Mots perduts: betzà

Crec recordar que l’amo Antoni, fa anys, em va dir que els polls d’oca eren betzans. Vaig entendre que volia dir que eren esburbats, que posaven els peus dins les menjadores.
Tenia el concepte tort betzà interioritzat i vaig poder comprovar que, tant aquí com al migjorn encara era un concepte viu.
Vaig mirar “Els aucells de les Balears” de Joan Mayol amb bells dibuixos d’Aina Bonner -imatge destacada-. Casant la descripció que em feren els caçadors amb el que hi havia ecrit es podia deduir que el tord betzà era la mateixa cosa que la grívia (Turdus viscovarus) Continua

RME – Valors

Recreació de mots essencials – Valors
És paraula de moda. Que si educació dels valors, direcció per valors, l’ensenyament de valors, els valors d’un grup o associació, els valors d’una persona…

De fet en l’àmbit del desenvolupament hi ha diversos jocs que poden ajudar a fer presents els valors, des de la llista de “les deu coses més importants per a tu”, fins a les identificacions raonades amb una imatge, un ésser viu…tot pot ajudar a descobrir els propis valors.
El substrat psicològic on es fonamenta la transcendència dels valors és aquell que assenyala que sempre s’ha de partir dels punts forts que tota persona té per poder trescar món a la recerca de l’aventura del viure, com fan els herois i heroïnes de les rondalles i dels contes. Continua

RME – Negociar

En un principi havia pensat titular el post Comprar/vendre, però després de donar-hi dues voltes vaig optar per Negociar com a acció prèvia a tot intercanvi.

Aparentment ho tenim molt clar. Necessitam arròs, anam a la botiga, miram el preu i si ens convé el compram. El mateix passa a l’hora de vendre, collim les garroves, les portam al magatzem, ens diuen que van a tant, si ens convenç les deixam i després cobram. Les dues accions corresponen a la primera de les accepció del mots que mostra el DCVB de comprar i vendre: “Adquirir alguna cosa a canvi d’una suma convinguda” i Transferir a canvi d’una quantitat de diners” respectivament. Continua

Mot perduts: empedrat

Un suggeriment del nostre President. Si ens fixam amb les “Fotografies antigues…” veurem múltiples imatges on hi apareix el que aleshores es deia “s’empedrat”. Cal situar el mot en una època de carrers sense asfaltar i sense cotxes on es considerava que “sa carrera” era una part més, i propietat compartida, de la casa (s’hi podia passar si no hi pelaven ametles, brodaven, feien matances o s’hi prenia la fresca). Per això moltes cases empedraven l’acera parcialment o al llarg de la façana.  Continua

Mots perduts: pa amb…

En la conversa amb en Rafel Duran, ja comentada en altres entrades, també sorgiren altres exemples de mots perduts, substituïts pels pertinents barbarismes com és el cas de “bocadillo”.
El concepte entrepà, en el nostre poble, no va arribar fins a la normalització, amb l’arribada del català a l’escola dels anys 80, abans els infants berenàvem de pa amb…coses variades. Continua

Mots perduts: baga

Le’m va suggerir el tècnic que muntava el fil de telefonia a casa: “s’ha d’anar alerta a fer una curva perquè aquest fil es bo de rompre”. Mon pare, que no parlava anglès ni en sabia res de telefonia, hagués dit “alerta que no faci baga!”. Ho deia mente esteniem fils de ferro per estirar les reixetes del galliner. Sabia que, a la llarga, una baga era punt de ruptura. Una vegada muntat el fil, voluntariament en feia alguna de grossa que servia de tensor. Continua

Mots perduts: moixina

Aquelles estades temporals i estivenques a la barraca de Portopetro formen part de l’imaginari infantil de na Caterina. Adesiara en fa referència, i conta les riealles que féren amb na Maria de Son Sans i els seus germans parlant de la “muxina” -que és així com es pronúncia a Santanyi- per amunt i per avall.
Molt de temps vaig pensar que era un mot inventat perquè, aquí, mai no l’havia sentit anomenar. Però no!. Com moltes altres vegades, anava errat. Continua

Mots perduts: feixina

Al llarg de la conversa amb en Rafel, de banda els castellanismes, també sorgiren altres mots, com el concepte feixina que aquí a Sant Llorenç era concepte utilitzat per descriure “feines manuals de voluntariat -o semi voluntariat si es considera la pressió social- fetes en grup i orientades al bé públic”.
Per exemple l’Escola Nova sembla que es va fer a força de feixines, En feixines s’arreglaven els camins o els ponts dels camins…i així. Resulta evident que s’ha perdut tant el mot com l’acció, la manera de fer. Continua

Mots perduts: grenyal

També hi ha mots que per l’ús habitual tenen cert caràcter personal o familiar. No faig referència a les repeticions -que fins i tot poden arribar a atorgar el malnom- sinó a aquells mots que la gent d’edat va aprendre de jove i encara conserva malgrat les modes i els nous usos.
Un exemple és el cas que es presenta avui. Per a la majoria el blant que encara no és madur serà verd. Per alguns altres, pocs, serà grenyal. Continua

Mots perduts: fletxes

Quan vaig demanar, a diverses persones de la pagesia, com s’anomenaven aquestes arestes que, quan passeges per foravila i gairebé sense adonarte’n, amb un tres i no res s’embotxen en els calcetins, fins arribar a la punta del peu (si fa no fa a 20 cm de la part superior de la llengua de sa sabata) em varen amollar un lacònic: no ho sé, en aquest temps n’hi ha diverses d’herbes aferradisses! Una és moixò, però n’hi ha d’altres..  Continua

RME-Transparència

Recreació de mots essencials: Transparència.

Certament és un mot molt usat i en molts indrets. També sovinteja en alguns programes d’acció política. Però que és la transparència?

Segons el DCVB és “qualitat de transparent” o “cosa transparent”, “Que deixa passar a través seu la llum de manera que poden veure’s els objectes des de l’altre costat”.
Del llatí. Del prefix “trans” (d’una banda a l’altra) i del verb “parere” (aparèixer, comparèixer). Continua

Mots perduts: xètiga

És (era) un mot ben nostre!.
Alcover a l’hora de referenciar el mot ens adreça a Galmés. A més és un dels mots que s’utilitzaven sovint en el Sant Llorenç preturístic per descriure malaltia i desgana.

Utilitzant el mot en sentit figurat podria dir en propietat: “després de la torrentada he quedat xetigós” o “esperem que la xètiga social amaini”.

Continua

Mots perduts: glec-glec

Quan en Rafel Duran comentava per als “mots perduts” que les dones d’abans, al referir-se al bullir de l’olla en deien glec-glec, vaig recordar de seguida que així ho deia ma mare i la meva padrina.
En aquest cas, la visita al diccionari ha enriquit la proposta.
En tot cas, sigui glec-glec o xup-xup, és el que hi ha a la vila, en aquests moments prelectorals. Continua

Mots perduts: borinar

A vegades es troben coses que no es cerquen, serendipia en diuen. Es el cas. Quan na Maria del Mar va proposar el mot era perquè li agradava. El coneixia per l’ús que en fan a Menorca. Al iniciar la recerca hom se n’adona que també era usat a Mallorca (i a altres indrets), amb altres i interessants sentits. La màgia de la llengua!. Continua