Sempre he tengut una predilecció especial per les llengües. Per totes en general i per la nostra en particular. Fins a setè de primària (l’EGB d’altre temps) vaig rebre, malauradament, l’educació exclusivament en castellà. Els meus primers contactes amb la llengua catalana arribaren de la mà del rector Joan Rosselló en aquella sala freda i inhòspita de la planta baixa de la rectoria, cap a finals de la dècada dels 70. No va ser fins al vuitè curs, amb en Guillem Pont de professor, que un sistema educatiu que començava a ser incompatible amb els nous temps em deixà estudiar en la meva llengua, una llengua que llavors tenia el nom de “mallorquí”. En tots els àmbits s’operaven canvis, i l’ensenyament no podia ser una excepció.

Continua →