Aquests dies, cercant informació per al llibre sobre la torrentada, he tengut ocasió de parlar detingudament amb David Robinson, marit de Joana Lliteras i pare d’Arthur i Úrsula Robinson, que es veieren afectats per la inundació: Joana i Arthur perderen la vida i Úrsula va aconseguir salvar-se gràcies a l’ajuda que li prestà Daniel Thielk. La seva història s’explicarà de manera exhaustiva en el llibre, però, en resum, els fets foren els següents:
Joana se n’anava de Manacor sa Capdepera i, per tal com la rotonda d’on parteix la carretera de Son Carrió estava tallada, va haver de creuar el poble de Sant Llorenç. Tot just després del pont de vora el magatzem de Can Salvador, els va aplegar la torrentada i els va fer navegar a la deriva pel passeig de les Brodadores fins on hi havia el basar xinès. Allà, la correntia que venia de la plaça de l’Ajuntament va empènyer el vehicle, que pegà al capdecantó de la seva dreta i amb el cop es va rompre el vidre del maleter. Com que l’aigua, en aquell indret, va arribar als dos metres d’altura, el cotxe va començar a omplir-se, però na Joana va aconseguir sortir amb els dos nins. El que no pogueren evitar és que la correntia se’ls emportàs a tots tres fins al final del carrer Gabriel Carrió, que entrassin al llit del torrent i que hi continuassin fins passat el pont de l’estació. Allà, se separaren: na Joana va continuar per dins el torrent i el seu cos va esser trobat l’endemà vora el pont de na Capirrona, dins Son Carrió; els seus fills sortiren de la correntia però seguiren dins l’aigua, fins que regolfà cap a la dreta després del magatzem de la Cristalleria Sant Llorenç, amb sort desigual per a cada un d’ells: Arthur va pegar a un arbre, es va enfonsar i va perdre la vida, i Úrsula va passar per dins un portell i per sobre d’una pareteta i va quedar asseguda enterra al començament del camí de sa Tafona, on fou recollida per Daniel Thielk. Continua
