Entorn: lluerna

Lluerna, llanterneta, cuca de llum (Phausis paulinoi)

Feia temps que no n’havia vista cap, potser per això em va sorprendre una mica. De fet la darrera que havia fotografiada, fa anys, era en una d’aquelles ja llunyanes i singulars excursions nocturnes de Els trescadors que férem pel Parc Natural de Llevant, a les muntanyes d’Artà. Continua

Entorn: Herba de Sant Joan

Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)

Alerta!, segons Bonafè amb la denominació Herba de Sant Joan a Mallorca i Menorca és coneix l’Hypericum perforatum, a altres indrets amb el mateix nom s’hi pot conèixer l’Artemisia arborescens o la Santolina chamaeciparissus.

L’herbari virtual amb el mateix nom popular ens remet a Santolina magonica Romo. Si hi arribam pel nom científic Hipericum perforatum també la mostra com a herba de Sant Joan, i en quan a usos fa esment a “medicinal i usos simbòlics”, sense concretar més. Continua

Entorn: Cama-roja

1 Cama-roja (Cichorium intybus L.)

Potser no és la més bella, però si la més enigmàtica. Sedueix pel seu blau, per la seva abundància, per les tiges rectilínies sense fulles aparents i també per la seva personalitat: per seguir el sol calent i per ser, com els moment de felicitat, una flor efímera. Unes quantes hores d’existència li basten per deixar la seva empremta vital, per complir amb la seva existència. Continua

Entorn

Encetam una nova secció amb la finalitat de treballar, afavorir, sensibilitzar, orientar…vers aquest ampli concepte que s’anomena Educació Ambiental. Finalitat que es situa en la mateixa línia iniciada, conjuntament amb altres persones, des de ses Sitges estant, a principis dels anys vuitanta del segle passat.

L’objectiu és modest, es tracta d’enfocar -si potser setmanalment i cada dimarts- algun dels nombrosos continguts que ofereix l’entorn més immediat. Continua

RACA 4: De la genètica a l’entorn i viceversa

Nova entrega de reflexions a l’entorn de l’ésser persones humanes segons les darreres aportacions conegudes.

Partint de l’anècdota d’en Manuel a una lectura de poemes de Jaume Santandreu es passa al pes de la genètica i l’entorn en el nostre pensar, sentir i actuar. Com es costum acaba amb una proposta personal de desaprenentatges