Je suis Paris (II)

Com bé deia na Catalina Ferrer en un article passat, “je suis París”. I qui no després de veure el tràgic atemptat que va sofrir el passat divendres 13 de novembre? En aquell article na Catalina ja criticava la reacció d’alguns polítics de per aquí per ser massa lenta i poc contundent. Segurament tenia part de raó… però a mi, ara, em preocupa (i mir amb escepticisme) l’altra cara de la moneda: el tipus de reacció immediata i “calenta” que han tengut els polítics d’allà. Continua