Com arribar als altres?

Quan volem passar un missatge, ja sigui a amics, familiars o desconeguts, ens resulta important que arribi veritablement a l’altra persona. En aquest sentit, la persuasió ens pot resultar útil, ja que ens permet transmetre les nostres idees de tal forma que s’esdevé més rellevant per l’altre persona i així li doni importància. Continua

Reconstruir-se

Ja han passat uns mesos des de les inundacions a Sant Llorenç i voltants, però… Què passa després d’aquests esdeveniments? Com afrontem aquestes situacions tan destructores?

Marques psicològiques
Els desastres naturals involucren no només pèrdues humanes i materials sinó també seqüeles psicològiques en les víctimes que hi sobreviuen. En aquestes situacions, dos tipus de danys ressalten especialment: el físic i el psicològic. El dany físic se soluciona de forma òbvia directament després de les destrosses, però, en canvi, el dany psicològic por anar augmentant al llarg del temps. Continua

La importància de l’afecte

Alguns demostrem afecte de forma molt fluida i casi fora voler, i a d’altres ens costa més. Però de fet, no és el mateix demostrar o expressar carinyo que sentir-lo. En les següent línies anem a parar atenció a aquesta conducta.

Fins a quin punt és l’afecte una necessitat vital?

Per la nostra espècie, les demostracions d’afecte són bàsiques. L’ésser humà, com qualsevol altra espècie animal, té una sèrie de necessitats i una d’elles és la social. Continua

Com dormir tota la nit?

Ha començat l’any i tornem a veure’ns forçat a seguir una rutina. Encara que tenir un ritme constant ens ajuda a seguir unes pautes de son, el canvi d’haver-se d’adaptar a un horari fixe requereix una adaptació del nostre cos i, per tant, de la nostra capacitat per dormir, ja que els episodis d’insomni es veuen incrementats. Continua

Perdonar-se a si mateix

Un pare conduïa amb la seva família a dins el cotxe. Varen tenir un accident greu xocant de front amb un altre cotxe que adelantava. El seu fill va quedar paralític. No va ser culpa seva, però la responsabilitat que sent el pare és molt feixuga, sobretot perquè veu cada dia les conseqüències dramàtiques que ha tingut sobre una persona que estima tant. Ja han passat vuit mesos però no s’ho perdona i no aconsegueix aixecar cap. Continua