Refranys: Banyar l’orella…

Banyar a algú l’orella de saliva

A vegades els refranys coneguts es fan presents per circumstàncies ben diverses. una paraula, una eixida, una interpretació… altres vegades no és així. Fullejant el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera, tot cercant refranys als quals es pogués treure suc positiu, l’atenció es centre, per un moments, en el refrany que es presenta. La imaginació em va transportar a la infantesa i en aquells moments de jocs de bolles en la part terrosa -encara no empedrada- del tancat del Lloc Sagrat. En aquelles saons No em banyaràs l’orella, en to burleta, era una manera de dir “et pots esforçar però tanmateix jo et guanyaré la bolla”

Banyar l’orella o el nas d’algú, segons el Corpus, significa això. Guanyar-li, esser-li superior en alguna cosa. Continua

Refranys: Travelant…

Travelant travelant, aprenen a caminar

Ni el DCVB ni el Corpus de fraseologia en mostren significat. S’entén sense explicacions. Però, com s’intentarà fer amb la present recreació, se li hagués pogut treure un poc de suc.

Sempre l’he sentit amb to amorós, llevant transcendència a una possible errada. Una manera de dir “no et preocupis, en tornar-hi anirà millor”. Continua

Refranys: Fer de…

Fer de Pere Mateu.

Passa com en altres ocasions, en sentit estricte té una interpretació però l’aplicació i les derives van per un altre cantó.

Segons el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera significa “Obrar o intervenir en una empresa o assumpte presumptuosament, amb pretensions de dirigir, sense estar.-hi capacitat o sense tenir-ne atribucions” o també “Voler comandar i figurar més del que pertoca”. Continua

Refranys: Qui té la paella…

Qui té la paella pel mànec, fa anar l’oli allà on vol

Segons el DCVB: “significa que el qui disposa dels ressorts o recursos per a dirigir un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc., els aprofita en la forma que més li convé”.
No el vaig saber trobar en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, però si a la veu “paella” del diccionari Alcover-Moll. Continua

Refranys: La cabra…

La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.

En aquesta cas, més que la literalitat del refrany, a l’entorn familiar, havia escoltat, de diverses formes el seu significat, sempre referit a animals. Si un ca s’avesa a fer carn… Si una ovella bota la paret….

El Corpus de fraseologia mostra el significat: “Ho diuen per significar que els hàbits inveterats, -arrelats a força de temps- son mal de fer perdre”. Continua

Refranys: De lo que…

De lo que costa poc, donar-ne molt

Bona part dels refranys són polisèmics, el seu significat, dependrà, idò, del context i de la intenció del qui l’usa. Es dona el cas que el nombre de refranys que es coneixen i s’usen en un entorn familiar concret sempre és limitat; això fa que no sempre s’apliquin amb la intenció concreta en que es van popularitzar. Continua

Refranys: Bon dinar…

Bon dinar, bon esperar fa.

Així es com el mostra el DCVB amb el significat: “es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d’esperar-la si es té la seguretat d’obtenir-la”
A l’entorn familiar l’havia sentit encapçalat per la preposició a.

La capacitat (o voluntat) de postergar les recompenses es un indicador de maduresa i de confiança que, a la llarga i segons sembla, es converteix en indicador de felicitat. Continua

Refranys: L’experiència….

L’experiència és la mare de la ciència

Segons mostra el DCVB és un refrany arrelat en tot l’àmbit de parla catalana. També l’he vist en el refranyer en llengua castellana i, algunes vegades, amb una variant substancial, es canvia la paraula experiència per paciència. I dic substancial perquè mentre el primer empeny a l’acció, l’altra, la variant paciència, suggereix l’espera -una espera d’altra banda necessària per poder avaluar bona part dels processos d”acció-. Continua

Refranys: Quan es cap de baix…

Quan es cap de baix s’engalaverna, es de dalt no governa.

Certament la consideració del refrany no entrava en el programa inicial de “recreació de refranys” que pretén cercar caires positius i de desenvolupament. Les vegades que l’havia sentit era per justificar alguna andanada de tipus sexual i masclista: si el cap de dalt no governa, algú podria entendre que justificació allò de tot és permès.

Vaig recordar el refrany quan llegia els experiments sobre comportament humà en cas d’excitació de Dan Ariely i George Loewenstein a la universitat de California (Berkeley 2001). Continua

Refranys: Qui molt viurà…

Qui molt viurà, moltes coses veurà

En el meu entorn familiar sempre l’havia sentit així i em va sorprendre no troba’l a les diverses fonts que, habitualment, solc consultar.
Vaig haver de recórrer a la font major el DCVB que mostra diverses variants:“«Vivim, i veurem coses»; «Visquem i coses veurem»; «Qui viurà, veurà»; «Qui viu, moltes coses veu»; «Qui molt viu, molt veu»; «Visquem i vegem, que morirem vells»: proverbis que signifiquen que cada dia que vivim veiem coses noves i estranyes”. Continua

Refranys: Qui amb al·lots…

Qui amb al·lots es colga, compixat s’aixeca

És un d’aquells refranys de varis significats. Per ser considerat “refrany de missatge positiu” haurem d’aprofundir una mica en el seu significat.

El significat que mosta el DCVB ena la veu “al·lot” és: “vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament.”. Bàrbara Sagrera mostra un significant semblant: “vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat”. Continua

Refranys: Mentres…

Mentres nuen, no fan corda.

També amb les variants Mentre corden no nuen o, si no recordo malament, Quan nuen no fan corda.
Aquesta darrera variant, potser deformació de la de referència i usada a manera de justificació, és ben sentida en el nostre entorn. A diferència de les anteriors no l’he sabuda trobar referenciada.

En el DCVB surt la primera per això va de capçalera.
El significat és inequívoc, no es poden fer dues feines a la vegada. Continua

Refranys: Cadascú viu…

Cadascú viu amb l’art que pren

Bàrbara Sagrera en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” mostra el significat: “Indica que cada persona es manté de l’ofici que ha après o que més li convé”.
Conec algun entorn familiar local, de primeres i comptades lletres, on es podia sentir adesiara l’esmentat refrany amb significat variable segons l’ocasió i el tema de conversa. Continua

Refranys: Sembrau-les…

Sembrau-les a bon lloc, i les collireu cuitores.

El refrany és del Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera. El DCVB mostra la variant Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.

El significat que mostra Sagrera, i motiu pel qual s’ha triar el present refrany i no un altre és “Vol dir que perquè les coses donin bon resultat cal posar-hi esment des del principi”. Continua

Refranys: La mar…

La mar, com més té, més brama

El DCVB mostra un significat “al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors” i en el Corpus de Bàrbara Sagrera es modifica una mica “ho diuen dels cobdiciosos insaciables”.

L’enfocament del refrany resulta, idò, inequívoc. Fa referència a la riquesa, als bens materials, a la cobdícia al desin malaltís de tenir més i més… Continua

Refranys: Val més…

Val més la que guarda que la que cura.

Si s’hagués de fer una triadella de l’ampli refranyer, amb ulls d’avui, entre els refranys a conservar o considerar i els refranys a descartar perquè resulten obsolets, la balança segurament es decantaria, de forma espectacular, cap el platet dels que posaríem a la llista dels que cal oblidar.
Però vaja!, la feina es treure suc als que consideram que en tenen. Continua

Refranys: Qui no es…

Qui no es cansa, alcança

Significa que aquell que és persistent aconsegueix allò que vol.

Les referències que mostra Barbara Sagrera en el seu “Corpus…” orienten la persistència a raons amoroses, tant la recollida a la rondalla “Na Dent d’or” (Qui no es cança, alcança. He començada a cercar aquesta al·lota, i o l’arribaré a trobar o cauré) com la recollida en el Cançoner Popular de Mallorca (Oh ramallet vertader!/ En tu tenc la confiança: / si el qui no se cansa alcança / segur que t’alcançaré). Continua

Refranys: Qui la feta…

Qui la feta, que l’engrons.

Els refranys moltes vegades acostumen a ser fulles de dos talls. El significat depèn del moment i del sentit que li atorga la persona que l’usa.

Al present, a vegades, l’he sentit usat en certa forma despectiva, per desatendre’s de suposades responsabilitats indirectes. Una manera de dir “això no és cosa meva”. Entraria en aquell àmbit tan usual de donar la culpa als altres o de no implicar-se en res que no sigui estrictament el propi interès. Continua

Refranys: Qui és…

Qui és confrare, pren candela.

Aquest conegut refrany, com passa en bona part del refrany pot tenir diversos significats. A vegades he sentit “Qui es confrare, que prengui candela aplicat en la mateixa direcció d’aquell castellà “Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar” que no és el sentit que descriu Sagrera o el mateix DCVB: “significa que en parlar d’un fet sense al·ludir expressament a ningú, el qui es considera al·ludit dóna prova d’esser culpable d’aquell fet o d’haver-hi intervingut”. Continua

Refranys: Per Sant…

Per Sant Pere enrevolten la figuera.

Sant Pere és un sant d’aquells que fa vasa. A moltes cases hi ha peres; molts d’anys, com a col·lectivitat hem considerat que Sant Pere disposava de les claus del cel… molts son, idò els refranys i les creences referides al sant (L’amo en Capdepera, ja vellet, quan tronava, em deia: “veus, ara Sant Pere, tragina les caixes, per això fa aquest renou!”) Continua