Tot anirà bé

Una de les múltiples situacions  que mostra la imprevista pandèmia,  derivada de la situació de confinament i del pertinent i obligat canvi de rutines, és un nou retrobament de mares, pares i fills i/o filles a casa, un entorn físic limitat (malgrat, i encara sort, que la majoria de les cases, aquí, disposin de patis o corral).
Sense padrins i sense poder sortir va situar les famílies en un nou paradigma relacional.
Tenim una gran capacitat d’adaptació i tothom sempre se’n surt, però el “tot anirà bé” o el “resistiré”, com bé saben mares i pares, també tenen un determinat cost. Continua

Paisatge amb residències

En un intent de lligar el mon rural amb el pensament i la situació que ens toca viure, avui es mostra un exemple del joc imaginari “el meu paisatge”, fent una petita menció a la necessitat de replantejar el control i existència de les residències de la gent major.

Disposar d’una residència és una vella aspiració de gran part de les persones llorencines. La proa fefaent és que, a les darreres eleccions, era esca de tots els grups polítics. Però alerta!. El coronavirus ha mostrat que algunes residències de fora no disposaven del control sanitari ni del servei que s’espera. Continua

Com dormen les falzies?

En aquests dies calorosos d’arrelada primavera i encara amb fases del covid-19, fonamentalment els matins i els horabaixes. just quan el sol, encara o ja és baix, i acaricia les façanes de les cases , es pot contemplar i escoltar el vol constant d’aquestes singulars i, per a nosaltres, beneficioses aus que són les falzies. Continua

Retrobar-se

Cada un dels dols té el seu procés.  A vegades és necessari agafar certa distància per retrobar-se i poder, així, començar de bell-nou.
Els psicòlegs ens poden ajudar a retrobar el, sempre, nou camí (Recordi’s que des de la Direcció general de menors i família, de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Llorenç a partir de dilluns s’ha obert un servei per cobrir tal finalitat). Continua

Dues eixides

Em captiva la indagació del perquè fem el que fem. On arrelen ls nostres conductes?. Entre altres, sembla que resulten fonamentals les petjades d’aquella primera infància que surt de l’abast dels records; i també, com evidèncien els exemples que s’exposen, les relacions amb els altres i els costums habituals. Continua

La negra

Tal vegada es podria dir que, en general, les diferències ens resulten antipàtiques. El manegat concepte “és l’ovella negra” en podria resultar un bon indicador. I tot malgrat, i tal com assenyala Mèlich «…la qüestió no és com podem convertir-nos en iguals sinó com podem (con)viure amb una desigualtat insuperable». Continua