Mots perduts: borinar

A vegades es troben coses que no es cerquen, serendipia en diuen. Es el cas. Quan na Maria del Mar va proposar el mot era perquè li agradava. El coneixia per l’ús que en fan a Menorca. Al iniciar la recerca hom se n’adona que també era usat a Mallorca (i a altres indrets), amb altres i interessants sentits. La màgia de la llengua!. Continua

Mots perduts: eima/esma

Intentava empényer una porta amb tirador, per això en Pere li va dir “Tomeu has perdut s’eima!, quan una porta du tirador és per estirar”. Un comentari com qualsevol altre on el to, la cadència de la veu, l’expressió de la cara evidencien presència, consideració i respecte. En Tomeu segurament va entendre bé el sentit de la frase d’en Pere: “Estic content de que siguis aquí i poguem compartir aquest moment” Continua

Mots perduts: baciva/bacivada

Es un mot pagès, el podriem col·locar idò en el grup dels mots que van perdent l’ús, encara que mentre hi hagi ovelles que pasturin n’hi haurà alguna de baciva.

Amb l’aportació del mot es vol assenyalar avui aquell ús incorrecte, o si més no dubtós, que per extensió, a vegades donam als mots. “Justament ara que l’haviem bacivada l’hem perduda” era l’expressió de la qual en vaig treure el mot. Feia referència a una acció de reedreçament de la situació. Una cosa anava malament, ara és al seu lloc, i justament ara desapareix.
El verb bacivar -passar sense criar- s’utilitzà com a sinònim d’ordenar, arreglar, desar… No se si l’ús era personal, familiar de grup…però semblà que els interlocutors n’aglapiren el sentit. Continua

Mots perduts: l’encontre

Era una conversa de sopar. Nosaltres aquí diem “s’encuentro”, així directament en castellà, en altres indrets, com Felanitx, parlen d’encontrada…però ¿quina deu ser la forma correcta?.
L’avantatge de disposar d’un mòbil amb cobertura, fa que alguns d’aquests dubtes es resolguin de forma ràpida. No va ser el cas. Vam temptejar mots fins a trobar el camí. Continua

Mots perduts: endidalat, -ada

Mot gairebé perdut. En alguna de les accepcions ja no resulta útil. Ningú ja no fa escarades de segar amb la fals!.

Però en altres accepcions encara és un mot a recuperar. No sempre sabem trobar el camí més adient i els dubtes ens porten al no fer o, encara pitjor, al fer incorrecte (Accepció 3). I encara, adesiara, ens empatissam els dits (Accepció 2)

Continua

Mots perduts: malavejar

No fa massa anys, en l’accepció 4, en el nostre entorn era un mot ben viu (has de malavejar fer les coses bé!, em deia adesiara ma mare) però, de mica en mica el “procurar” l’ha anat engolint.
Tant el malavejar, com l’accepció II/1 de procurar, ambdues destacades en negreta, parlen de l’esforç per arribar al desig, a la meta.
El mot és gairebé perdut, talment com l’aplicació de l’esforç per arribar a les metes personals.  Continua

Mots perduts: alei!

Més que perdut, per a mi, era un mot desconegut. En l’àmbit familiar era en el nombrós munt dels “mots inexistents”.

En Tomeu, el director de la coral, conta que quan el seu germà i ell, a l’estiu, en temps de sesta feien trull, la seva mare els renyava dient. “Atlots! callau!, que els veïnats mos feran l’alei!

Continua

Mots perduts: espalmador

Generalment, a l’entrada del quarto, just en el raconet entre la porta i la paret del carrer, penjat, hi havia un ormeig que servia per deixar-hi l’espalmador. Un respall de cerres suaus que servia per espolsar i netejar la roba.

Amb els anys l’espalmador, i molts altres respalls, passaren a dir-se “cepillo”.
Com en moltes altres casos, l’ús del castellanisme s’imposa al mot dels padrins. Continua

Mots perduts: somada

Es un dels típics mots pagesos que deixaren de ser útils i, per això, es perden; la llenya es crema directament a foravila, les càrregues ja no van sobre animals, ni l’aigua es tragina en gerres.

Resta el record del mot sentit o llegit alguna vegada i el refranyer. Es encara viu allò de “Somada de gust no pesaContinua

Mots perduts: beata aucellera

Això dels “mots perduts”, de mica en mica, assoleix una fita tan inesperada com desitjada: convertir-se en treball col·lectiu.
L’altre dijous, a l’assaig de la coral, en varen comparèixer unes quantes de paraules o expressions oblidades. tal és el cas de “beata aucellera”.
No he sabut trobar una resposta inequívoca en el diccionari, però de la combinació dels vocables se’n pot treure cert sentit (que, a la fi, sempre dependrà de la persona que l’usa).
Continua

Mots perduts: esmús

L’expressió que mostra de l’autoretrat de Van Gogh pot il·lustrar el que és una persosa esmussa. El mot sorgí -com l’anterior, romandre-, en resposta a la pregunta feta directament a un grup de persones; ¿em sabrieu dir un mot perdut?
Vist el que assenyala el DCVB , podria dir “M’esmussa veure les obres que estan fent en el torrent”. Continua

Mots perduts: xiulet, siulet

En concret faig referència a aquell xiulet dolçs, entre dents, intermitent que conviada a les bísties a beure a l’abeuradopr del Pou Vell els horabaixes, entrefosc, al final de la jornada laboral.
Fa anys que ja no hi ha carros ni bísties, i encara més que l’abeurador del Pou Vell, transformat en recordança galmasiana, és sec. La imatge mental pertany a un altre món, alhora nostre i desaparegut. Continua