Imatge amb text / Text amb imatge

Es coneguda aquella anècdota. Calculant la resistència de l’aire, el pes de l’objecte i totes les altres condicions físiques, es pot preveure, amb un marge insignificant d’errada l’evolució d’un objecte amb caiguda lliure.

Però no és així quan el que va caiguda lliure és un ésser viu. Qualsevol revinglada pot trastocar l’itinerari previst. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

I les magranes, quan son madures, soles es poden obrir. Es una idea complementària a la metàfora del desenvolupament d’una llavoreta que, amb el temps passa a ser arbre esponerós. Seria tasca de la comunitat educadora adobar la terra i propiciar les condicions d’humitat perquè cada infant, cada persona, al seu ritme, es pugui desenvolupar en totes les seves intel·ligències. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Hi ha una vella dita, si no vaig errat atribuida al poble zulú, que assenyala: “per educar un infant es necessita tota una comunitat”. L’aportació de Steiner, quan fa referència al desenvolupament de l’autonomia dels infants, va en la mateixa línia: es fa imprescindible l’aportació de la comunitat. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Si resulta cert que l’errada no existeix, que solament el temps, més o manco llarg, determinarà si aquella acció concreta que portarem a terme amb la millor de les intencions era encertada o no. També ho és que, en el fons el que imoporta no és tant el que fem com les conseqüències que se’n deriven del que hem fet. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Encara que no treballem gaire el tema, tots sabem que els infants -segons Bunge tots els mamífers-, en la seva etapa més tendre, són vertaderes espongetes. Copien tot el que veuen. De mares i pares, de padrines i padrins -l’ordre no és casual-, dels altres infants amb qui juguen… Estirant aquest fil, de manera fàcil, arribariem a la transcendència formativa, directe i indirecte, de les escoletes i també del concepte “Municipi educador”. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

L’afecció és la dependència passiva i rutinària. Es pot donar en un entorn, un grup, a altres persones…és quella relació sense gaire compromís però que tampoc no aporta gaire cosa. El mot castellà “apego” potser resulta més contundent.

En l’entorn empresarial de finals de segle passat s’utilitzava l’exemple del comportament animal. Per liderar un grup cal primer sortir de la guarda. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Diuen que, a vegades basta analitzar una part per entendre el tot.
Si haguéssim d’avaluar l’interès del Govern Balear en l’agricultura considerant les ajudes atorgades després de la torrentada del 2018, segurament li hauríem de posar una nota baixa, molt baixa. Solament s’atengueren les demandes dels pagesos (no dels propietaris de terres que no fan la declaració de la PAC) i encara sols amb un 45% del cost teòric dels desperfectes. Continua