Fa més de trenta anys que hi ha democràcia a Espanya, però sembla que encara som ben tendres i ens falta molt per aprendre. No tot (un poc hem avançat des de la Dictadura), però moltes coses s’han fet malament (corrupció; obres sense sentit; malbaratament  de diners públics; suport excessiu als poderosos, dieu-los bancs, hotelers o grans empresaris…) fins al punt de fer esclatar el moment actual de desconfiança absoluta en la classe política.  Potser de la crítica puguem salvar els primers anys de la democràcia. Era el principi i molts d’errors es podien perdonar per moltes raons: érem novells, encara hi havia vicis de la dictadura, ferides de guerra… Però una vegada consolidada la democràcia, ja ben entrats els anys 80, els nostres governants no tenen excusa per haver defenestrat la política a l’estat actual. I una reacció a tot això, em sembla a mi, és la recent aparició de Podemos, un grup que no sé si serà millor o pitjor, però que per a molta gent suposa “un canvi”, un poc d'”aire nou” (que fa falta veure si serà cert), respecte  al model de política de les darreres dècades i això segurament els durà a l’èxit. Continua →