L’altre dia ja parlàrem que, segons l’entorn, una de les accepcions d’un determinat mot pot arribar a “tapar” les altres accepcions. Reduint-se d’aquesta manera bona par de la riquesa de la llengua.
Una altra variant és la que es presenta avui. Fa referència als localismes. Fa anys el verb enconar era ben viu a la nostra ruralia. Quan es tranplantaven hostalisses o arbres i la tasca era més llarga que no el dia, les plantes sobrants s’enconaven: es feia un solcs, es tapaven de terra i es regaven les arrels. Podien estar-s’hi així dos o tres dies.
Una variant localista de la cinquena accepció.
El tema s’ha destapat en intentar esbrinar, a proposta de Josep Cortès, la dita “Suar sa llet de s’enconar” (També recollida per Bàrbara Saguera en el seu “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”)
