Aires Sollerics ret homenatge a Joana Domenge Continua
De la premsa: Reconeixement a Joana Domenge
3
Arxiu d'etiquetes: Cultura popular
A l’entorn del Concurs de gloses de Card.Cat
En un dels punts del resum de la proppassada Assemblea de Card.cat, a l’apartat de Reptes per al 2023, es deixa constància de “Mantenir el CONCURS GLOSES. Aquí cal destacar el vot particular en contra de l’editor Guillem Pont, que preferiria una mostra”. Una proposta que, amb el mateix èxit, ja havia feta l’any anterior.
Em ve de gust explicar el meu posicionament. Continua
Entorn: Camins
Cercant informacions complementàries sobre camins el cercador de Google em va portar a la deliciosa pàgina “Llorencins” d’Antoni Genovart Espinosa (Datada el 2002, amb actualització de 2010). Clicant sobre diversos conceptes vaig gaudir una estona del dia de Cap d’Any. Alhora, la lectura de la pàgina em portà a la reflexió sobre possibles transcendències, ofertes i presentacions de feines fetes. Continua
Món: Un vencill (Vencís) 1
Un vencill és una corda de fibra vegetal (càrritx tupat), enrevoltillada de dos caps. Te una mida d’uns dos metres , es feia a cada casa de pagès i servia per fermar les garbes des de que les feien fins que les duien a s’era a batre-les. La mida la prenien posant un peu damunt el començament de sa corda i midaven fins al costat de la cintura, això era la meitat de llargària; i si era petit que es feia?…idò alçava un poc es costat. Es dóna el cas curiós de que no feien el dos caps separats per després enrevoltilla’ls, sinó que es feia la corda al mateix ritme en que es feien el caps. Continua
Torrada i ximbombada 3a edat Son Carrió
El diumenge 2 de febrer, l’Associació de la 3ª edat de Son Carrió ha celebrat la ja tradicional torrada, per tal d’aprofitar les llonganisses i botifarrons de les matances. El bon temps ha acompanyat el dinar multitudinari, i han acabat la festa amb una ximbombada a càrrec d’en Miquel Sbert. Ja s’atraquen els darrers dies abans de sa “corema”. Continua
Relat. Capítol VI
Com us contava abans, i si comparau els preus que es pagaven pels jornals, veureu que els dobbers escassejaven, per la qusal cosa s’emprava molt el barat: jo tenc això i t’ho barat per això teu. Però, clar, no sempre ni tot es podia baratar i principalment la gent jove necessitava manejar qualque dobber. Com ho feien? Com que no solia esser molta la seva feina i tenien temps, paraven lloves i duien a vendre qualque ocell a les botigues o carnisseries, cercaven esclata-sangs, espàrecs, espigolaven… L’espigolar consistia en què, quan s’havia segat i fet els cavaions i les garbes, sempre quedava qualque espiga de gra, i abans d’amollar-hi els animals qualcú de les cases, normalment els fills, feien tota la finca, pam a pam, arreplegant totes les espigues i així aconseguien un petit extra. Continua
Dites
A Petra el Dimoni s’hi va retre.
A Santa Maria el Dimoni, hi va perdre sa camisa.
A Andratx el Dimoni, encalçava es saig.
A Consell, el Dimoni, no hi va trobar remei.
A Búger el Dimoni, ja no hi puja.
Presentació de “Caramella” (08/11/2012)
En el decurs de la setmana de cultura popular i tradicional, organitzada per l’ajuntament de Palma, una de les activitats serà la presentació de la revista CARAMELLA, Continua