Mots perduts: tatà

L’altre dia n’Antoni Font comentà que en una conversa entre padrina i nét havia sortit la paraula “tatano”, que feia anys que no havia sentit.
I es que abans hi havia un “vocabulari infantil” avui desterrat. En comptes d’anomenar les coses pel seu nom, al parlar amb els infants, es feien deformacions, com la de tatano, tate per xocolata, tata per pare… i tantes altres. Continua

Mots perduts: brac

En Pedro Servera, l’altre dia, en un comentari assenyalà dos mots, brac i verrim que apareixen en el diccionari, el primer com a liquid seminal i el segon com a “engrut de brutor”. Al poc temps contestà en Joan que havia sentit dir verrim amb “b”.

Brac era, és, per a mi, un mot desconegut. Els all·lots , anys enrera, anomenàvem barrim (segurament derivat de barrinar) a l’esmentat líquid; un mot que no surt, però, en el diccionari. Continua

Mots perduts: sorrer,-era

Potser no és perdut del tot, però poc utilitzat. L’altre dia va sorgir a la coral -ja s’ha dit altres vegades que el director, en Tomeu Ginard, adesiara n’amolla alguna per recordar-. En aquesta ocasió se n’adonà una soprano que va fer senyes per posar-la a la llista.dels mots perduts.

Val a dir que és un mot ben nostre. Vull dir que, com el cas de biuló, si un va a València,  Barcelona, Lleida… segurament no l’entendran. Continua

Mots perduts: rogall

Trescar les tavelles de la llengua resulta apassionant. els matisos enriquidors i varietats per atendre un mateix concepte entre entorns, entre pobles d’un mateix entorn i adhuc entre famílies d’un mateix poble, o persones d’una mateixa família, resulten fascinants.
Tal és el cas de “rugai” (rogall) que en el nostre entorn familiar o bé no l’havia sentit mai o bé no el recordava. Continua

Mots perduts: patacó

A vegades, com ja s’ha comentat en altres ocasions, la sorpresa deriva del nombre d’accepcions que te un determinat mot.

Tal és el cas del que suggerí, en un extens llistat, na Bel Alemany. Particularment tenia arxivada en els recors una de les accepcions, la sisena i en sentit amorós. Desconeixia les altres recollides per l’Alcover-Moll en altres indrets: Continua

Mots perduts: bastaix

A vegades els mots perduts (però no perduts del tot) apareixen sense voler en el pensar. Es veu que de forma incoscient la memòria cerca. avui, aquells mots viscuts en situacions semblants en el passat.
Anava carregat com una somera i vaig pensar en els bastaixos. Una altre d’enfilat!.
Per assegurar-te mires el diccionari i te n’adones que mostra un enfilall d’altres accepcions, algunes ben nostrades.. Continua

Mots perduts: estampar

Fa part de l’ampli grup dels “pocs usats”. En la infantesa de les persones de la meva edat era ben viu. S’utilitzava a manetra d’amenaça definitiva quan la discussió arribava a la fi sense desig de brega.
Fa temps que no l’he sentit. Per a la mateixa funció amenaçadora s’utilitzen, ara. altres mots  més castellanitzats. Continua

Mot perduts: grandia

Potser no és un mot perdut del tot, però en du camí.
En l’entorn pagès, els temps acostumava a ser relatiu i aproximat. “Per tots sants” era a l’entorn de dia 1 de novembre, una data aprocimada. El mateix passava amb les hores; de bon matí, a migdia….i grandia!.

Segurament va ser la Revolució Industrial, a l’estil Tiempos Modernos de Chaplin que imposà el control de les hores de feina,  els rellotges, i les sirenes a les fàbriques… Continua

Mots perduts: restrènyer

Es un altre dels mots que, relatius al tractament dels cereals, va sortir en la conversa amb en Pedro Mesquida.
Es un mot en moltes accepcions, en la conversa feia referència a un apartat de la tercera que l’Alcover-Moll situa a Mallorca.

Mot ben viu abans de la mecanització de les feines de fora vila. Ara mateix i per raons òbvies. de banda espectacles de fira, resultaria ben difícil restrènyer una garba.

Continua

Mots perduts: falcada (i altres)

La conversa amb en Pere Mesquida sobre els vencills i la llentura, derivà cap els mots lligats a l’acte de segar, gairebé avui tots perduts. Avui es presenten alguns d’aquests mots de forma encadenada: falcada, gavella i garba.

A manera de curiositat, el món de les imatges de Google també dóna pistes sobre la vigència dels mots. Si demanes imatges d’un mot, per exemple “haz” i surt de tot menys una garba, deu resultar tot un missatge!. Continua

Mots perduts: amerar o amarar

És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa).  La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys,  substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo).  Continua

Mots perduts: túmul

Acaramullava llenya. Sense parar-hi esment el caramull va sortir alt, llarguer i rodonenc a la part superior. El pensament, que mai descansa, va fer present una idea: “pareix un túmul”. Em va portar al record d’aquelles estructures de fusta cobertes amb un domàs negre voltat de canalobres que es posava, en els anys cinquanta del segle passat, davant l’altar major, els dies de funeral. Segons la categoria -i el preu- del funeral el túmul es feia més gros o més petitó.
La litúrgia dels funerals, com molts altres costums, han canviat de fotma radical en una sola generació. Continua

Mots perduts: llenturar

Un dels mots lligats a la pagesia i a l’economia de subsistència que s’ha perdut.

Per a mi pertany al grup dels desconeguts, no recordava haver-lo sentit mai. L’aportació, idò d’en Pere Mesquida resulta doblement interessant: el mot (de caràcter ben local, l’Alcover-Moll el referix a Manacor) i la llargària dels vencills.

Realment amb el mots passa quelcom semblant a les persones, hi ha aquells més propers, els que s’usen regularment, en un altre nivell aquells que saps que hi son però que s’usen poc o gens. I després hi ha el nosmbros grups dels mots desconeguts, dels absents, dels que ni has setit ni usat mai. Llenturar, per a mi, era d’aquests darrer grup. Continua