Mots perduts: A tanta distància…del banyat

Què és un torrent?. Fins on arriba la seva amplada?… Segurament son preguntes que es respondran avui mateix a la reunió prevista a l’Espai 36.

Parlant de torrents amb persones de certa edat, al comentar l’amplada, assenyalen que ,temps passats, venia determinada per certa distància “del banyat”. N’Antoni, informador habitual dels mots perduts, no recordà la distància, però si que el banyat era el que determinava el punt central del domini públic. Continua

Mots perduts: recula (rècua?)

Parlant de la boixa, de rebot va sortir una altra mot, la recula. Era una jugueta d’infants molt usual en els anys cinquanta, Consistia amb un pal rodò que a la part inferior disposava d’una roda plena, de fusta i a mitja altura un travesser per posar-hi les mans i empènyer. Llavors els infants, fonamentalment els nins (aleshores els jocs  nins-nines eren ben diferenciats), s’agafaven al travesser i dipositant la part superior del pal sobre l’espatlla, corrien pel carrers. Continua

Mots perduts: boixa

Recordar els ormejos utilitzats quan les bísties regnaven el mon mallorquí, és una valuosa font de mots perduts. Tal és el cas de boixa, una part del carro també utilitzat, a vegades, com a suport limitador del tap d’un safareig. En la conversa, n’Antoni “Cus” destacà l’habilitat que havia de tenir el fuster per fer els exactes i precisos forats a la boixa, per tal que hi encaixassin, amb la pertinent inclinació, els radis de la roda. Continua

Mots perduts: acabussar

Què saps que és un “arquebús” ?, diu n’Antoni. Mos enviaven a fer “esquebussades”, respon en Jaume.
Així ho vaig entendre. Després em varen explicar que es tractava de netejar i sembrar, amb la punta de la rella, les escletxes de les roques de les terres primes, per aprofitar la producció de tots els raconets. Continua

Mots perduts: esbaldir/esbandir

Caçar mots perduts es pot convertir en una aventura. Es tracta d’escoltar la parla persones de certa edat i quan diguin un mot poc usual, jas!, un a la borsa!. A n’aquest el caçà na Caterina, es coltant una recepta de cuina “…i quan estigui ben esbaldrit…”.
Vegeu el que mostra aquesta meravella de MN. Alcover i F. de B. Moll: Continua

Mots perduts: l’art de dir

Fa temps vaig tenir un professor que assenyalava: “ben dit, tot es pot dir”. I justament a l’art de dir vull fer avui referència. Es un diàleg entre l’amo en Joan “Macet” (padrí d’en Jaume “Garbeta”) i don Joan “Sitges” (també conegut a nivell local com “El capellà sobrassada”). Els “Manaments de l’església” segons l’amo en Macet, als que el capellà responia amb pacient benevolència: macet, macet…  Continua

Mots perduts: albarda, beaces…

Altres vegades s’ha comentat, el que manté la pervivència (de mots, costums, creences, eines, instruments…) n’és la seva utilitat. Una vegada desaparegudes les bísties com ha element generalitzat de feina, bona part dels ormejos del guarniment deixen d’usar-se i es perd el mot.  Com exemple aquests d’avui que, de passada, esmentà en Jaume “Garbeta” l’altre dia al recordar la cançó. Continua

Mots perduts: tafarra

Realment no és perdut del tot. Adesiara en diem tafarra a una cosa mal feta, maldestra, allò que s’acostuma a fer amb doblers i sense gust. Vaja tafarra!!

Però en Jaume “Garbeta” la recordava d’una cançó popular i havia de ser un altre el significat (Si me quieres, te quiero/ compra’m un ase / albardans i beaces / cingle i tafarra). Certament tafarra havia de ser, també una altra cosa. Continua

Mots perduts: valors

En aquest cas tampoc no es tracta d’un “mot perdut” en sentit estricte; en tot cas resultaria un mot “transformat”. Al llarg de les converses sobre mots apareixen altres qüestions com, per exemple, cançons -encara per publicar- o el tema de les posaderes.
I en aquest entorn un dia es va plantejar la pregunta: ¿quins eren els valors predominants de les persones en el Sant Llorenç d’abans del turisme?. Referit a les coses que procuraven aconseguir, que eren valorades pels altres conciutadans o que els feia sentir singularment orgullosos. Continua

Mots perduts: “enxufat” i “fantasma”

Avui parlarem de mots que, éssent relativaments usuals, no surten en el diccionari. El dos primers perquè, pel significat que se’ls atorga son clars castellanismes -ens n’haurem d’alegrar, idò que es perdin!-; el tercer (“cunyadisme”, que substitueix els dos anteriors) encara resta pendent de consolidació.

Continua