Avui farem una contraposició, l’altra cara de la moneda, el blanc i el negre… o com li volgueu dir. Si fa anys presentàvem l’alegria de Bon dia, un dels grans èxits dels Pets (enllaç), avui fem el mateix amb la melangia de Bona nit, del mateix grup i àlbum (de fet, si no record malament el disc s’obria amb Bon dia i es tancava amb Bona nit, la qual cosa donava un concepte unitari al treball més que lògic). Continua
He de reconèixer que sempre he estat més fan de Sopa de Cabra que d’Els Pets, segurament per la meva preferència cap a la música rock per damunt del pop (a pesar que també m’interessi). I dic això perquè, quan jo era adolescent, sempre es discutia qui era millor, si Els Pets o Sopa de Cabra (eren el dos puntals principals del rock català en aquell temps). Com dic, idò, sempre elegia Sopa de Cabra, però això no vol dir que no passàs gust de sentir el grup de Lluís Gavaldà. Continua