Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XXI i final)

L’agost del 2015, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en mans del PP, amplia la concessió de la platja de Sa Coma a REDO SA per 50 anys, el màxim que permet la Llei. Això vol dir que fins el 2065 aquesta empresa en té l’explotació.

Sobre aquesta darrera concessió crida l’atenció el canon anual de 70.000 euros que paga REDO SA al Ministeri i que si afegim els 35.000 euros que des de l’any 2006 paga voluntàriament a l’Ajuntament per callar-nos, podem concloure que és una misèria quan sabem que per la de Cala Millor s’han arribat a pagar 900.000 euros a l’Ajuntament per un sol any d’explotació.

Cal recordar perquè consideram important i aclaridor d’aquesta injustícia els següents fets: Continua

Enquesta sobre Canvi Climàtic

Com a estudiant de màster d’Urbanisme i Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), he llançat una enquesta per conèixer com és l’experiència dels residents de Sant Llorenç, Son Carrió i la zona costanera en la preparació pel canvi climàtic.

Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XX)

El 4 de novembre del 2013 l’Audiència Provincial conclou que el cobrament de suborns pactat, segons denuncia la Fiscalia, durant 13 anys a raó de 30.000 euros anuals entre Garau i Moll no pot ser jutjat perquè ja ha prescrit.

Així es lliuren Garau i en Moll de seurer-se al banc dels acusats per afrontar la pena de cinc anys que demanava Fiscalia. L’Audiència sosté que, a pesar de que la Fiscalia remarca que va cobrar fins el 2003, no es pot acusar a una persona per accions efectuades mentre ja no té el càrrec de funcionari public ja que Garau va abandonar el càrrec el 1993. Això val també per la dona de Garau i en Moll.

El diari el Mundo publica un escrit de Esteban Urreiztieta que ha seguit tot el procés, “La Justicia indulta a Doña Urraca”

La Justicia ha caido, y no será porque no se le advirtiera suficientemente desde las páginas de este periódico, en la última trampa de Antonio Garau. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIX)

El 22 de setembre del 2009 el diari UH publica un escrit d’Antonio Barroso, ex
enginyer de Costes, on escriu:

“En diciembre de 2003, Redo SA obtiene una concesión que prorrogaba su anterior
conseguida por influencias políticas cuando ya no era propietario de las instalaciones
hoteleras posteriores por haber perdido su imperio. En 2004 Antonio Autonell,
yerno de Moll, llama a Garau para comunicarle que su nueva concesión le
había originado nuevos socios (¿quienes?) a los que satisfacer y por tanto no
podía pagar a Garau. Moll, enterado de la conversación le dice a Garau que si se
atreve a denunciarlo le hundiría. Hay que hacer notar que esta concesión única en
toda España es una mancha en Costas de Baleares y por decencia y vergüenza debe
ser rescatada”. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XVIII)

El 31 de juliol del 2008 el diari “el Mundo” informa que el fiscal denuncia davant el jutge a Garau per cobrar més d’un milió d’euros en suborns utilitzant la seva dona. Cal recordar declaracions d’en Moll on afirma que si no pagava corrien el risc de perdre l’explotació de la platja de Sa Coma. A més manifesta que mai va sol·licitar els serveis de la dona de Garau com afirma aquest, hi ho fa manifestant que a la seva empresa tenia assessors de sobra. La denuncia, admesa a tramit pel Jutjat de Instrucció número 11 de Palma, a part de Garau i la seva dona també imputa a Moll per acceptar les propostes.

També informa que Garau ha canviat d’advocat del cas Royaltur, que fins aleshores havia estat el portaveu del PSOE al Parlament Balear Antonio Diéguez. També canvia d’advocat en aquest cas en Moll que romp amb en Perera, segons confessions d’aquest, volia arribar a un acord i evitar el judici a tota costa a part de les grans discrepàncies que tenia amb el seu client. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XVII)

El 19 d’agost del 2007 en Garau es presenta davant la Justícia com una persona honorable i intenta contraposar la figura d’en Moll, un ex contrabandista. Remarca davant la jutgessa que té tres carrers al seu nom i a part dels carrers aporta un munt de reconeixements.

En aquells moments és el president del Circulo de Bellas Artes i un dels principals impulsors del centre es Refugi al cuidat de persones sense sostre i marginats socials. Com si tot això pugui valer davant la Justícia per aconseguir la raó amb aquest assumpte.

El mateix dia surt al diari UH un escrit de Garau, “venda de quadres”, on defensa el valor d’aquests i afirmant que va ser en Moll qui es va encapritxar amb aquests quadres.

El 16 de desembre del 2007 la jutgessa decideix denunciar davant la Fiscalia a l’hoteler Moll i al ex Cap de Costes de Balears Garau. La titular del Jutjat de Primera Instància número 5 ha adoptat aquesta decisió després de que Moll explicàs amb tots els detalls el que va passar, dins el curs d’un plet civil pels pagaments realitzats a Garau, pagaments realitzats mitjançant diverses fórmules, amb diners negres, amb accions, compra de quadres… Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XVI)

El 9 d’agost del 2007 el diari “el Mundo” es fa ressò d’una nova polèmica entre en Moll i en Garau i publica unes declaracions d’en Moll afirmant que va pagar 420.000 euros en comissions a Garau per la concessió de la platja de Sa Coma. Moll afirma que Garau li va fer firmar un contracte amb la seva dona que fa public i on es diu:

Que la senyora Maria Concepció Obrador ha realitzat per Redo SA gestions i treballs importants que han fet que aquesta empresa sigui més rentable, per això Moll com a representant de Redo SA es compromet a entregar cada any, mentre Redo SA obtengui l’explotació de la platja de Sa Coma, cinc milions de pessetes (30.000 euros) i de forma vitalícia implicant a la vegada els possibles hereus.” Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XV)

El juny del 2007 dins el cas Royaltur surt a la llum la connexió Moll-Garau. El diari “el Mundo” publica que Antonio Garau, històric Cap de Costes de Balears va rebre d’en Moll accions del grup Royaltur a canvi d’una gestió feta a favor dels interessos d’aquest empresari davant Costes de Cádiz.

Antonio Garau publica un escrit a UH el 19 de juny on explica els fets per rebutjar el publicat a “el Mundo”:

Relatemos lo que realmente sucedio en 1987. A instancias de Moll, y con permiso de la Subdirección General de Costas, resolví un grave problema a Moll en Sancti Petri (Cádiz). A cambio me dio un 5% de la sociedad Resort Andalucía SA que se formaba para llevar la urbanización de Sancti Petri. Naturalmente, previo pago del valor nominal de las acciones como todos los demás socios. Se adjunta recibo de diez millones de pesetas. que el 15/11/1989 se pusieron a nombre de Tritur SA, sociedad familiar. No hubo, señores de “el Mundo”, comisión alguna pero sí me dejo formar parte de la recién creada Resort Andalucía SA de Cádiz que nada tiene que ver con Royaltur de Mallorca. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIV)

El 23 de gener del 2005 el periodista Matías Vallés dedica la contraportada del DM a Jaume Moll i escriu sobre ell segons la seva pròpia confessió: “Practique el contrabando mientras fue falta administrativa, porque pagando era feliz y colgué el sombrero cuando paso a ser delito”.

En el apogeo de su grupo Royaltur, la familia Moll acumulaba una fortuna de 27.000 millones de pesetas. Según la querella, este imperio le fue birlado cuando Royaltur cambia de manos en 1993. La locura financiera al desnudo. Periodísticamente, se trataba de un asunto tabú, había que nombrar a Cañellas, Matas, Sa Nostra, Banca March y otras instancias incómodas”. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIII)

El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.

La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XII)

El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua

Platja de sa Coma, història d’una injustícia (X)

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (X)

El 17 d’agost de 1996 la premsa informa que diferents cadenes hoteleres mallorquines mantenen converses amb Sa Nostra per sol·licitar informació sobre la possible venda del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma. Aquest complex forma part de la cadena hotelera Royaltur, propietat del touroperador Nekermann i Inmobiliaria Alcázar que té la majoria absoluta del complex de Sa Coma i que al senyor Moll li agradava qualificar com la joia de Royaltur. Pel PSM són les primeres noticies fiables de que el senyor Moll, altre temps el senyor tot poderós de Sa Coma, ja no té el control del seu imperi. Continua

Platja de sa Coma, historia d’una injustícia (IX)

El diumenge 9 de juliol de 1995 la mort de cinc alemanys, tres d’ells de la mateixa família ofegats a la platja de Sa Coma es recordat com un diumenge negre dins la història de Sant Llorenç.

L’11 de juliol de 1995 es produeixen declaracions del Delegat de Govern i del Cap de Demarcació de Costes, tots dos càrrecs anomenats pel PSOE, en el sentit de llevar tota la responsabilitat al Govern Central pels fets produïts a la platja de Sa Coma amb la mort d’aquests cinc alemanys.

Al Ple urgent de dia 12 de juliol de 1995 convocat per millorar el sistema de radiocomunicacions i adquirir un vehicle per a la Policia Local, perquè no es tornin a produir les dificultats observades durant les operacions de rescat de les persones que es varen anegar a Sa Coma, el regidor Continua

Eleccions locals 28-M. Taula rodona a sa Màniga

Ahir vespre, a sa Màniga, taula rodona, organitzada per Card.cat i moderada per Magdalena Ordinas, entre els caps de llista de les diverses formacions que es presenten a les eleccions locals del proper dia 28 de maig.

Dolors Sánchez, candidata a la batlia de Sant Llorenç per MÉS per Sant Llorenç explicà les propostes de MÉS per la zona costera (sa Coma, s’Illot i Cala Millor).

Entre d’altres temes mencionà les següents propostes:
Crear un centre de dia a sa Coma.
Adequar les zones d’aparcament.

Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VIII)

Al Ple extraordinari i urgent de dia 23 de juliol de 1993, l’Ajuntament, una vegada assabentat de la sentència de l’Audiència Nacional desestimant el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Transports a favor de Redo SA per a obres de condicionament i equipament de la platja de Sa Coma, aprova interposar recurs de cassació contra aquesta sentència.

En aquest ple el Sr. Sansó del PSM comença la intervenció dient que el tema requereix una especial atenció. Repeteix que aquest és un cas d’influències, amiguisme i irregularitats. Afirma que el Sr. Moll va presentar el projecte de concessió el dia següent de publicar-se el Reglament en el BOE. Per tant, està clar que coneixia molt bé el Reglament perquè estava ben assessorat dins l’Administració. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VII)

L’11 d’octubre de 1991 el Sr. Josep Melià assessor jurídic de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta el següent informe sobre el conflicte motivat per la concessió del Ministeri d’Obres Públiques a Redo SA: ”Com que encara no s’ha enviat l’expedient administratiu no s’han pogut fer les al·legacions jurídiques en favor de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert que per providència de 4 de juny passat, la Sala va adreçar-se al MOPU fent-li veure el seu retràs i amenaçant de sancionar els funcionaris culpables de l’endarreriment en la remissió de la documentació administrativa”.

Cal remarcar d’aquest informe el retard del MOPU a entregar la documentació administrativa de la concessió de la platja a Redo SA i recordar que es dóna la concessió de l’explotació de la platja basant-se en que s’havia creat i regenerat la platja de Sa Coma, cosa completament falsa. Continua

Platja de sa Coma, història d’una injustícia (V)

A finals de març de 1990 l’empresari Jaume Moll, molt enfadat per l’acord de l’Ajuntament de recórrer la concessió de l’explotació de la platja de Sa Coma a REDO SA, perd els papers i l’educació i comença a fer declaracions als mitjans de comunicació en contra de l’Ajuntament de Sant Llorenç i dels seus regidors insinuant que a l’Ajuntament hi ha tràfic d’influències, corrupció i que els diners no arriben allà on haurien d’arribar. Recordem el que deia d’ell el Diari de Mallorca: “Domina amb precisió els secrets del poder i dels diners”. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (IV)

Si l’administració costanera de Madrid i d’aquí va accedir a recolzar els interessos de REDO SA davant els municipals, està clar que no n’hi ha prou convidant a passar les vacances al Director General del Ministeri a Sa Coma. Des del PSM ens podíem imaginar clarament els motius pels que certa gent amb molt de poder a Madrid pogués impedir a l’Ajuntament exercir el dret d’explotació d’una platja del seu terme municipal. El que ens costava d’imaginar era que el PSOE ho consentis tal com va fer.

El que és més greu, és que, contestant les al·legacions de l’Ajuntament, el Ministeri seguia insistint i defensant que s’havia d’incentivar econòmicament als promotors que creïn, regenerin i condicionin una platja com així deien que s’havia fet amb la platja de Sa Coma. Ens venien a dir que encara podíem estar agraïts a REDO SA ja que el que havia fet era clarament beneficiós per l’ús públic de la platja de Sa Coma i, en conseqüència, per l’interès general. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (III)

Quan el gener de 1990 l’Ajuntament de Sant Llorenç, com cada any, estava
tramitant, segons el Reglament de Costes, la seva petició i projecte per l’explotació
de la platja de Sa Coma, ens arribà de Madrid un escrit del Ministeri d’Obres
Públiques on ens diuen que tenim 15 dies per al·legar i presentar documents ja que el
Ministeri vol revisar la concessió a REDO SA dels famosos bars dins zona verda per
atorgar-li també i directament l’explotació de la platja.
Tot això s’està produint a Madrid amb un govern del PSOE i quan s’està parlant de
tràfic d’influències, d’amiguisme i d’algun germà famós (Alfonso Guerra).
El Sr. Moll manifestava aleshores al Diari de Mallorca: “Aquests de l’Ajuntament
no saben amb qui es posen”. Es pot comprovar així com el govern progressista de
l’Ajuntament havia fet enfadar a aquest Sr. i principalment el PSM que havia fet
canviar d’opinió als altres partits fins llavors tan amics seus. Continua