L’altre dia acabàrem parlant dels problemes de les porteries i de la senyalització de “des campet.” Bé el tema porteries ja us el podeu imaginar!, clotets fets amb un fasset per infants, traien la terra del clot amb les mans…es va intentar alguns dies, a petites estobes perquè el temps de jugar era curt…i varem acabar posant un caramull de pedres a l’indret de cada pal!; amb tanta mala sort que ja en el primer dia se’n va lesionar un!. I tot per no tenir a la consciència haver utilitzat les soques dels ametlers. El rotlle del mig del camp i les mitges llunes de les àrees resultaren derivades de la casualitat (o de la psicologia i col·laboració d’es mestre Julià); el tema es que en pocs dies férem una classe de geometria per aprendre a dibuixar circumferències, es clar!, i gairebé es va solucionar el problema…però no!, no va resultar tan fàcil ja que molts havíem captat la idea però, com es natural, no tots havíem entès una mateixa cosa i tampoc no era cosa de tudar la poca cals que teniem a l’abast. I com que la necessitat, com diuen els polítics, fa matrimonis impossibles, la nostra juguera va aconseguir que anàssim tots a una. Continua →