Dia 20 de juliol celebram la festivitat de Santa Margalida. Diuen que Santa Margalida era una jove de bellesa excepcional. Son pare se’n va enamorar i en no ser correspost va manar que la tancassin, li donassin menjar salat i gens ni mica d’aigua. L’al·lota, que era cristiana, va morir de set. Uns àngels portaren el seu cos al cel. Continua
Avui és la festivitat del Corpus. La festa del Corpus Christi. Festa mòbil que es celebra el dijous següent al diumenge de la Santíssima Trinitat, o sigui seixanta dies després de Pasqua. Actualment aquesta festa es celebra en diumenge, el 9è diumenge després de Pasqua. Continua
Dia 18 és el Dimecres de Cendra. Entram en període quaresmal. S’han acabat els dies de bauxa i menjar per entrar en un temps de penitència. L’església recorda aquest dia que venim de la terra i a la terra hem de tornar, un concepte ben ecoeficient. “Memento homo quia pulvus eris et in pulverem reverteris” diu el capellà en el moment de posar la cendra al front dels fidels, citant el llibre del Gènesi.
“Sa Corema ja se’n ve
com un cavall en es cós;
ximbombeta adiós!
Ja mos veurem l’any que ve.” Continua
Demà, dia 12, dijous, és el Dijous Llarder. Aquest nom prové de “llard” (greix o saïm) que per deformació s’ha convertit en “Dijous Jarder”. Es diu així perquè el menjar d’aquestes dates era molt greixós: greixonera de porc, fava palada amb morro i cornes de porc, bullit d’ossos, coca de raïssons (o grescos) o coca amb sobrassada, xulla i botifarró (amb tallades). Continua
La deessa de les purificacions en el món romà era Februa i d’ella pren el nom el segon mes de l’any, segons el calendari gregorià. És un mes de vint-i-vuit dies que, cada quatre, amb alguna excepció, n’agafa un de manllevat, per ajustar el calendari al ritme de translació de la Terra. Continua
Recordau que la paraula calendari prové del llatí, “calenda”, i és l’element que regula la vida civil, social, religiosa i litúrgica i que està format, bàsicament, per tres elements: el dia, el mes i l’any en els qual s’afegeix, en algunes cultures, la setmana.
El dia és la unitat essencial i la divisió més natural del temps.
Hi ha tres tipus de dies: Continua
La paraula calendari ve del llatí calendae que eren, en l’ordenació romana del temps, el primer dia de cada mes. El calendari és l’ordenació cronològica del conjunt dels dies de l’any per setmanes i mesos. Continua
Dia 31 de desembre es celebra a Palma la Festa de l’Estendard, coneguda també com Festa de la Conquesta i més popularment com La Colcada perquè es recita un poema de Pere d’Alcàntara Penya que duu aquest títol. És la festa nacional més antiga d’Europa. El cronista Ramon Muntaner la va veure per primera vegada l’any 1286 quan va venir a Mallorca per anar a la conquesta de Menorca, quan només tenia 21 anys Continua
Al calendari persisteixen una sèrie de festes religioses i agrícoles molt antigues que han arribat fins nosaltres passant per diversos processos, com el de la romanització o la cristianització. Continua
La paraula parenòstic és una corrupció de la paraula pronòstic, una mescla de parenostre i pronòstic. El parenòstic pretenia pronosticar i per això l’adquirien els pagesos. Continua
Després d’una temporada de descans torna el Parenòstic i ho fa en un dia molt adequat, el dia de la fi del món, segons la profecia maia. A l’hora d’escriure aquest article no hi ha cap indici d’aquest cataclisme i això que els països situats més a l’Est, per allà on surt el Sol, ja han passat l’hora fatídica: 21.12.12 a les 12:12. Continua
Setmana 27ª de l’any i darrera setmana que es publica aquesta secció. Ha arribat l’estiu i com diu el refrany: “A l’estiu, tota cuca viu”. L’estiu és temps de diversió, de festa, de vacances, i deixarem el retorn al “parenòstic” per més endavant. Continua
Setmana 25ª de l’any. Aquesta setmana entrarem a l’estació més calorosa. Dia 21, a les 01 hores i 9 minuts el Sol entrarà en el signe de Càncer i començarà l’estiu. Continua
25ª setmana de l’any. Estam només a una setmana per arribar a l’estiu i les fortes calorades d’aquests dies ens ho recorden. El temps sembla que serà semblant a el de la setmana que hem acabat i si s’ha de desbaratar gens ho farà a finals de setmana. Continua
Setmana 24ª de l’any. Hem començat el mes de juny. El mes de juny és el sisè mes de l’any segons el calendari gregorià. Té trenta dies i rep aquest nom del llatí “iunius” perquè estava dedicat a la deessa Juno. Continua
Setmana 23ª de l’any que ens duu cap al mes de juny. Hem passat Pentacosta o Quinquagèsima i enfilam cap a l’estiu. Continua
22ª setmana de l’any. Estam a un mes de començar l’estiu i el temps es mostra inestable, rarenc. A l’hora d’escriure aquestes ratlles ha plogut un parell de litres en tota la setmana tot i que pareixia que per avui, diumenge, hi havia d’haver un canvi de temps. Continua
21ª setmana de l’any que ens duu cap a la meitat del mes de maig. Ja ha fet calor i es previsible que el temps no canviï fins al final de la setmana. Continua
19ª setmana de l’any. Ja hem començat el mes de maig. La pluja que ha caigut avui probablement no es repetirà en tota la setmana. Continua
18ª setmana de l’any. Acaba el mes d’abril i comença el mes de maig. El maig és el cinquè mes de l’any en el calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom prové del llatí “maius” que probablement ve del nom de la deessa Maia que es festejava durant aquest mes. És el mes de les flors. Continua