Arxiu d'etiquetes: Bellver08

Mn. Galmés. Un altre caire

Publicat el per
Respon

M’agrada relligir-la adesiara. Pimer la vaig trobar desgarradora i sorprenent, darrerament la veig carregada de profunda espititualitat. Faig referència a la carta que Mn. Galmés, en data 10 de maig de 1948, envià al Rnd. P. Rafel Ginard Bauçà, T.O.R.

No és carta única. En el gener de 1949 n’envia una altra al Rnt. D. Pedro Bonnin de Manacor (inclosa en el Setmanari Manacpr el 1973 en un article signat per Joan Bonnin Bonnin) on manifesta “Estit envoltat de solitud i de silenci, gairebé inter mortuos, i sent fretura d’esplaiar-me ab cor amic”. Continua →

De la premsa: “Articles d’opinió”

Publicat el per
Respon

No hi ha informació neutre, per això tots els articles, tots, tots són d’opinió. Intenten mostrar una “suposada realitat” segons el filtre del periodista, del paginador, del director….
Malgrat aquesta evidència es coneix amb el nom d’article d’opinió aquell que fan, de forma regular, determinats col·laboradors habituals del diari.

Ara i aquí vull fer referència a aquests darrers que vaig llegir ahir. Unes petites conclusions.

Drets bàsics.

Publicat el per
2

Les morts sempre van acompanyades de silenci. Es una creença on es mescla desig i presumpta realitat. Resten lluny els temps de les ploradores contractades; i ès que els costums socials, de mica en mica, van canviant.

La reflexió deriva del silenci que acompanyà la defunció de “en Córdoba”. No en sé res d’ell; ni tan sols nom i llinatges, sols el nom pel qual era conegut.

“Niña te vas a caer!” , “Como andamos?. Bien!..” eren les seves escomeses. Com totes les altres, un desig de presència… Continua →

I els altres?

Publicat el per
Respon

Segons diuen a l’hora de pònderar el que tenim o deixam de tenir, a l’hora de ser o deixar de ser, a l’hora de fer io deixar de fer…sempre, de forma més o manco accentuada, ens refernciam amb altres persones properes.
Som persona alta o baixa?. Com a comunitat som generosos o estrets?…dependrà de l’anàlisi comparativa en relació als altres. Continua →

Menfotisme

Publicat el per
Respon

Segurament el condicionant “edat” és més transcendent del que, d’entrada, pugui semblar. No sols des d’una mirada externa, “home gran” o “mascle vell”, sinó des d’una mirada interna, a l’hora de pensar, sentir, intervenir…

Ho dic per justificar el parer que voldria assenyalar.

En contraposició als positius i gairebé eufòrics “tot va bé”, “no som un poble som una família”… fins i tot a aquella mirada externa que ens veu amb “esperit de poble”, voldria deixar constància, també, d’una altra possible mirada: “la indiferència vers tot el que no és propi” o “l’individualisme desfermat” que també acostuma a campar pels nostres carrers. Continua →

Mostres

Publicat el per
Respon

Crec recordar que el seu nom era José Luis. Era un d’aquells monitors de “Promoción Professional Obrera” de finals del franquisme que va fer estada a Sant Llorenç, concretament en el pis de Can Llegosf.

Un dia, després de prendre cafè, parlàvem d’un amic comú. En confiança em va dir: “No me’n puc fiar massa. Parla malament dels seus companys i es previsible que, quan jo no hi som, parli malament de mi” Continua →

L’esperit de l’època

Publicat el per
Respon

Des de la psicologia s’assenyala (S.Pinker, 2018) que qualsevol canvi secular en el comportament humà pot donar-se per tres raons: per “l’efecte període”, pels costum i modes generalitzades d’un determiat temps, l’esperit de l’època; , per l’efecte de “cicles vitals”, o sigui de l’edat, el concepte vida no és igual per una persona de vint anys que per una altra de seixanta; i “l’efecte cohort” o generacional que afecte a les persones nascudes en una època determinada i que van juntes (cohort és la desena part d’una legió romana). Continua →

Treball a distància

Publicat el per
1

Darrerament se n’ha parlat molt del “treball a distància”, però… Quin és l’estat real de la qüestió?. A nivell tècnic sembla que no hi ha barreres, a nivell teòric hi ha possibilitats… I a nivell social, laboral i humà?. ¿S’ha treballat la base que possibiliti, de manera eficient, el treball adistància?. Continua →

Gorg

Publicat el per
4

Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó  sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura. Continua →

Els d’aquí i els altres

Publicat el per
2

Contemplar el paisatge implica adonarse’n del canvi continu. El ved tendral de la punta del brots indica creixement, de la mateixa manera que que l’arbre esbrancat mostra modificació de forma.

De forma semblant passa en l’entorn social. Es bescanvien els actors però algunes pautes de comportament es mantenen. Ho haurem d’acceptar, una part del nostre ésser és racista i masclista. Continua →

Envelliment

Publicat el per , null
1

El tema de l’envelliment de les persones ha provocat, darrerament i a nivell general, tot una serie de moviments que van des de l’explotació comercial (viatges) al desenvolupament (UOM), passant per la “madurescència”, l’intent de donar sentit i vida a les persones, una vegada superada l’etapa laboral.
El comentari d’avui gira a l’entorn de la necessitat de facilitar els serveis adients a la demanda que arriba després d’aquests moviments assenyalats. Continua →