Els d’aquí i els altres

Contemplar el paisatge implica adonarse’n del canvi continu. El ved tendral de la punta del brots indica creixement, de la mateixa manera que que l’arbre esbrancat mostra modificació de forma.

De forma semblant passa en l’entorn social. Es bescanvien els actors però algunes pautes de comportament es mantenen. Ho haurem d’acceptar, una part del nostre ésser és racista i masclista. Continua

Envelliment

El tema de l’envelliment de les persones ha provocat, darrerament i a nivell general, tot una serie de moviments que van des de l’explotació comercial (viatges) al desenvolupament (UOM), passant per la “madurescència”, l’intent de donar sentit i vida a les persones, una vegada superada l’etapa laboral.
El comentari d’avui gira a l’entorn de la necessitat de facilitar els serveis adients a la demanda que arriba després d’aquests moviments assenyalats. Continua

Compixats?

No sempre les coses van així com un voldria… bona part de les persones, un dia o altra, topa amb parets aparentment irreductibles, com és el cas de les grans empreses o l’administració. El que s’ha publicat a card.cat n’és testimoni. Dies passats, amb ironia en Pep contava la seva eixida amb Movistar, altres comentaren temes relatius al gastromarket… Continua

Pressuposts i educació

Pressuposts i educació
Ja tenia redactat «L’esperit dels 80» quan en van publicar a Card.cat els pressuposts: «L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar aprova un pressupost de 19 milions d’euros sense crèdits bancaris». Després d’una primera ullada, haure de reconèixer les mancances i acceptar que de macroeconomia no en se un pebre; és a dir que no entenc res.
Veig que a educació s’hi destinen 1,2 milions que em semblen una doblerada; però tal vegada resultaria interessant, de cara a la transparència, la informació i la motivació dels ciutadans, una explicació més a la menuda de les partides pressupostaries. Continua

Esbaldrec

Malgrat el desig d’agafar distància, no puc donar-li la volta i vèncer la implicació emocional. M’emociona veure una munió de persones amb el braços a l’aire i les mans obertes (quan aquí ens costa tant mostrar el nostre pensar i sentir com va passar en el tema, per exemple, de les «camisetes verdes») defensant, a contra corrent, les seves creences; i m’indigna la barra de qui, amb tota autoritat amolla el que sap que és descarada mentida. No hi puc fer més!. Continua