Moments de cinema

El cinema és un instrument potencialment molt fort per explicar i tractar diversos temes, el qual encara no s’utilitza a bastament. Jo a les meves classes sempre que puc l’utilitzo ja que és una manera un poc més amena i moderna (sense desconsiderar les altres) d’ensenyar coses. Per exemple així ho vaig fer amb el tema del capitalisme (que vaig tractar al llibre de lectura El mètode Grönholm). Podria haver elegit una dotzena de films per ensenyar aquest tema, però al final em vaig quedar amb tres escenes de pel·lícules cronològicament diferents que quasi abracen tot el segle XX: Metròpolis (Fritz Lang, 1927), Temps Moderns (Charles Chaplin, 1936)  i American Beuaty (Sam Mendes, 1999). Continua

Moments de cinema

Ara que és estiu i tenim un poc de més temps (o no) és el moment ideal per posar un curtmetratge (només dura 6 minuts). Es tracta de The facts in the case of Mr. Hollow que a partir d’una simple fotografia ens presenta  una història detectivesca “del millor Sherlock Holmes” i ens provoca certa inquietud terrorífica a base que anam descobrint elements.  Continua

Moments de cinema

En aquesta ocasió us present l’escena inicial de Melancholia (2012), del sempre polèmic Lars Von Trier. Són vuit minuts d’imatges impactants que entremesclen cinema i pintura, dues arts que aquí es donen la mà. Les imatges que ens ofereix el director danès són com a quadres romàntics o prerafaelites que cobren vida en la pantalla, els quals formen com un bloc independent de la pel·lícula en si, però que ja premonitzen moltes de les coses que passaran en la cinta.  Continua

Moments de cinema

En un dels bons programes que fan al Canal 33, Territoris Film-Fest, en el qual s’exhibeixen curtmetratges de diferent procedència, vaig poder visualitzar Légere Problème (Hélène Florent, 2009), treball francès que va participar en el Festival WSSF de Toronto (traduït al català: Un problema lleuger) .

Una manera graciosa i lleugera (això darrere, mai millor dit…) de tractar un tema profund i delicat… Continua

Moments de cinema

Aquesta secció d’avui va dedicada a un dels nostres afèrrims seguidors, el Pare Bernat Romaguera, per tal de donar-li ànims davant d’una prova trascendental a la qual està a punt d’enfrontar-se.

Per això, com que sé que enguany no ha tengut gaire adeptes en el primer bany espiritual de l’any, que se sol fer dia 1 de gener a les gèlides aigües de la Mediterrània,  i que va haver de banyar-se quasi tot sol (una mostra, Pare Bernat,  de la crisi de valors que assola el nostre temps) he trobat convenient, per animar-lo, que li mostri una escena del film Oh Brother en què sí que es veu una multitud (eren altres temps) que sí pren el bany purificador. Esper que no li molesti el petit detall que no es tracti exactament de la mateixa branca religiosa que la que vostè professa i que li serveixi realment d’ànims per aquesta trascendental aventura que està a punt de dur a terme. Des d’aquí: molta sort!!! Continua

Moments de cinema

D’altres vegades ja us he xerrat de David Lynch, un dels meus directors de cinema favorits, però segurament només coneixeu el seu vessant més popular: l’obscur i inquietant que ha mostrat a treballs com Twin Peaks, Lost Highway (Carretera perduda), Mullholland Drive… Però el bo de Lynch va tapar la boca a tots els detractors que l’acusaven de ser un director massa complex i surrealista, incapaç de fer una pel·lícula senzilla i “normal”, amb l’estrena de The straight story (Una història vertadera), una bellíssima història basada en un fet real en la qual un ancià atravessa mitja Amèrica amb una màquina de tallar gespa (no té carnet de cotxe ni vehicle) per anar a visitar el seu germà que és a punt de morir i amb el qual està barallat des de fa deu anys.

En resum, una història entrenyable (que recordem va passar de veritat) molt ben dirigida per David Lynch que va guanyar la Palma d’Or a Cannes i l’Oscar al millor actor secundari. Continua

Moments de cinema

Sempre està bé que de tant en tant surti algun artista mallorquí per aquesta secció ja que en el món del cinema tenim més directors de la terra que no ens pensam: Agustí Villaronga (Pa Negre és una obra d’art), Daniel Monzón (La celda 211, tres quarts del mateix), Toni Aloy (El celo, gravada a Raixa, no va tenir l’èxit que es mereixia)  o l’artista d’avui, el bunyoler Toni Bestard, que fa poc va estrenar el seu primer llargmetratge, El perfecto desconocido. No obstant això avui preferesc centrar-me en un dels seus magnífics curtmetratges: Equipajes. Continua

Quídam

Ja coneixereu la meva afició pel setè art a partir de la secció “Moments de cinema” que de tant en tant public en aquesta revista. Resulta, idò, que a part d’un espectador empedernit, també som director o guionsita d’alguns projectes cinematogràfics (si no és molt agosarat definir-ho així).

I aprofitant que per Nadal (si no hi ha res de nou, ja que això del cinema amateur és totalment imprevisible) en Rafel Gómez Oliver, el meu company d’aventures i més conegut per ser el conductor del programa d’IB3 Tira, Tira, i un servidor, Pau Quina Jaume,  estrenarem el nostre nou projecte (encara no vos diré de què tracta… però sí que és un documental), volem donar a conèixer els nostres treballs previs a través d’aquesta gran plataforma que és Card.cat. Com a primer plat, us deix el primer curtmetratge que realitzàrem, ara ja fa bastant de temps: Quídam. Continua

Moments de cinema

Aquesta vegada a Moments de cinema recodarem uns dels mags de l’humor del Hollywood clàssic, els germans Marx. Autors d’obres divertidíssimes com  Duck soup (Sopa d’ànec,1933), A Night at the Opera (Una nit a l’òpera, 1935) o At the Circus (Una tarda al circ, 1939), aquests germans han aconseguit fer riure a generacions i generacions, sense que hagin passat de moda. Continua

Cicle de cinema en homenatge a la República

RecercaPruaga organitza un nou cicle de cinema per homenatjar a la II República i a qui lluitaren per ella.

Entre els convidats, el director Antoni Maria Thomàs i la periodista i activista teatral Marisol Ramírez.

Testimonis de dones i homes que lluitaren per la democràcia, el progrés i la llibertat i petites peces de ficció composen aquest cicle que el col·lectiu cultural programa durant els diumenges d’abril. Continua

Moments de cinema

En aquesta secció crec que allò que queda més adient per exhibir són els curtmetratges. No gaudeixen de la mateixa popularitat que les pel·lícules de cinema, però poden ser igualment bons i entretenguts (a part dels avantatges del seu format, com ara el temps). Per això avui he decidit presentar-vos-en un (de només 42 segons de duració, per la qual cosa no teniu excusa per no donar-li una oportunitat). Continua

Moments de cinema

Tornam una vegada més a presentar-vos escenes memorables del món del cinema. En aquesta ocasió es tracta de l’escena final (el clímax) d’una de les poques pel·lícules romàntiques que m’han agradat: Lost in Translation. Així que anau alerta, perquè si no l’heu vista i teniu la intenció de fer-ho, ara us desvatllaré el final. Continua