Ara que fa pocs dies s’han complit vint-i-cinc anys de la publicació del mític àlbum Nevermind, de Nirvana, (com d’aviat passa el temps…) en aquesta secció el recordam amb dues de les seves millors cançons.

De Nirvana ja n’hem xerrat prou aquí, però cal recordar que Nevermind (1991) va ser el disc que li va donar l’impuls final cap a l’èxit  i va marcar tota una generació (la meva), la qual es va anomenar X o Generació perduda (un nom no gaire optimista, a pesar que molts vam acabar trobant el camí, però molt millor que aquesta de Generació Nini que ara sents a dir). A partir de llavors Nirvana va començar a sonar per tot, i els cabells grenyosos i despentinats (i un poc bruts i nyafagosos, per què no reconèixer-ho) van començar a lluir als instituts, acompanyats de les inseparables Converse.  Continua →