Una de les sensacions que m’agraden més és pujar al cotxe i sense voler agafar una cançó a mitges que et cau bé a l’orella i te cala a dins. Llavors estic a l’expectativa que  el locutor digui el nom de la cançó i l’intent apuntar a qualsevol lloc (alguna vegada fins i tot al braç) per recordar-me’n i cercar-la.

Això precisament és el que em va passar amb l’artista d’avui, Guy Harvey, Continua →