Això és periodisme?

Aquests dies, cercant informació per al llibre sobre la torrentada, he tengut ocasió de parlar detingudament amb David Robinson, marit de Joana Lliteras i pare d’Arthur i Úrsula Robinson, que es veieren afectats per la inundació: Joana i Arthur perderen la vida i Úrsula va aconseguir salvar-se gràcies a l’ajuda que li prestà Daniel Thielk. La seva història s’explicarà de manera exhaustiva en el llibre, però, en resum, els fets foren els següents:

Joana se n’anava de Manacor sa Capdepera i, per tal com la rotonda d’on parteix la carretera de Son Carrió estava tallada, va haver de creuar el poble de Sant Llorenç. Tot just després del pont de vora el magatzem de Can Salvador, els va aplegar la torrentada i els va fer navegar a la deriva pel passeig de les Brodadores fins on hi havia el basar xinès. Allà, la correntia que venia de la plaça de l’Ajuntament va empènyer el vehicle, que pegà al capdecantó de la seva dreta i amb el cop es va rompre el vidre del maleter. Com que l’aigua, en aquell indret, va arribar als dos metres d’altura, el cotxe va començar a omplir-se, però na Joana va aconseguir sortir amb els dos nins. El que no pogueren evitar és que la correntia se’ls emportàs a tots tres fins al final del carrer Gabriel Carrió, que entrassin al llit del torrent i que hi continuassin fins passat el pont de l’estació. Allà, se separaren: na Joana va continuar per dins el torrent i el seu cos va esser trobat l’endemà vora el pont de na Capirrona, dins Son Carrió; els seus fills sortiren de la correntia però seguiren dins l’aigua, fins que regolfà cap a la dreta després del magatzem de la Cristalleria Sant Llorenç, amb sort desigual per a cada un d’ells: Arthur va pegar a un arbre, es va enfonsar i va perdre la vida, i Úrsula va passar per dins un portell i per sobre d’una pareteta i va quedar asseguda enterra al començament del camí de sa Tafona, on fou recollida per Daniel Thielk. Continua

T/QO – En definitiva…

Torrentada. Qüestions Obertes/ i 17 – En definitiva…

Al llarg d’aquesta serie d’articles amb el nom genèric de “Torrentada. Qüestions obertes” s’ha intentar fer unes aportacions que portassin a una certa reflexió.

Certament “tot el que és diu és dit per algú”, és idò, una mirada personal des del meu coneixement. Una mirada girada al present i al futur on s’ha volgut, si més no, de manera superficial: Continua

T/QO – Necessitats

Torrentada. Qüestions obertes/16 – Necessitats

Segurament és una qüestió biològica. Els éssers vius es mouen per necessitat i sempre cerquen el camí més eficient, com demostren les formigues que transiten fent ziga-zagues en l’arena.
A les persones, com éssers vius, ens costa sortir de la zona còmoda. Deixar les rutines conegudes sols es fa per conservar quelcom que no es vol perdre o per la necessitat d’arribar a noves il·lusions o reptes. Continua

T/QO – Professionals, voluntaris…i altres

Torrentada. Qüestions obertes/14 – Professionals, voluntaris i generositat.

Segurament és condició humana. Tenim tendència a les simplificacions i a la generalització. Per això, a vegades, posam dins un mateix sac activitats i persones ben diferents. Es fa ver evident a l’hora de repartir agraïments, des de diverses instàncies, una vegada passat del tràngol de la torrentada. Continua

T/QO – Declaració d’intencions.

Torrentada. Qüestions obertes/13 – Declaració d’intencions

Si les cròniques responen correctament a les informacions de la roda de premsa d’ahir s’haurà de valorar la intervenció del Batle, com tota una declaració d’intencions.
Es mostren dos objectius clars:
a. Garantir la seguretat de persones i bens.
b. Respecte a la propietat privada. Continua

T/QO – Joc polític

Torrentada. Qüestions obertes/11 – Joc polític

Una vegada assumida la torrentada. Ara que ja sabem que, un dia o altra, tornarà a passar. I una vegada presa la decisió -si és que és pren- de treballar, com a comunitat, per mitigar els desastre d’una nova edició, apareix, si més no aparentment, la necessitat del joc polític.
Es fa referència a l’aparença, primer per reconegut desconeixement i també per la manca d’informació, clara i concisa, que ha resultat una variant del luctuós succés. Continua

T/QO – “Situació d’emergència”

Torrentada. Qüestions obertes/9 – “Situació d’emergència”
La qüestió oberta que es planteja ben bé es podria titular “Silencis/2”
Els polítics i tècnics de Recusos Hídrics (a la reunió de l’Espai 36) i els tècnics del Consell Insular de Mallorca (En concret la senyora Lara Ataun en el programa Fred i calent del 26/12/218) parlen de “situació d’emergència”· per refer el que hi havia abans de la torrentada.
Del que hi haurà després de la “situació d’emergència” encara ningú n’ha parlat. Continua

T/QO – Autocrítica

Torrentada. Qüestions obertes/7 – Autocrítica

“Cada campaneta te el seu so” diu el refranyer per assenyalar que cada persona veu les coses a la seva manera. Una obvietat que, massa vegades, s’oblida.
Les meves referències personals, tant experiencials com intel·lectuals (“La primera passa, sempre és adonar-se’n, prendre consciència”) sempre porten a una mateixa font: l’autocritica és la que nodreix les noves idees. L’inici d’una possible transformació. Continua

T/QO – Silencis

Torrentada. Qüestions Obertes/6 – Silencis

Superats els tres mesos d’ençà de la torrentada no deixen de sorprendre alguns silencis. De banda l’espès silenci dels voluntaris a l’hora de treure fang de les cases, sorprenen, ara, tant els silencis administratius com els intel·lectuals o els associatius. Son ben comptades les exposicions públiques del pensar, del sentir i, encara més, dels tràmits orientats a possibles decisions preventives.
I tot, malgrat a la darrera campanya es parlàs sovint de “transparència” i, en algun dels casos, de “democràcia participativa”. Continua

T/QO – El relat

Torrentada. Qüestions Obertes/5

Després de contemplar i analitzar superficialment els darrers videos, sembla que, de mica en mica, vagi surant un determinat relat derivat de la torrentada. Si fa no fa ve a dir: la desgràcia era inevitable, no s’hi pot fer res i que encara sort que es va donar a darrera hora del capvespre.
Relat que està molt en sintonia amb la nostra cultura, on el conformisme i la resignació cristiana en resulten paradigmàtics.
Un relat que, a més de satisfer a bona part dels afectats, fonamentalment afavoreix a totes les administracions.
Res a dir. Cada comunitat repòn segons les seves necessitats.

Però tampoc no ens hem d’enganyar a nosaltres mateixos. La pluja era, certament, inavitable. Amb el coneixement actual, res podria impedir que tres-cent litres caiguessin en poc temps sobre Infern, sa Carbonera, sa Begura, s’Alma i ses Planes.
Altra cosa en són les conseqüències d’aquesta pluja inevitable i en aquest cas, dramàtica.
Potser seria convenient que ens preparéssim. Segons assenyala la ciència, això tornarà a passar. No sabem quan, però hi tornarà.

Tràiler del documental “Terres de Fang”

Ja podeu veure el trailer del documental “Terres de Fang” que es preestrenarà aquest dimecres, 9 de gener, a les 18.30 h i a les 20.00 h a l’Espai 36.

Recordau que, tot i que l’entrada és gratuïta, és necessari recollir-la perquè l’aforament és limitat. Ho podeu fer a la taquilla de l’Espai 36. Continua

El Consell destina 3 milions d’euros als ajuntaments del Llevant afectats per la torrentada

El Consell de Mallorca ha aprovat  la convocatòria de subvencions 2019 urgents i excepcionals per dur a terme la reparació o restitució dels danys produïts en les infraestructures, equipaments, instal·lacions i serveis de titularitat municipal al Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de 2018, de conformitat amb l’acord del Consell de Ministres de dia 19 d’octubre de 2018 pel qual es declaren determinats municipis zones
afectades greument per una emergència de protecció civil com a conseqüència de les pluges torrencials i desbordament de torrents ocorreguts el dia 9 d’octubre de 2018. Continua

T/QO – Foravila

Torrentada. Qüestions obertes/4: Foravila 

L’actitud del Govern  front els danys que la torrentada causà a foravila, n’és una evidència més del desinterès i l’abandó. Ho han manifestat reiteradament els pocs pagesos que resten -foravila és mort!- i la manca d’atenció, ara i aquí, n’és una prova fefaent. Continua