Ja que en Serafí Lliteres es feia ressò aquí mateix (enllaç) de la defunció del gran i carismàtic Constantino Romero, jo, des de la meva petita secció de “La cançó de la setmana”, he volgut fer el mateix des d’un caire musical.
I quina relació tenia una home com Constantino Romero amb la música? La resposta la trobam en el grup madrileny Clint. Continua
Després de l’èxit del darrer tema instrumental que vaig posar (Requiem for a dream), he decidit contentar l’audiència i anar posant de tant en tant altres temes exclusivament musicals, sense ajuda de cap veu. És el cas del músic que us present avui: el basc Kepa Junkera. Continua
Moltes vegades m’han criticat que en aquesta secció no pos novetats, és a dir cançons que acaben de sortir al mercat. I la veritat… els que ho diuen tenen tota la raó, més que res perquè aquesta no és la intenció d’aquesta secció, sinó que el que pretenc és posar les cançons que sempre m’han cridat l’atenció, sense mirar la data de creació.
De totes maneres, a favor meu he de dir que, encara que sigui inconscientment (o no), duc un parell de setmanes posant relatives novetats (la darrera de Bob Dylan, Manel…) i avui segueixo amb aquesta tendència presentant-vos el darrer treball dels saragossans Bigott, que no té més de dos mesos. Continua
Si hi ha un mestre que encara no he posat aquí, aquest és Bob Dylan, un monstre de la música popular que quedarà per a sempre gravat a la història. Definitivament, no ens el podem perdre! Continua
En dos anys que duc fent aquesta secció no havia repetit mai cap grup de música (excepte en els “especials d’estiu”) i no feia comptes fer-ho fins molt més endavant, però l’actualitat mana i no me puc estar de mostrar-vos el disc nou de Manel, que precisament aquesta setmana s’ha donat a conèixer. Continua
L’humor i la música sempre han combinat bé… Per això el grup que us present avui, Siniestro Total, als anys 80 ja ho va posar en pràctica amb molt d’èxit. A més, hi afegiren un poc de gamberrisme a l’escenari i així feien dels seus directes una experiència única. Continua
Supòs que si junt bona música (Primal Scream) amb una de les top-model més atractives del moment (Kate Moss), tendré l’èxit assegurat en aquesta secció.
I això és el que vos propòs avui: juntar el rock electrònic de Primal Scream amb la dolça veu de Kate Moss (que, per cert, en el vídeoclip surt encisadora… així que alertau a enamorar-vos-en). Continua
Per presumir de varietat en aquesta secció me falta posar un poc de música instrumental… De fet, des de l’any passat que vaig posar el llorencí Marc Cortès Mosca (enllaç), no posava cançons en què només sonassin instruments, sense cap suport coral. Per això aprofit per presentar-vos una de les bandes sonores instrumentals més èpiques i esglaiadores que hagi sentit mai: la de Requiem for a Dream, de Clint Mansell. Continua
A continuació us present un poc de pop francès, bastant desconegut a la nostra terra. Es tracta de Bruno Caliciuri, més conegut artísticament com Cali, i vos vull animar que aprofiteu aquesta secció per conèixer-lo. Val la pena!!!! Continua
Qui s’amaga darrere el grup virtual Gorillaz? Als videoclips se’ns presenten com a dibuixos animats, però qui compon realment les seves cançons? Qui les toca i les canta?
Entra en aquest article i, a part d’escoltar una de les seves composicions, descobriràs qui hi ha vertaderament darrere d’aquest grup. Continua
Ja he comentat altres vegades que les meves principals fonts per descobrir música nova són Radio 3, Internet (sobretot Spotify) i, com no, els companys. És el cas d’aquest grup que us present avui, Creedence Clearwater Revival, que em va donar a conèixer el meu bon amic Jeroni Sureda Servera, en Jeroni nostro, un expert en això del rock clàssic dels 60 i els 70 i que a part d’aquest, m’ha ensenyat altres bandes tan interessants com The Clash o Sex Pistols.
Amb tots vosaltres, idò, un clàssic entre els clàssics: Creedence Clearwater Revival, que pel nom potser no els conegueu, però segurament sí les seves conegudíssimes cançons. Continua
Rachid Taha… és un musulmà, concretament d’Argèlia. També és un músic fenomenal d’aquesta llunyana terra, però com que les cançons que ens arriben a través de les ràdios majoristes són bàsicament occidentals quasi ni el coneixem (tanta sort que ara almenys existeix Internet, a part d’alguns canals independents alternatius). Així que llevem-nos tots els prejudicis que poguem tenir i entrem a conèixer un gran artista que si cantàs en anglès (i no en àrab) i sota el suport d’una forta discogràfica estaria a la majoria dels nostres estants.
Almenys donau-li una oportunitat!!! Continua
Mai vaig ser cap fan de Sau, però seria injust que no posàs aquest grup tan important per la història del pop-rock en llengua catalana… i sobretot que m’oblidàs del seu himne que va atravessar fronteres, Boig per tu, una de les millors balades d’amor mai escrites en la nostra llengua. Continua
Per xerrar d’aquest cantant que vos present avui, Daniel Johnston, cal que primer us faci un repàs a la seva agitada biografia ja que no es pot enetendre la seva música sense tenir-la en consideració. Així, els fantames que poblen la seva ment (a causa sobretot d’un trastorn bipolar); les repetides depressions que ha sofert; alguns brots psicòtics… es veuen reflectits a les lletres de les cançons. Continua
És temps de Carnaval i per això toca posar un grup que es disfrassi així com Déu mana. És el cas de The Bloodhound Gang en el seu hit The Bad Touch, que tant es ballà en les discoteques de tot el món a principis del 2000. Continua