El concepte del temps en època de pandèmia, segons Toni Gomila

A vegades acudim a presentadors, actors o monologuistes externs i ens oblidam que aquí, a Mallorca,  també n’hi ha de ben bons, com és el cas del sempre interessant Toni Gomila. L’altre dia mirant el seu programa d’IB3 Tothom a casa  vaig quedar encantat del monòleg amb què va iniciar el capítol. Al més pur estil ACORAR, obra que ja quedarà a la  nostra història teatral, és a dir unint harmoniosament reflexió filosòfica, crítica social i humor, va ser capaç de fer un preciós monòleg sobre el pas del temps en temps de pandèmia.

Vos convid a mirar-ho (vos pos directament el fragment, que dura uns cinc minutets) i jutjar-ho vosaltres mateixos:  Continua

Je suis Paris (II)

Com bé deia na Catalina Ferrer en un article passat, “je suis París”. I qui no després de veure el tràgic atemptat que va sofrir el passat divendres 13 de novembre? En aquell article na Catalina ja criticava la reacció d’alguns polítics de per aquí per ser massa lenta i poc contundent. Segurament tenia part de raó… però a mi, ara, em preocupa (i mir amb escepticisme) l’altra cara de la moneda: el tipus de reacció immediata i “calenta” que han tengut els polítics d’allà. Continua

Alan Turing

A vegades la història et dóna unes lliçons que et deixen astorat. Això és el que em va passar en saber la vida del matemàtic Alan Turing, gràcies al film Descifrando Enigma, que casualment la descriu amb precisió. La seva és una biografia repleta de paradoxes, injustícies, feixisme i que posa en dubte l’expressió tan popular de “els dolents són els altres” .

Resulta que Alan Turing va ser un matemàtic anglès brillant (se’l considera el pare de la informàtica moderna), tant que els aliats de la 2a Guerra Mundial el van reclamar per desxifrar els codis secrets dels nazis. Continua

Els dotze sentits

Tot i que amplament se considera que els éssers humans tenim cinc sentits, el fet és que la ciència actual n’admet nou. Personalment, m’adhereixo a la proposta de Rudolf Steiner, qui en considera dotze, principalment per dos motius: en primer lloc, perquè aquesta teoria dels dotze sentits és d’una bellesa immensa, i en segon lloc perquè està demostrant una practicitat increïble, sobretot a nivell educatiu, incolent educació terapèutica.

Segons aquesta teoria, que sembla, a més, bastant lògica, i està molt contrastada amb la fisiologia actual, els dotze sentits ens permeten percebre dotze qualitats que són reals (no són invencions). Com va dir Goethe: els nostres sentits són les nostres fonts de veritat i mai menteixen. La creença tan estesa que tenim cinc sentits localitzats xoca amb l’evidència actual que tot el nostre cos està plagat de sensors de tota mena fins al punt que se pot dir que tot ell és sensitiu. Som una esponja, permeada d’allò aliè, i que contínuament percep i reacciona. Continua

Candidat 2015…….persona NOBLE

Havíeu sentit mai a parlar de “persones nobles”? Doncs pels lectors que heu
començat a llegir aquest article podeu aturar-vos de llegir perquè no parlaré de
polítics sinó de “persones nobles”. Pels que llegireu aquest article fins al
final i reflexioneu, potser teniu la sort de trobar algú d´aquesta “espècie
en extinció”. Continua

Coses del futbol

Sovint sentim parlar que el futbol és una mala influència: violència, insults, polèmiques, gent exaltada, joc brut, apostes il·legals… I els qui ho denuncien no els falta la raó, però  jo sempre dic el mateix: la culpa no és del futbol, sinó de qui el rodeja. De fet, el futbol, com la majoria d’esports d’equip és molt enriquidor: un grup humà (l’equip) que s’ajunta per aconseguir un objectiu (guanyar el partit) a través del sacrifici, l’esforç, la companyonia… Per això se’m posen els pèls de punta quan veig pares i mares apujats per damunt la paret dels camps de futbol dient el nom del porc a l’àrbitre o al rival (quin exemple d’educació se’n pot endur el fill de tot això) o gent mínimament culte i educada que va a l’estadi a treure els seus instints més baixos.

Per això s’agraeixen escenes com la del següent vídeo de la lliga turca en què un jugador plora, no de dolor, sinó per haver lesionat fortuïtament un company:  Continua

Pasqua: vida oberta a la plenitud

Els evangelis ens expliquen com aquells primers deixebles, homes i dones, varen anar despertant a la fe en Jesús Ressuscitat, i com això va canviar les seves vides des de l’arrel.

D’aquesta manera ens ajuden també a nosaltres a aclarir un poc més la nostra fe i ens aporten llum perquè la fe no sigui només una creença en l’aire o ideològica i doctrinal, sinó una experiència de vida. Continua

Reflexió sobre la llegenda del pastores i la imatge de la Mare de Déu trobada

Avui comentaré, d’una manera lliure,  la coneguda llegenda del pastoret que troba la imatge de la Mare de Déu Trobada
Vos convido a fixar-nos en alguns detalls de la contarella, i agafant-los com un símbol, treure d’ells tot el suc possible per la nostra vida com a persones. Continua