Continuar la lluita, però d’una altra manera

Primer de tot vull deixar constància del respecte que tenc per l’Assemblea de Docents. Unes persones que pel seu compte i sense cap tipus de remuneració (ans al contrari) dediquen hores i hores del seu temps a resoldre un conflicte (que a més no han creat ells, sinó que els polítics) i agafen aquest tipus de responsabilitat només es mereix el meu respecte, a part de demostrar així que molts de docents exerceixen aquest ofici per vocació (i no per “les vacances” o “l’horari” que alguns interessadament  volen fer veure). Continua

No ens tracten a tots igual

Record que una vegada en una notícia de Card.cat (enllaç) hi va haver algun comentari que es queixava  de la poca mobilització dels professors per protestar davant el Govern, en comparació amb la dels metges, els quals sí havien aconseguit avançar en les seves reclamacions. Jo ja vaig avisar que aquest èxit no depenia només de com et mobilitzaves, sinó de qui es queixava (no creia que els metges haguessin protestat més que els professors; de fet, ja he començat a sentir que els professors “sempre estem igual”, “que som uns vagos“… per la qual cosa he de suposar que no ens hem mogut tan poc).

Al final arribava a la conclusió que els governants  no ens escolten a tots de la mateixa manera quan ens queixam. Continua

Salvar una oronella

Torn a reprendre el debat sobre l’educació  recuperant un article que ja fa temps vaig publicar a Flor de Card. Encara me’n queden alguns més sobre aquest tema (es veu que que em toca de prop i m’agrada reflexionar-hi) que aniré publicant a poc a poc en aquest espai. Esper que us resulti atractiu.

Continua