Refranys: La mar…

La mar, com més té, més brama

El DCVB mostra un significat “al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors” i en el Corpus de Bàrbara Sagrera es modifica una mica “ho diuen dels cobdiciosos insaciables”.

L’enfocament del refrany resulta, idò, inequívoc. Fa referència a la riquesa, als bens materials, a la cobdícia al desin malaltís de tenir més i més… Continua

Refranys: Val més…

Val més la que guarda que la que cura.

Si s’hagués de fer una triadella de l’ampli refranyer, amb ulls d’avui, entre els refranys a conservar o considerar i els refranys a descartar perquè resulten obsolets, la balança segurament es decantaria, de forma espectacular, cap el platet dels que posaríem a la llista dels que cal oblidar.
Però vaja!, la feina es treure suc als que consideram que en tenen. Continua

Refranys: Qui no es…

Qui no es cansa, alcança

Significa que aquell que és persistent aconsegueix allò que vol.

Les referències que mostra Barbara Sagrera en el seu “Corpus…” orienten la persistència a raons amoroses, tant la recollida a la rondalla “Na Dent d’or” (Qui no es cança, alcança. He començada a cercar aquesta al·lota, i o l’arribaré a trobar o cauré) com la recollida en el Cançoner Popular de Mallorca (Oh ramallet vertader!/ En tu tenc la confiança: / si el qui no se cansa alcança / segur que t’alcançaré). Continua

Refranys: Qui la feta…

Qui la feta, que l’engrons.

Els refranys moltes vegades acostumen a ser fulles de dos talls. El significat depèn del moment i del sentit que li atorga la persona que l’usa.

Al present, a vegades, l’he sentit usat en certa forma despectiva, per desatendre’s de suposades responsabilitats indirectes. Una manera de dir “això no és cosa meva”. Entraria en aquell àmbit tan usual de donar la culpa als altres o de no implicar-se en res que no sigui estrictament el propi interès. Continua

Refranys: Qui és…

Qui és confrare, pren candela.

Aquest conegut refrany, com passa en bona part del refrany pot tenir diversos significats. A vegades he sentit “Qui es confrare, que prengui candela aplicat en la mateixa direcció d’aquell castellà “Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar” que no és el sentit que descriu Sagrera o el mateix DCVB: “significa que en parlar d’un fet sense al·ludir expressament a ningú, el qui es considera al·ludit dóna prova d’esser culpable d’aquell fet o d’haver-hi intervingut”. Continua

Refranys: Per Sant…

Per Sant Pere enrevolten la figuera.

Sant Pere és un sant d’aquells que fa vasa. A moltes cases hi ha peres; molts d’anys, com a col·lectivitat hem considerat que Sant Pere disposava de les claus del cel… molts son, idò els refranys i les creences referides al sant (L’amo en Capdepera, ja vellet, quan tronava, em deia: “veus, ara Sant Pere, tragina les caixes, per això fa aquest renou!”) Continua

Refranys: A l’estiu…

A l’estiu, tota cuca viu.

Refrany ben conegut i usat. El DCVB mostra algunes variants, segons el lloc de recollida: «En l’estiu (o «d’estiu») tota cuca viu» (Cat., Men.); «En l’estiu, tothom viu» (Mall.); «En l’estiu, tot lo món viu» (Val.); «A l’estiu, tot reviu» (Olot, Empordà), sense indicació de significat. Continua

Refranys: A bé o mal…

A bé o mal andar, de ta part l’escrivà

Una vegada acabada la llista dels Top ten encetem una recreació de refranys un tant aleatòria i potser caòtica. En base al “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” de Bàrbara Sagrera anirem comentat aquells que, pel seu contingut a per la seva actualitat, al meu parer, semblin vigents.

El present no destaca pel contingut -amb el qual no em sento emocionalment gens identificat-, sinó per ser de rabiosa actualitat. Continua

Refranys: No diguis…

No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben fermat.

I amb aquests acabam la, varies vegades, esmentada llista dels Top ten dels refranys mallorquins (Victor Pàmies/Climent Picornell)

A l’Alcover-Moll no he sabut trobar significat o explicació. Bàrbara Sagrera en el seu “Corpus…” mostra:“vol dir que no cal confiar en aquelles coses que encara han de venir”. Continua

Refranys: Una flor…

Entre aquesta i la propera entrega acabarem les referències a aquella llista dels refranys que figuren en el “Top ten” de popularitat descrit per Víctor Pàmies i comentat, fa deu anys, per Climent Picornell i que conformen els nombres 9 i 10 de la llista

Una flor no fa estiu
“vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general” (DCVB) Continua

Refranys: Qui va amb…

Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.

Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua

R.Refranys: S’ase va dir…

S’ase va dir en es porc orellut

Després de “qui no vol pols..” és el que segueix a la llista dels Top ten dels refranys a les Illes Balears segons mostrà, ja fa 10 anys Climent Picornell, seguint les aportacions de l’investigador Victor Pàmies (http://paremiosfera.dites.cat/ ).

A la veu “ase”, el DCVB mostra 84 refranys referits a tal animal; es veu que a la Mallorca preturística, tenia importància cabdal i era ben present. El número 41, referit a Mallorca mostra: “S’ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes”, no hi afegeix cap explicació.

Respon a aquesta tendència, tan humana i tan nostra de veure els defectes en els altres abans de detectar els propis. Continua

R.Refranys: Tots duim…

2 Tots duim una campana dalt es cap

El DCVB també el mostra a la veu “campana” amb el significat “tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem”
Vendria a ser un refrany de significat diferent a l’anterior. Aquest recollit Mallorca.

En la mateixa línia hi podríem incloure aquell de S’homo es té per sa dita, i es bou p’es banyam que vol dir que el compliment de la paraula és el que caracteritza l’home formal. Continua

R.Refranys: Cada campana…

1 Cada campana fa el seu so

L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”

En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o “tantes persones, tants de parers” Continua

Qui dia passa, any empeny

Dia 27 de gener, diumenge, a les 5 hores i 38 minuts del matí la Lluna entrarà en la fase de lluna plena.

La lluna plena de gener és considerada com la més clara de tot l’any i, segons el refranyer, mirar-la no fa cap mal. “La lluna de gener és la més clara de l’any i mirar-la no fa cap dany”. Només se li pot comparar la lluna d’agost: “De llunes, la de gener i la de l’agost, també”. Continua