1820 S’ANY DE SA PESTA . Capítol 4

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 4

COM VIVIEN ELS HOMES I DONES QUE S’ENFRENTAREN A LA PESTA?

INTRODUCCIÓ

Abans de seguir endavant amb la narració de l’evolució de l’epidèmia  crec que val la pena fer una parada i intentar contextualitzar-la ,encara que de forma molt breu, descrivint quina  era situació econòmica , política i social  dels pobles que la patiren. 

Aquestes dades ens donaran més perspectiva per analitzar i entendre moltes de les situacions per les que passaren  els pobles acordonats i a la vegada podem trobar algunes pistes que ens ajudin a respondre a moltes de les preguntes que van sorgint: Per què Mallorca ,a través de la història ,ha patit tantes epidèmies ¿Per què la pesta de 1820 va ser tan letal, sobretot a Son Servera i Artà? Com  va ser introduïda a l’illa? Hi ha uns culpables clars o va ser mala sort ? Continua

1820 s’any de sa pesta.

1820 s’any de sa pesta. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 3 (continuació)

ES DISPAREN TOTES LES ALARMES !!!!

SETMANA DEL DILLUNS 22 AL DIUMENGE 28

La Junta rep la primera informació oficial de Son Servera.

Quan ,el dimecres 24, la  JSS (Junta Sanitaria Superior)  rep el primer Ofici (document oficial) des de Son Servera, no els degué sorprendre ja que, de ben segur, els hi havien arribat, per diferents conductes, noticies oficioses i molts rumors de què a Son Servera moria molta gent. Però quan llegeixen l’annexe  amb l’estat de salut  on hi consta, de forma explícita i objectiva, el nombre de malalts i defuncions,  queden sorpresos i inquiets davant aquelles xifres. Continua

1820 s’any de sa pesta. Capítol 2. Aquell maleït maig !!!!

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 2

AQUELL MALEÏT MAIG…! 

1.NOU DE MAIG. 

Francisca Brunet, primera víctima de la pesta

Aquell  matí de maig, ara fa exactament dos-cents anys, quan els serverins senten tocar de mort, no es poden ni imaginar que aquestes campanades serien el toc de trompeta del genet de la pesta posant en marxa una tragèdia que, durant tres mesos, omplirà de dolor, llàgrimes i dol tota la península del Llevant. 

És el dimarts 9 de maig del 1820, el dol és per na Francisca Brunet que viu al carrer Nou de Son Servera amb el seu espòs, Pere Morey, i el seu fill. Tot comença uns dies abans, concretament el diumenge dia 7, quan na Francisca ja no es troba bé; en molt poc temps entra en una crisi agudíssima: molta febre i un estat de gran agitació. Van a buscar al Dr. Lliteras i aquest, a pesar de què,en un primer moment, els simptomes el desconcerten , al final no els hi  dóna massa importància ja que  ho atribueix a que uns dies abans havia caiguda d’un arbre. Continua