La cançó de la setmana

Si una cosa té bona seguir l’artista Manu Chao, a part de gaudir de la seva bona música, és que te permet descobrir artistes brillants d’arreu del món que d’una altra manera seria més difícil (no sonen precisament per les radiofórmules).   És el cas de l’algerià Idir, un dels artistes amb els quals ha col·laborat. Continua

La cançó de la setmana

Acabam aquest cicle estiuenc de versions i col·laboracions amb una cançó de l’àmbit comercial (o almanco quan un servidor era jove sonava molt). Es tracta de Stan, la magnífica col·laboració entre el rei del hip hop d’aquell temps, Eminem (per cert ha perdut empenta, no?) i una de les princeses del pop dels 90, Dido. Continua

Las cançó de la setmana

Avui vos present una bacanal d’artistes (amics) cantant un tema del gran Albert Pla, Insolación.

Si juntau Robe Iniesta (d’Extremoduro), Manolo Kabezabolo, Fermín Mugurza (exKortatu i exNegu Gorriak) i el mateix Albert Pla a dalt d’un escenari passen coses com aquesta: Insolación  cantada en directe a 4 veus amb catarsi del públic assegurada. Continua

La cançó de la setmana

Corren mal temps per les relacions ente musulmans  i cristians (o occidentals fins i tot diria jo). Per això no està de més avui, dins aquesta secció de col·laboracions i adaptacions, posar aquest tema de l’argelí Rachid Taha (del qual ja us en vaig xerrar) versionant els anglesos  The Clash (també posats aquí). Continua

La cançó de la setmana

Continuam amb les col·laboracions d’estiu. I avui, celebrant que toca aquí aquest vespre, a Vilafranca, posam Loquillo tocant amb el seu bon amic Gabriel Sopeña.

Lletra i melodia s’ajunten a la perfecció per recordar amb melancolia els vells temps, aquells que simbolitzaven Buddy Holly, pioner del rock and roll a mitjan segle XX (“la música al infierno voló, el dia en que Buddy Holly murió” canta Loquillo), i John Milner, mític jugador de bésibol de la mateixa època més o manco i que dóna títol al tema. Continua

La cançó de la setmana

Queda clar que Beck és un músic versàtil. En aquesta secció mateixa vos he mostrat la seva part més bohèmia i els seus medio tempos melòdics, les balades… però encara vos podria xerrar del seu vessant rock, fester disco o folk. I és que aquest personatge és de mai acabar…

Però al final m’he decidit  per un dels seus temes folk, que sol incloure a àlbums més independents i menors, amb els quals recorda de tant en tant els seus orígens. És el cas d’aquest divertit tema folk Satan gave me a taco, que canta armat únicament amb la seva guitarra.  Continua

La cançó de la setmana

És curiós. A un servidor no li agrada excessivament ni l’electrònica ni el hip-hop, però quan alguns grups aconsegueixen fusionar-los bé  m’entren per l’ull dret. És el cas dalguns grups de trip-hop (mescla de hip-hop i música electrònica) com  Portishead i Tricky. D’aquest darrer, del qual ja vos vaig presentar un tema, he extret la interessant Evolution Revolution Love.  Continua