Arxiu d'etiquetes: cançó

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Ho he provat diverses vegades: Morgan, Depedro, Vacabou i la intèrpret que torn posar avui, Maika Makovski, però si algun tret em defineix és el de ser insistent (“caparrut” en diuen altres) i torn convidar a Sa Màniga, Espai 36 (miam si no se m’oblida de dir-ho al Consell de Cultura) a dur aquests grups per la seva relació preu-qualitat (a part que alguns d’ells són mallorquins).

I aprofitant l’excusa que la nostra Maika Makovski (el nom a primer cop d’ull s’ha de reconèixer que no fa pensar en una mallorquina) ha tret nou disc, aprofit per reivindicar-la. Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

És un d’aquests grups que no en saps exactament la raó, però que han tengut èxit al seu territori (Anglaterra), però no gaire per aquí (per no anar més enfora, no tenen ni una trista entrada al Viquipèdia ni en català ni en castellà). La seva música no és que sigui exageradament comercial, però tampoc rarenca com per considerar-se “de minories”; de qualitat van sobrats (a pesar que això mai ha estat un criteri important). Potser cap discogràfica ha apostat massa per ells o que s’hagi perdut dins el munt d’ofertes que ens arriben, però la qüestió és que molta gent es perd aquest bon grup i des d’aquí ho intentarem solucionar donant-los a conèixer.  Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Avui feim això que ens agrada tant en aquesta secció: viatjar pel món per descobrir noves músiques, generalment poc sentides  i difoses a les ràdios convencionals. Avui, en concret, parlam de Radio Tarifa, un grup de Cadis, però de la seva part més “marroquina”, amb tot el que això implica culturalment. Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Avui toca un poc de rock-pop català. Amb tots vosaltres… MANEL! Per mi un dels millors (per no dir el millor) grup en llengua catalana actual.

Com que el darrer disc no ha acabat de copsar les meves expectatives, preferesc presentar-vos  un tema del seu anterior disc, El soldadet. La vos pos per dos motius: és una gran cançó i la lletra és meravellosa (torn amb el tema ara tan recurrent… la bona literatura també es pot trobar en el món de la música). Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

No tocava, no; no tocava però s’ha d’acceptar la realitat. I la trista realitat en aquest cas ens fa saber que en poc temps hem perdut cantants trobadors mítics i insubstituïbles com Lou Reed, David Bowie i, ara, Leonard Cohen. Així que no tocava, però malauradament avui hem de posar un tema del gran Leonard Cohen, en obligat homenatge. Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Mirant aquesta setmana el tràiler del film  Lobezno 3 he recordat la cançó Hurt, concretament  la versió cantada per Johny Cash i que ja vaig posar en aquesta secció mateixa, la qual se sent de fons mentre Hugh Jackman fa de les seves, i no m’he pogut estar de recuperar-la, però aquesta vegada  la versió original, la de Trent Renzor, de Nine Inch Nails (NIN).

Del senyor Renzor ja vaig deixar ben clar què em pareixia (bàsicament un dels millors compositors de l’actualitat) i ho torna demostrar aquí, fora dels seus habituals sintetitzadors, jocs electrònics i guitarres a tot volum. Senzillament agafa el piano i canta una de les millors balades que s’han escrit (musicalment i literàriament, perquè deixa clar de nou que una cançó pot ser literatura de la bona). Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Avui ens posam esbojarrats i salvatges al ritme de la música “agitanada punk” (per definir-ho d’alguna manera) de Gogol Bordello.

Aquest grup, si bé oficialment nord-americà, està format majoritàriament per immigrants de l’Europa de l’Est. Per això la seva música té una clara influència de la marxosa i alegra música  gitana d’aquelles contrades, que ells passen pel sedàs del punk.  Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Ara que fa pocs dies s’han complit vint-i-cinc anys de la publicació del mític àlbum Nevermind, de Nirvana, (com d’aviat passa el temps…) en aquesta secció el recordam amb dues de les seves millors cançons.

De Nirvana ja n’hem xerrat prou aquí, però cal recordar que Nevermind (1991) va ser el disc que li va donar l’impuls final cap a l’èxit  i va marcar tota una generació (la meva), la qual es va anomenar X o Generació perduda (un nom no gaire optimista, a pesar que molts vam acabar trobant el camí, però molt millor que aquesta de Generació Nini que ara sents a dir). A partir de llavors Nirvana va començar a sonar per tot, i els cabells grenyosos i despentinats (i un poc bruts i nyafagosos, per què no reconèixer-ho) van començar a lluir als instituts, acompanyats de les inseparables Converse.  Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Avui presentam una col·laboració molt especial, no entre dos cantants, sinó que entre un gran escriptor, Albert Camus, i un gran grup de música, The Cure.

Per molts és sabut que el grup britànic The Cure (amb ja més de 35 anys de carrera) és un dels meus favorits, a part de per la gran música que fa, per les lletres. I un bon exemple d’això darrer és aquesta cançó que us present avui, adaptació d’un passatge clau de la gran novel·la L’estranger, d’Albert Camus, curiosament un altre artista que també admir ben molt. Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Molts recordareu el mític grup El Último de la Fila, format per Manolo García i Quimi Portet, els quals es van separar després d’una llarga dècada junts per seguir camins diferents. Idò resulta que en el darrer disc de Quimi Portet s’han tornat a reunir per cantar junts en un tema, Roda el món. Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Avui us present una versió que el grup català Dorian ha fet del seu propi tema A cualquier otra parte. A més, en el vídeoclip d’aquesta nova versió han comptat amb la cal·laboració dels famosos (i guapos) actors Daniel Brühl (Malditos Bastardos, Salvador (Puig Antich), Good bye, Lenin!...) i Maria Valverde (Tres metros sobre el cielo, La flaqueza del bolchevique…). Continua →

La cançó de la setmana

Publicat el per , null
Respon

Quina millor manera per començar aquesta secció estival de versions, homenatges, rareses i col·laboracions musicals, que amb un recordatori per a un dels grans artistes que ens ha abandonat aquest darrer any, David Bowie.

He elegit  la versió de Nirvana de The man who sold the world (L’home que va vendre el món), cantat al seu Unplegged (1994), per retre’n homenatge Continua →