Més enllà de la supèrbia, fanfarroneria, insolència… que exhibeix Donald Trump cada vegada que obri la boca, sembla evident que considera que els seus enemics ja no es mouen a l’entorn de la ideologia, sinó de l’economia. Abans, els Estats Units confrontaven el capitalisme amb el comunisme i Rússia era el seu gran contrari, amb Cuba com a aliat massa proper. Ara, amb l’arribada als voltants del poder d’un grup de multimilionaris, el que realment els fa por és l’auge que va tenint la Xina dins el món de la tecnologia i el control de l’economia mundial i tal vegada sigui aquest el motiu del perquè Trump pretén atracar-se a Putin: per limitar la influència de Xi Jinping sobre el dirigent rus.
Al cap i a la fi, els rus i l’americà tampoc no són tant diferents quant a les seves obsessions imperialistes: uns s’han volgut apropiar de Txetxènia i Ucraïna i l’altre ho vol fer de Groenlàndia, Panamà o fins i tot Canadà.
Si Europa no espavila, em sembla que en el món «caurà una pluja molt dura», com deia Bob Dylan.
Ha arribat un moment així com està la vida per a la societat, especialment els que som joves, que tret que hi hagi desgràcies humanes com en Palestina, Israel o Ucraïna, a nosaltres -pel que parlo amb els de la meva generació- tota aquesta gent es pot anar a purgar fum- Digues-me egoista, però som la generació jove més preparada i més perduda de la història, a Mallorca o Españistain, com vulguis. Crec. El problema el tenim aquí sense que un oblidi tot el que bé redactes. Estic d’acord amb tot el que dius, però, la qual cosa respecta als quals som joves -sense obviar aquests conflictes d’altres països- tenim un problema generacional on no tens futur. Un altre vegade digues-me egoista, si. Però és el pensar de la nostra generació. Per cert en Bob Dylan tamber deia “La democràcia no governa el món, millor fica’t això al cap; aquest món està governat per la violència, però crec que és millor no dir-ho”.