T/QO – Premis i reconeixements

Torrentada. Qüestions obertes/20 – Premis i reconeixements

Potser és resultat d’aquesta timidesa ancestral que ens fa estar a l’aguaït rere la paret mirant, sense ésser vist, tot el que passa. Potser és l’assignació del malnom de la comunitat que ens condiciona (granots!, animalons simpàtics, individualistes, compartint bassal, de sang freda i memòria curta). Potser és la marca religiosa. Poden ser altres raons…no ho arribarem a saber mai. Però cert és que ens aconhortam amb el que ens ha tocat viure (era inevitable, i què hi podem fer…). Continua

T/QO – La llosa del silenci

Torrentada. Qüestions obertes/19 – La llosa del silenci.

Els ulls de la persona que tenc al davant brillen de forma singular, A la fi hem cobrat!. L’expressió va molt més enllà de la compensació dels danys ocasionats per la torrentada, indiquen satisfacció i conformisme. Aquesta persona, pens, ja no dirà res, li han comprat el silenci.

I de silenci comprat el pensar porta als silencis institucionals, incomprensibles, vergonyosos, ofensius… Segurament legals però no gens ètics i no sé si lícits. Continua

T/QO – Se’n parla!

Torrentada. Qüestions obertes – Se’n parla!

Havia tancat aquella serie de comentaris fets sota el genèric “Torrentada-Qüestions obertes” perquè considerava -i encara consider- que cada persona, cada grup, cada comunitat “viu el viure que vol viure”. Es a dir, si és del seu interès té capacitat d’acció.

Però en petit comité han anat sorgint una sèrie d’idees que, potser, cal evidenciar. La primera és aquesta: passats cinc mesos encara és un tema viu.
En bona part dels sopars, trobades o converses, de passada o en forma d’acalorada discussió, surt el tema, mostrant-se tantes opinions com persones que hi participen. (Cada campaneta fa el seu so, diu l’adagi). Continua

T/QO – Joc polític

Torrentada. Qüestions obertes/11 – Joc polític

Una vegada assumida la torrentada. Ara que ja sabem que, un dia o altra, tornarà a passar. I una vegada presa la decisió -si és que és pren- de treballar, com a comunitat, per mitigar els desastre d’una nova edició, apareix, si més no aparentment, la necessitat del joc polític.
Es fa referència a l’aparença, primer per reconegut desconeixement i també per la manca d’informació, clara i concisa, que ha resultat una variant del luctuós succés. Continua

T/QO – “Situació d’emergència”

Torrentada. Qüestions obertes/9 – “Situació d’emergència”
La qüestió oberta que es planteja ben bé es podria titular “Silencis/2”
Els polítics i tècnics de Recusos Hídrics (a la reunió de l’Espai 36) i els tècnics del Consell Insular de Mallorca (En concret la senyora Lara Ataun en el programa Fred i calent del 26/12/218) parlen de “situació d’emergència”· per refer el que hi havia abans de la torrentada.
Del que hi haurà després de la “situació d’emergència” encara ningú n’ha parlat. Continua

T/QO – Silencis

Torrentada. Qüestions Obertes/6 – Silencis

Superats els tres mesos d’ençà de la torrentada no deixen de sorprendre alguns silencis. De banda l’espès silenci dels voluntaris a l’hora de treure fang de les cases, sorprenen, ara, tant els silencis administratius com els intel·lectuals o els associatius. Son ben comptades les exposicions públiques del pensar, del sentir i, encara més, dels tràmits orientats a possibles decisions preventives.
I tot, malgrat a la darrera campanya es parlàs sovint de “transparència” i, en algun dels casos, de “democràcia participativa”. Continua

T/QO – El relat

Torrentada. Qüestions Obertes/5

Després de contemplar i analitzar superficialment els darrers videos, sembla que, de mica en mica, vagi surant un determinat relat derivat de la torrentada. Si fa no fa ve a dir: la desgràcia era inevitable, no s’hi pot fer res i que encara sort que es va donar a darrera hora del capvespre.
Relat que està molt en sintonia amb la nostra cultura, on el conformisme i la resignació cristiana en resulten paradigmàtics.
Un relat que, a més de satisfer a bona part dels afectats, fonamentalment afavoreix a totes les administracions.
Res a dir. Cada comunitat repòn segons les seves necessitats.

Però tampoc no ens hem d’enganyar a nosaltres mateixos. La pluja era, certament, inavitable. Amb el coneixement actual, res podria impedir que tres-cent litres caiguessin en poc temps sobre Infern, sa Carbonera, sa Begura, s’Alma i ses Planes.
Altra cosa en són les conseqüències d’aquesta pluja inevitable i en aquest cas, dramàtica.
Potser seria convenient que ens preparéssim. Segons assenyala la ciència, això tornarà a passar. No sabem quan, però hi tornarà.

Dites i refranys dels padrins

Passats dos mesos des de la tràgica torrentada, potser ja es poden plantejar una sèrie de “Qüestions obertes” relatives al tema.

La primera que volem plantejar fa referència al que podríem anomenar cultura del torrent. La finalitat concreta seria complementar una relació de dites, refranys i cançons que es poden localitzar a les rondaies,o a la xarxa.

La qüestió que avui es planteja és:El padrí o la padrina tenien o senyalaven adesiara alguna dita referida al torrent?. Quina?