Cada realitat depèn de la mirada de l’observador. Una de les constatacions, en relació a Salvador Galmés es va evidenciar en un sopar compartit amb Gabriel Janer i Pere Rosselló
Gabriel Janer, altaveu ben actiu en el redescobriment de Salvador Galmés, en part derivat de la Setmana Cultural del Club Card, mantenia la hipòtesi de Salvador Galmés era un gran novel·lista frustrat per un entorn eclesiàstic conservador. Mentre que per a Pere Rosselló, que havia fet la tesi doctoral sobre el nostre fill il·lustre, Salvador Galmés era, bàsicament, un patriota que havia dedicat tota una vida al fonament identitari que suposa l’obra de Ramon Llull. Dos estudiosos, dues visions. Possiblement ben complementàries.
Vegeu l’encetada de la seva obra “Dinamisme de Ramon Llull (1935):
Tota la vida de Ramon Llull és una intensa efervescència de l’esperit, una cursa desenfrenada d’inquietuts qui s’encalcen com les ones d’una mar en perpètua tormenta. Adhuc en els períodes de calma aparent, els de gestació i, diguem-ne, infància del seu opus, hi trobam una fermentació activíssima, com un bull de vi en el cup qui vessa de bromera i deixa anar la fortor reveladora de les severs qualitats incoercibles.
El tremp fulmini de l’ànima de Ramon Llull i el tremp diamantí del seu cos congriaren una bios ultrapotent, una dinamos formidable i complexa que dificilment trobaríem en cap altre personatge de la història.