i aplicació en el cas concret. Continua

Involució

Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).

S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua

Turisme (IX)

Lloguer turístic i sostre de places

La Llei diu que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) o els plans territorials insulars (PTI) poden establir la densitat global màxima de població, delimitar zones i àmbits turístics i de protecció, fitxar-ne la grandària i les característiques, així com establir paràmetres mínims o màxims de superfície, volumetria, edificabilitat i equipaments. També poden delimitar les zones turístiques saturades o madures.

Els PIAT o els PTI poden determinar també el límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics i a habitatges residencials, en funció dels recursos insulars existents, les infraestructures, les densitats de població i altres paràmetres rellevants del seu àmbit. En aquest supòsit, les borses de places s’han d’adaptar a aquesta xifra. Fins que no es determini aquesta xifra o si no es considera necessari determinar-la, el sostre màxim de places per illa ha de ser el determinat per les existents legalment més les que integrin les borses gestionades pels organismes gestors de places turístiques o les administracions turístiques insulars. Continua

El borbó i els seus amics: Una mà renta l’altra i les dues la cara

Aquest passat dimarts Felip VI no va fer, per molt que alguns ho afirmin, el discurs del PP. Va fer el discurs dels que li asseguren mantenir la poltrona: Els del PP, la seva filial de C’S i el dels qui en altres temps ens volien fer creure que eren republicans, el partit de la gran mentida, el PSOE. Continua

Plaça és massa?

A rel de la revitalització que l’Ajuntament vol donar al mercat dels dijous, per tal que sigui l’encletxa per on entri una suposada dinamització del poble de Sant Llorenç, m’he plantejat alguns dubtes que m’agradaria compartir amb els lectors.

Quan me’n vaig de viatge per conèixer altres indrets, hi ha alguns aspectes de les ciutats que em solen atreure i que abans ja he investigat a través de les guies i per internet: m’agraden les pedres velles, en forma de monuments de tota casta i època, m’agraden els jardins i parcs, amb arbres antics i espectaculars, m’agrada l’art i per això solc visitar algun museu, m’agrada l’ambient de carrer, amb músics espontanis, el cosmopolitisme dels bars, la gastronomia local, el cromatisme dels mercats, etc; també m’agraden els paisatges naturals, però aquest no és el cas. Continua

Quan van venir…

Al poema sense títol que erròniament se sol atribuir a Bertold Brecht (1898-1956) –quan en realitat és de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892-1984)–, se li podria incloure una estrofa que fes referència a la manera com el Partit Popular s’està botant els fonaments de la democràcia: llibertat d’expressió, detenció d’independentistes que no han comès cap delicte, ús de les clavegueres de l’Estat per atacar políticament els catalans, imposició de multes molt superiors a les que han imposat als corruptes del seu partit, instruccions als tribunals perquè segueixin les ordres del govern i renunciïn a la seva independència, empresonament per una suposada sedició als qui havien de revisar l’escrutini… I dic que se li podria incloure perquè la majoria dels intel·lectuals contraris al procés, tot i mantenint-hi la seva oposició, no haurien de callar davant els abusos que està cometent el govern, perquè si ara estan fent una guerra bruta contra els nacionalistes només per exigir el dret de votar, demà també la poden fer contra qualsevol altre dels drets que una democràcia real tocaria respectar i defensar. Continua

Com els crancs

Sembla evident que, en els aspectes polític, econòmic i social, en lloc d’anar avançant cap a una societat més justa, democràtica i lliure estam anant cap enrere, com si el calendari hagués retrocedit cinquanta o seixanta anys i encara ens trobàssim a les acaballes del franquisme, quan els drets dels ciutadans no eren respectats com ho tocarien esser en un estat suposadament democràtic. Per no allargar massa l’article, parlaré només de tres aspectes, començant pel més recent, el referèndum del primer d’octubre que va anunciar la Generalitat de Catalunya. Continua

El semàfor en vermell

L’altre dia el tennista manacorí Rafel Nadal va expressar que “el referèndum de Catalunya no s’hauria de fer perquè era com botar-se un semàfor en vermell“. És una opinió totalment respectable, però potser un poc massa simplificada. I una qüestió tan complexa com la catalana no crec que es pugui explicar amb un símil tan esquemàtic, sinó es corre el ric de deixar de banda algunes dades imprescindibles. Continua

Primeres impressions de la Taula Rodona

Siguem clars. Va ser un vespre decebedor. No perquè la Taula Rodona no anàs bé (em vaig sentir més còmode  i tot que en altres ocasions), sinó perquè el que havia de ser una festa de la democràcia es va convertir en una petita reunió de 20 persones. Sí, hi havia més gent que a un ple, però no me serveix. Almanco 50-70 persones haurien d’haver estat allà per sentir-me content i satisfet. I no valen excuses de mal temps ni res parescut. Toca reflexionar i molt. Continua

Turisme (VI) Lloguer turístic i sostre de places

Cal tenir present que des del passat 1 d’agost és vigent una moratòria de noves autoritzacions de comercialització d’estades turístiques en habitatges. Això vol dir que no es poden donar d’alta nous habitatges turístics. Aquesta moratòria durarà, com a màxim 12 mesos, que és el termini que tenen els Consells Insulars, amb informe preceptiu dels Ajuntaments i l’Ajuntament de Palma per establir quines són les zones aptes per dur a terme l’activitat del lloguer turístic. Continua

El tema Catalunya

També es podria titular: Del “projecte” a “qui dies passa anys empeny“.
No és un tema local, però és un tema relativament viu en el sí de les converses locals. Qui més qui manco munta la seva película i hi diu la seva “fonamentada opinió” (no sé perquè em recorda el plantejament del PORN del Parc Natural de Llevant, ¿recordau allò que se n’havien de dur els ous que fessin les galines?). Continua

Aquest divendres: Taula Rodona Card.cat “2 anys de govern”

No la vos podeu perdre. Si realment volem demostrar que som un poble democràtic, que no només ens interessa la política cada quatre anys, sinó que debatre i escoltar les propostes que puguin fer els diferents partits, tenim una cita aquest divendres a les 20 hores  a l’Espai 36. Continua

Què en trobau?

A un diari extremeny vaig trobar aquesta petita curiositat en la qual el Govern d’allà impulsava que les benzineres posassin personal i s’oblidassin del format automàtic. Com que a Mallorca encara en tenim amb aquest format, la pregunta seria:

Trobau que el Govern d’aquí hauria d’impulsar el mateix? O seria un excessiu intervencionisme? Continua