Entorn: La intel·ligent manipulació de les plantes!!

Rapa (Arum italicum)

Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.

Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua

Entorn: Favera

Favera (Vicia faba)

Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.
No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.
El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut. Continua

Entorn: verdet

D’ençà que es va declarar planta protegida el verdet ha desaparegut .hauria d’haver desaparegut- dels nostres betlems.

La veritat es que, DCVB a banda, no n’he sabut trobat gaire referències ja que al  ser biòfid, no surt als herbaris
El DCVB a l’accepció 5 de l’entrada “verdet”, mostra: ” 5. Molsa (|| || 1 i 2) (mall.). Mata, rams de romaní, pometes del Bon Pastor i senalles de verdet, Vidal Mem. 67.
També mostra: “2. MOLSA f.|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d’algunes hepàtiques i algues; conjunt d’aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo. Continua

Entorn: Milpeus

-No sé d’on han sortit aquests cucs negres!. S’enfilen per tot!. Abans no n’hi havia!.

Son comentaris que es poden sentir aquí, però també a qualsevol altre indret de l’Illa. Es veu que les condicions climatològiques d’aquests darrers anys han afavorit la seva reproducció i presència a qualsevol indret, fins i tot en els més insospitats de la casa. Continua

Entorn: Mata

Mata (Pistacia lentiscus)

Voldria retre avui una recordança a una bella, útil, abundosa i -potser per això- denostada planta: la mata.

Resten lluny les clàusules del contracte de lloguer de possessions on s’especificava que era prohibit tallar mates. No tant llunyà, però perdut l’ofici de panerer que, amb enginy, mestria, verducs de mata i canyes feien paers i coves. Continua

Entorn: Blat

Blat (Triticum aestivum)

Son vàries de dites i refranys populars que lliguen la sembra del blat amb el mes de novembre (“Per Sant Andreu -dia 30- sembra el blat teu”). La tradició, però, a vegades canvia, les noves varietats de blat permeten una flexibilitat d’època de sembra que rompen la rigidesa tradicional.

Del blat, de banda el consum diari de bona part de la població mundial, se’n poden treure tota una sèrie d’idees sorprenents, gairebé màgiques. Continua

Entorn: Torró

Certament, avui matí passejant pel carrer m’ha sorprès sentir el característic tec-tectec que fa quan amb un petit martell es va rompent la segona i dura clovella de les ametles.

Certament no és que el costum de fer torró a l’entorn de Santa Caterina -es conegut que els sants a Mallorca acostumen a tenir vuitada-, s’hagi perdut, no. Continua

Entorn: Juevert

Juevert (Petroselinum crispum)

Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert

Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert” Continua

Entorn: Moraduix i altres herbes

Moraduix i altres herbes

Realment la present entrada d’avui es podria plantejar en forma de joc.
A la majoria de cases, ja sigui en un racó del corral o en un cossiol, es disposen de determinades herbes culinàries o aromàtiques. Llavors el joc compartit podria ser respondre a la pregunta: ¿quines herbes aromàtiques procura tenir a mà la meva padrina o el meu padri? Continua

Entorn: Llorer

Llorer (Laurus nobilis)

Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts. Continua

Entorn: Garballó

Garballó (Chámaerops húmilis)

El garballó és una planta interessant i curiosa per varis motius.
Primer, per ser única. Masclans (1972) asssenyala: “La flora mundial cmpta amb mérs d’un miler d’espècies de palmera. Una, tan sols, és autoòctona d’Europa: el margalló”: “. D’altra banda l’Herbari Virtual de la UIB mostra:  única palmera autòctona de les Illes Balears”.. Continua

Entorn: Bolets

Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.

La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua

Entorn: Farratges

En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).

Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua

Entorn: Ametler

M’agradrà, avui, des d’Entorn, retre homenatge a un dels arbres més estimats del Sant Llorenç d’ahir. A grans trets es podria dir que la majoria de possessions del terme s’establiren en el primer terç del segle XX i així els amos, missatges i madones llorencines es convertiren en petits propietaris. Una terra, també a grans trets comprada a terminis amb el raconet guanyat amb la força de les mans i, algunes vegades, amb estades intermitents a algún país d’Amèrica. Continua

Entorn: Cardassa

Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)

Tal vegada, per “coherència llorencina”, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.

Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses. Continua

Entorn: Perfums d’estiu/ i 3 – Olivarda

Olivarda (Dittrichia viscosa)

“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”. Continua

Entorn: Perfums d’estiu/2 – Fonoll

Fonoll (Foeniculum vulgare. Mill)

Jo tenc, tots tenim, la nostra llista d’olors d’estiu. Un perfums interioritzats que sentim i recordam, en general, en una determinada època de l’any. Segurament ens costaria descriure’ls -no tots tenim les qualitats dels enòlegs capaços de retolar etiquetes amb descripcions de matisos- però quan el sentim, els recordam perfectament.

La pràctica em diu que si féssim una mateixa pregunta -quin són els teus perfums d’estiu?- a una dotzena de persones diferents, les respostes, tant en nombre com en varietat, serien dispars. Segurament alguns d’aquests perfums serien compartits, però les llistes serien diferents. Continua