Entorn: Albons

Albons (Asphodelus ramosus)

“Anys d’albons, any de cavalllons”, diu la dita. Segurament expressa més un desig que no una realitat, encara que segons com es miri, per generalista, no deixa de ser certa; el algun o altra indret floreixen els albons i en algun o altre indret serà any fructífer i de cavallons.

Ara mateix en el nostre entorn es poden contemplar camins ben farcits d’albons florits, encara que aquests siguin curts i prims. Les caramuixes d’enguany so serviran, idò, per fer canyissos. I a dir ver, els sembrats es mostren ben magres. Es clar que si envesteixen les pluges encara es poden alegrar i el que ara sembla trist i curt, en el mes de juliol pot sembrar una altra cosa. Continua

Entorn: Parres i ceps

Parres i ceps (Vitis vinifera)

Ara mateix les parres i els ceps comencen a treure pàmpols. Segons el diccionari “pàmpol” es refereix a Fulla de cep o de figuera; cast. pámpana, pámpano”, però en el nostre entorn feien referència bàsicament a les fulles dels ceps o de les parres.

En algunes façanes encara resten senyals de les parres que, antigament ornaven la carrera de les velles cases del carrer del Pou o del Carrerillo. Proporcionaven fresca i fruits. Continua

Entorn: orquídies

Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)

A uns 800 m del campanar, en aquesta època, es poden trobar, contemplar i gaudir de les “Mosques vermelles”, una de les nostres belles i subtils orquídies.

La veritat es que aclarir-se entre les nombroses orquídies silvestres no resulta gen fàcil, tal és la riquesa i diversitat de noms i matisos que presenten. Continua

Entorn: Donarda

El nostre entorn ofereix, també, singularitats. La donarda (Agave americana) n’és una.

Adesiara se’n veu alguna per foravila. Bonafè assenyala que és “cultivada als jardins i subespontània”. També assenyala “Amb el seu suc es prepara el pulque i el mescal. dues begudes alcohòliques mexicanes; i amb les fibres de les fulles se’n fan cordes, flassades i robes fines”
També es coneguda amb els noms d’atzavara i pita. (En alguns indrets amb el nom d’atzavara també és coneix l’Aloe vera, que pertany a una altra família) Continua

Entorn: el despertar

Avui, un “Entorn” diferent. La mirada no enfoca una planta, un animal o un costum humanitzat, enfoca la transformació, el canvi, el despertar.

Just abans d’encetar la primavera, tot és remou, des de la figuera a les persones, passant per les gallines. L’allargament del dia, l’increment de la calentor del sol, la humitat amuntegada al llarg de l’hivern (si és que n’hi ha) provoquen l’esclator. Continua

Entorn: La flor del melicotoner

Hi ha plantes que, segons el temps que fa i el lloc on són situades, amb les seves tretes s’avancen a la primavera, mentre els pins es tenyeixen de groc. Algunes, com la figuera, ho fan en petits borrons que precedeixen a les fulles, altres com el morers d’un dia per l’altra fan verdejar totes les branques d’un singular verd pàlid, i altres, que com el melicotoner (Prunus persica), les pruneres i altres fruiters avancen les flors a les fulles. Tot un poema de diversitat i harmonia.
Del comportament dels animals i de les plantes, si volem, com a humans, podem aprendre algunes lliçons vitals ben interessants. Continua

Entorn: Espàrrecs

Contemplar la vegetació i els sembrats, estirar les cames, escoltar els ocells, respirar aire pur, embadalir-se davant un fet inesperat, eixamplar l’esperit, prevenir malalties coronàries… son alguns dels nombrosos efectes positius de passejar per fora vila. En aquesta època, quan s’atraca la primavera te, a més, dos al·licients afegits: l’explossió de perfums i els espàrrecs, segons el DCVB “Cadascuna de les tiges aèries que surten del rizoma de l’esparreguera i són comestibles”. Continua

Entorn: Pins

Després de parlar de la processionària, toca parlar dels nostres pins, arbres de creixement ràpid i bona ombra que, de banda poblar bona part del terreny no cultivat de les illes, al llarg de molts d’anys, entre moltes altres coses, s’utilitzà la seva llenya per encalentir les toves dels forns de la vila (i també de fora vila) abans de la generalització dels forns elèctrics.

Alguns al considerar els alzinars com a base d’un primer arbrat generalitzat, els consideren espècie invasora. Continua

Entorn: Cuca del pi

Deia ahir en Mateu Rigo, el nostre meteoròleg: El sol ja guaita, les cuques ja van baixant dels pins, els ametllers (els pocs que hi ha) floreixen… signes d’haver passat ja la part més dura de l’hivern?” .

Des d’Entorn, voldríem fer referència avui una petita referència al singular i preocupant insente que coneixem com a cuca del pi o processionària del pi (Thaumetopaea pityocampa) un insecte que segons assenyala Xavier Canyelles a “Insectes de les Illes Balears” (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 14) va arribar a Mallorca fa uns setanta anys, en que al importar pins de la Península per sembrar, aquests estaven infectats d’ous de processionària. La plaga s’estengué ràpidament i passà a Menorca i també e Eivissa a l’entorn de 1975. Continua

Entorn: Dues lianes

En l’anotació anterior es parlava de l ‘ancestral utilització de les arrels d’aritja com a herba medicinal. L’aritja és una de les nostres lianes més conegudes.

Al llarg de molts anys vaig pensar que les lianes anaven lligades a la figura mítica de Tarzan fins que amb l’ajud de Bonafè i Masclans em van descobrir que nosaltres, aquí mateix, teníem unes lianes ben singulars i curioses. Les que es presenten avui, d’una de les velles parets de Llucamar que voreja el camí de Calicant. Continua

Entorn: Remeieres

Segurament s’ha de considerar, s’hauria de considerar, una activitat, un costum perdut. En la Mallorca pagesa, quan la Seguretat Social i els metges no eren sempre a disposició, les famílies cercaven els remeis que tenien més a l’abast. Remeis que provenien de l’assaig i errada i que s’anaven transmetent d’uns a altres membres del grup amb el conegut i estès: A jo em va anar bé….”. Consells que provenien de coneixements ancestrals, de curanderos o d’altres fonts d’informació. Continua

Entorn: Arrels

De la xarxa, ara mateix no sabria dir com, em va arribar una adreça ben interessant (https://images.wur.nl/digital/collection/coll13/search/page/1). (Wageningen . University & Research)

Hi apareixen dibuixos de multitud de plantes on, a banda de mostrar les tiges hi apareixen les arrels. Realment son dibuixos que mostren la complexitat física de les d’arrels de les plantes. Continua

Entorn: Ullastre

Ullastre (Olea europaea)

Al llarg de molts d’anys, el desconeixement m’havia portat a pensar que l’ullastre era, tal vegada, l’arbust o arbre més “llest”, el que millor es sabia adaptar al seu entorn, fos quin fos.
Josep Mª Font i Bonet ens havia orientat la mirada vers les plantes en el seu turó de Consolació i més concretament envers els ullastres. Primer per mostrar-nos la seva capacitat de defensa al convertir-se, en cas de ser malmesos pel bestiar, en un espinós revell que, malgrat això, si les condicions de la terra ho permetien, era capaç de treure un cimal dret i vigorós en el centre, lluny dels llavis del bestiar oví. I també per mostrar-nos la seva experimentació al convertir, mitjançant empelts successius, amb mudes de la mateixa planta, un ullastre en olivera. Continua

Entorn: La intel·ligent manipulació de les plantes!!

Rapa (Arum italicum)

Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.

Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua

Entorn: Favera

Favera (Vicia faba)

Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.
No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.
El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut. Continua

Entorn: verdet

D’ençà que es va declarar planta protegida el verdet ha desaparegut .hauria d’haver desaparegut- dels nostres betlems.

La veritat es que, DCVB a banda, no n’he sabut trobat gaire referències ja que al  ser biòfid, no surt als herbaris
El DCVB a l’accepció 5 de l’entrada “verdet”, mostra: ” 5. Molsa (|| || 1 i 2) (mall.). Mata, rams de romaní, pometes del Bon Pastor i senalles de verdet, Vidal Mem. 67.
També mostra: “2. MOLSA f.|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d’algunes hepàtiques i algues; conjunt d’aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo. Continua

Entorn: Milpeus

-No sé d’on han sortit aquests cucs negres!. S’enfilen per tot!. Abans no n’hi havia!.

Son comentaris que es poden sentir aquí, però també a qualsevol altre indret de l’Illa. Es veu que les condicions climatològiques d’aquests darrers anys han afavorit la seva reproducció i presència a qualsevol indret, fins i tot en els més insospitats de la casa. Continua

Entorn: Mata

Mata (Pistacia lentiscus)

Voldria retre avui una recordança a una bella, útil, abundosa i -potser per això- denostada planta: la mata.

Resten lluny les clàusules del contracte de lloguer de possessions on s’especificava que era prohibit tallar mates. No tant llunyà, però perdut l’ofici de panerer que, amb enginy, mestria, verducs de mata i canyes feien paers i coves. Continua