El meu amic i veí de Sa Coma, l’escriptor Juan Manuel Navarro Alvaro, treballador de l’Hospital de Manacor em va explicar la interessant història de dos veïns de Sa Coma. Dorota Elzbieta va néixer a Poznan (Polònia) el 1959, és mèdica anestesista i intensivista a l’Hospital de Manacor des de fa 17 anys, els mateixos que viu a Sa Coma. Aquilino López Custodio, el seu marit, va néixer a la República Dominicana el 1956, on va treballar com a dissenyador, analista informàtic i professor de la universitat.
Actualment es dedica a una de les seves passions, escriure, sent la seva darrera novel·la “Dos Cormoranes”.Dorota va néixer a una família d’enginyers molt compromesos amb l’ecologia. Coneixedora de la història del seu país, relata amb un cert calfred i els ulls brillants el patiment d’un poble que va patir l’ocupació nazi i després els estralls del poble rus que amb l’excusa d’expulsar els alemanys va ferautèntics estralls a la població polonesa .

A la seva adolescència va començar els estudis de medicina que van durar tretze anys, especialitzant-se en anestèsia i intensivista, especialitat aquesta última que li va valer per estar durant els anys del COVID a primera línia. No va dubtar ni un moment a fer un pas endavant i treballar a UCI durant jornades interminables. El seu compromís amb la societat mallorquina des del primer dia que va arribar a l’illa ha estat total, sentint-se plenament integrada a la societat mallorquina.
Davant la pregunta de què us sembla la sanitat aquí, no té cap dubte a lloar la sanitat espanyola i en concret la sanitat de l’Hospital de Manacor, on ens diu que el tracte és molt humà.

Aquilino ve d’una illa, la República Dominicana, i per això adaptar-se a viure en una illa com Mallorca no li va suposar cap inconvenient. Home molt preocupat pel món que ens ha tocat de viure, no és aliè als problemes que envolten la nostra societat. El preocupa que els joves escullen un camí fàcil com l’hostaleria i no es formin acadèmicament. El preocupa veure que la indústria balear no es diversifica i està molt centrada en un únic model. Creu que la societat mallorquina ha crescut molt en esdevenir una societat multicultural.

A Dorota i Aquilino, malgrat que són estrangers, els preocupa l’emigració descontrolada. Aquilino ho ha viscut al seu país ja que tenen un gran problema amb Haití, veuen com cada dia els seus carrers s’omplen d’una problemàtica difícil de gestionar. Dorota parla sense embuts de la guerra híbrida que pateix Polònia des de fa molts anys. Rússia i Bielorússia promouen moviment de persones des de l’Iran, l’Iraq, Turquia, cap a les fronteres de Polònia on les màfies els abandonen.

Dorota i Aquilino es declaren ecologistes i no són indiferents als canvis que el món està patint. El món està canviant i ells, que vénen de diferents llocs del món i han viscut i après dels seus estudis i vivències, són conscients que el món porta una deriva que si no corregim no s’acabarà bé. Si haguessin de definir el món europeu en tres paraules, tots dos no triguen a respondre: democràcia, justícia social i tolerància.

Estem davant de dos veïns de Sa Coma que si els hagués de descriure d’alguna manera seria com dues persones profundament humanes, empàtiques i compromeses. L’Hospital de Manacor guanya molt de prestigi tenint a la seva plantilla una anestesista tan involucrada com Dorota Elzbieta, i el poble de Sa Coma tenint entre els seus veïns un novel·lista com Aquilino López. Persones com ells fan créixer una societat. El compromís adquirit per Dorota en els moments més durs de la pandèmia bé val un homenatge de la societat mallorquina i aquesta entrevista com a reconeixement.
Gràcies, a Juan Manuel Navarro Alvaro per contar-nos la seva història.