A la l’Escola de Magisteri de Palma ens ho repetia Melción Rosselló, aquell vell professor, orientat a les matèries que impartia i també a l’antic art de viure: -Preparau-vos, la vida sempre et sorprèn. I la sorpresa sorgeix on manco l’esperes.
Segurament la seva intervenció em va impactar. Han passat més de cinquanta anys i encara, adesiara, la recordo.
Ahir per la defunció, també aquests dies passats quan arribà la notícia de l’ictus de na Cati, se’m va fer, altra vegada, present.
Fa pocs dies havíem riejat amb ella i n’Andreu, parlant en el carrer Major. Amb paraules atropellades però amb sentiment de complaença i satisfacció. Davant la meva insistència en relació al dol de la jubilació assegurava amb veu i expressió corporal que no l’enyorava gens a la feina i que no se’n sabia avenir de la satisfacció que li provocava el fet d’estar jubilada.
I més ara amb l’afegit addicional de ser padrins!. No hi cabien en pell. Els cossos, les cares, les paraules ho deien tot!
Na Cati Roig Marimón sempre va ser una dona molt expressiva, però ara, encara més.
I d’un dia per l’altra tot canvia, tot es modifica. Res ja no serà mai igual.
Però ves tranquil·la Cati, la petjada que deixes és fonda, no s’esborrarà.
El teu somriure, la teva singular expressivitat el teu declarat positivisme resten aquí, ben presents. A més, en el nostre cas, s’hi afegeix la petjada que deixares a ses Sitges, tant per la teva capacitat de feina com per l’innegable i excepcional atractiu que tenies per a tots i cada un dels infants.
Moltes gràcies pet haver-nos regalat la possibilitat de poder compartir nombrosos, encara que mai suficients, petits moments.
Imatge de 1984 que apareix a “L’escola a Sant Llorenç des Cardassar (1892-2015)”
