De la premsa: Els centurions de Son Carrió

La teatralització de la Resurrecció amb la presència dels centurions que cerquen embogits el Crist Resucitat és present a altres pobles, però un dels pocs que ha mantingut la tradició sense interrupcions és Son Carrió.

El “Diario de Mallorca” d’ahir es feia ressò de  la restauració i reforma, de la mà de Gabriel Cortès, dels seus singulars vestits. Continua

De la premsa: Carme Junyent (In memoriam)

Adesiara un company de tertulia de cafè, ja finit, em comentava que per manar una mobilette han de mester un carnet -referint-se a uns coneixements- en canvi per a ser batle no es necessita res.

Hi he pensat llegint el darrer article de Carme Junyent i lligant-ho amb les darreres declaracions de la “nostra” Consellera de Salut i amb els arguiments del Govern per retirar de la sanitat pública, la llengua catalana com a requisit.

Ja ho val! Continua

De la premsa: Un encertat article sobre “Política lingüística”

L’amiga Rosa Planas, en la seva columna “El rellotge d’arena” tracta avui el tema de “Política lingüística”.
Com sol ser habitual en els seus escrits, ho fa de manera delicada, assenyada i, alhora, contundent.
Un text amb el qual molts ens hi hem sentm ben identificats. Continua

De la premsa: Suspesos en transparència

El diari arabalears.cat mostra un article d’Aina Borràs fent referència a un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona /UAB) sobre les actualitzacions de les pàgines web, enmarcades en el concepte de “Transparència”

Sense entrar en detalls sobre la validesa del concepte -segurament la transparència hauria d’anar molt més enllà que el manteniment de la web corporativa- es veu que, amb aquest tema, Sant Llorenç des Cardassar ha anat de més a menys. Continua

De la premsa: “Articles d’opinió”

No hi ha informació neutre, per això tots els articles, tots, tots són d’opinió. Intenten mostrar una “suposada realitat” segons el filtre del periodista, del paginador, del director….
Malgrat aquesta evidència es coneix amb el nom d’article d’opinió aquell que fan, de forma regular, determinats col·laboradors habituals del diari.

Ara i aquí vull fer referència a aquests darrers que vaig llegir ahir. Unes petites conclusions.

De la premsa: Roba natural per salvar la mar

Anam venuts. La desinformació ens manté enganyats.
Per no saber ni sabem on, ni com es cultiven els ciurons que es venen empotats a la botiga de més aprop.
Ni com es crien els pollastres d’on surten aquelles aletes tan saboroses.

Adesiara sorgeixen noves informacions que, massa vegades, passen sense captar la nostra atenció: és el cas de la roba sintética.

Vegeu un interessant i vell article sobre la necessitat de canviar els costums en l’ús de la roba.

(Imatge de l’article)

 

De la premsa: Els camins que va obrir Josep Massot

L’arabalears.cat d’ahir en un article de Clàudia Darder parla dels camisn que va obrir Josep Massot i Muntaner, de l’obituari del qual, en un article de Tomas Martínez, se’n va fe ressò card.cat.
L’aticle de ferència, amb intervenció de la historiadora llorencina Maria Eugenia Jaume, mostra la transcendència de les seves aportacions. Continua

Presentació de “Flor de Card”

Per si qualcú n’està interessat, divendres que ve, dia 10 de desembre, a les 20.00, es presentarà el llibre «Flor de Card. Sa revista (1972-2012)» a l’Espai36.

Intervendran Guillem Pont, director de Flor de Card entre 1972 i 1976, Pere Orpí, autor del pròleg i presentador del llibre i Josep Cortès, director de la revista entre 1977 i 2012 i autor de la publicació.

Comunicació

Una de les accepcions de la paraula «escoltar» diu que és una acció voluntària que implica intencionalitat per part del subjecte, a diferència de «sentir», que significa simplement percebre per l’oïda. Un pot dir que «ha sentit» un renou que no sap d’on li ve o que no ha entès bé el que li diuen perquè no ho ha «sentit bé». El que no pot dir és que ha «escoltat» un tro o que no «escolta» bé el seu interlocutor perquè hi ha interferències. Si no l’escolta bé és perquè no hi para esment o perquè el seu capet vola per altres indrets.
Això que per als més vells ens pot semblar una obvietat, per una gran part dels periodistes o entrevistats que surten per la televisó no ho és tant i sembla que el verb «sentir» (o en castellà «oir») ha desaparegut del diccionari per donar pas exclusivament a «escoltar» (o «escuchar»).
Potser que siguí un poc maniós, però cada vegada que ho sent, em fa ganes de no escoltar-ho més. Continua

Si fos mestre en actiu…

La sang m’hauria pujat a la cresta de la indignació!

Sempre des de la consideració que la notícia que mostra la premsa sigui certa i exacta…¿Com és possible que  que un tribunal, i encara per més afronta el Tribunal Constitucional, es boti tota l’estructura d’Educació per permetre que la ultradreta entri a cap de les aules de la nostra escola?. Continua