Mots perduts: talabant

Parlàvem de temps enrere. Del que s’ha anomenat Mallorca `preturística. (A nivell general es considera que el “turisme de masses” s’inicià a l’entorn de 1965, però a nivell local no es generalitza fins el 1974, quan es tancaren els tallers de brodats i moltes de les dones passaren de ser brodadores a netejadores d’hotel. Uns anys abans, també a nivell local, els homes havien deixat fora vila  per ser picapedrers, cambrers o botiguers).
De quan imperava l’estretor econòmica i tothom s’havia d’espavilar amb el poc que tenia.

Molts tenien un petit pou de greixina per fer l’hortalissa per a la casa. Els que no tenien pou potser feien un petit i temporal lloguer d’un trosset de terra a l’hort de ses Planes a l’estiu,  I qui no tenia aquesta possibilitats podia llogar, si així es pactava, unes quantes plantes de pebrer o tamatiguera, un talabant, en un dels horts propers de la vila. (Can Fal·lera, sa Real o Balafi)

El DCVB mostra:

TALABANT m.
|| 1. Faldar o part baixa de la camisa (Solsona, Urgell, Benassal, Cast.); cast. faldón.
|| 2. Bocí, tallada, tros gros d’alguna cosa (Mall.); cast. trozo. «Un talabant de terra»: una porció de terreny. «Un talabant de blat»: tros de terra sembrat de blat. «Un talabant de formatge»: una tallada de formatge. Sa taleca grossa dins la qual hey posà un talabant de pa, Roq. 16. Han pres un piscolabis d’un talabant de coca de terró, Alcover Cont. 531.
Var. form.: 
talabam, talabanc, talamany, talibant.
Fon.: 
talaβán (Cast.); tələβánt (mall.);tələbám (Manacor, Campos); təliβán (Solsona); taliβán (Urgell); tələmáɲ (Sencelles, ap. Rokseth Cult. 76).
Etim.: 
incerta, però probablement pre-romana; s’ha assenyalat un origen cèltic per a mots francesos com talepan, talevanne i altres, que, amb el significat de ‘volada de teulada’, semblen esser relacionables amb el nostre talabant i són atribuïts per Jud (Rom. xlvii, 488 i ss.) a una forma cèltica talo-penno‘frontispici’; també Hubschmid («Praeromanica» 89) dóna talabant com d’origen cèltic; en canvi, Corominas DECast, iv, 349, considera probable que vingui de talabàs i aquest de talabard i que en definitiva siguin resultats d’una metàtesi (a través del francès) de l’italià tavolaccio derivat de tavola ‘taula’.

Aportació Aina Femenies
Imatge de Google

Un pensament a “Mots perduts: talabant

Respon a Antoni Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.