El dijous dia 12 d’octubre a les 13.30 h, en acabar l’assaig general pel concert conjunt de les bandes de música de Felanitx i Manacor, que es va celebrar amb gran èxit a les 18.30 h, a l’Auditori de Manacor, vaig tenir l’ocasió d’entrevistar el director de les bandes de música de Bilbao i Barcelona, José Rafael Pascual-Vilaplana, que va ser convidat a dirigir el concert conjunt de les bandes.

– El primer de tot, moltes gràcies pel seu temps, mestre. Vostè és director professional i dirigeix les bandes professionals de Bilbao i Barcelona. Coneix bé el món de les bandes amateurs?
Sí el conec, perquè sempre dic que soc: besnet, fill, germà, marit, i pare de músics de banda. La música de banda forma part de la meva cultura, no heu vaig demanar, allà estava.

– Com serà el concert de les bandes de música de Felanitx i Manacor ?
Quan vaig rebre la invitació per part de les bandes de música de Felanitx i Manacor, els seus mestres tant Víctor com Edu, em van dir que volien fer música meva i jo els vaig suggerir que faria mitja part de música meva, perquè ells ho demanaven, i una altra part música d’altres autors. Jo em dedico principalment a dirigir, normalment en els meus concerts quasi mai programo la música meva, porto molt separat el que és la meva tasca com a compositor, de la tasca com a director. Evidentment m’agrada, si em demanen música meva en faig. Vaig agafar unes obres que jo pens que ens arrelen molt a la terra, són peces que d’alguna manera venen a reivindicar la música de banda com a música del poble, en el bon sentit de la paraula.

– Quines obres són?
A la primera part del concert, Quatre roses, Falhànis, i Herandina. En la història de les bandes, la banda sempre ha sigut un element de cohesió social en moments de conflicte, podríem parlar de la revolució francesa, o de la guerra civil americana, la música de les bandes sempre era l’element que unificava criteris . En la primera part interpretarem Quatre roses, una fantasia que vaig escriure per a la meva terra i que recull distints tipus de pasdoble dintre, jo crec que el pasdoble encare és un gènere molt desconegut. Després faré Falhànis , un pasdoble que vaig fer per encàrrec de la Banda de Música del Felanitx. Falhànis, és el nom de Felanitx en la seva època arabica, i porta música del folklore de Felanitx, des del Ball dels Cavallets, o el famós ball de Sant Joan Pelós, i farem també una obra meva que es diu Hernandiana, amb la col·laboració de RiuDolç Brass Ensemble. A la segona part Bulgarian Dances de F. Cesarini i Give us this day de D. Maslanka.

– Ha tingut ajuda per a la preparació del concert?
He tingut molta ajuda perquè evidentment, un projecte d’aquestes característiques, per fer-lo jo tot hauria d’haver vingut un mes a fer assajos, cosa que és impossible per la meva feina. S’ha fet un treball previ a les dues bandes a Manacor i a Felanitx per part dels seus mestres, un treball extraordinari. Aquesta setmana jo vaig començar des del dilluns reunit-me amb distints grups de les bandes, i des d’aquí treballar amb els dos grups junts per a fer un treball de conjunció, ben coordinat i ben organitzat tant per les juntes directives, com pels seus directors.

– Què trobarà el públic, a més de dues bandes cohesionades amb més de 90 músics en l’escenari i el quintet de metall RiuDolç Brass?
Crec que el públic trobarà un grup que ha sabut fusionar-se, amb aquesta cultura i estima que tenen per a la música de banda, a través d’un repertori que per a ells ha sigut nou, crec que per al públic també heu serà. Quan faig un concert, a vegades em diuen “al públic li agrada tal repertori”, jo sempre dic que això és una veritat a mitges, perquè el públic no te reticències a res. El públic és exigent, si tu li dones un bon producte estarà satisfet, però si sempre li dones el mateix el públic no esperarà mai res. Crec que encara hem de fer una gran tasca per educar el públic, i és un poc el l’objectiu projecte aquest, que la gent que li agrada la música de banda descobreixi coses noves.

– Ha elegit obres molt difícils, què li agradaria aportar als músics de les dues bandes amb aquest concert?
Jo els vaig enviar diferents propostes i realment són ells els que van triar, perquè jo no coneixia les bandes. De tot els que els vaig proposar van triar aquestes més difícils, jo vaig pensar si han triat aquestes obres és perquè els músics també volen tenir un repte de superació. Però sí, són obres molt complexes. Fer activitats com aquesta que hem fet, els joves han abandonat les tablets i han fet un treball artístic en conjunt d’un valor incalculable i per això s’ha de recolzar molt més les bandes avui en dia.

– La música pot ser palanca de canvi i/o transformació social? Quin paper desenvolupen les bandes en aquest sentit?
Jo crec que absolutament en el poder que les bandes tenen en la societat actual, una cosa fonamental és que la societat canvii la mira que té cap a les bandes. Les bandes no és una tradició, és una realitat actual. Han de tenir una funció diferent, jo que soc fill de músic, el meu pare em contava que quan ell era jove era la banda el mitjà per eixir del poble. Perquè anaven a tocar a altres pobles. Jo he viatjat molt gràcies a la banda, perquè els meus pares no tenien diners per pagar-me viatges. Jo crec que avui en dia a una banda actual els polítics la toquen recolzar, perquè aporta a la societat actual uns valors fonamentals, sobretot a la gent jove, entre ells la solidaritat de fer un treball en comú i saber reconèixer cada un quin és el seu paper i quan un és el protagonista i quan no heu és. En una banda pot estar tocant un nen de 12 anys al costat d’una persona de 64 ho 70 anys, i poder parlar als assajos entre ells i poder tenir una conversa d’igual a igual, són uns valors que aporten sobretot per a la gent jove, que si no ho fan a la banda, no tenen altre lloc per fer-ho. Si no, estaran xatejant amb el mòbil a un parc.

– Fins a quin punt creu que la gent és conscient del valor cultural de la música en les seves vides?
He trobat de tot, des de gent que és conscient, però gent que no ha trobat aqueixa consciència, perquè hi ha un gran problema a la societat actual, i és que la música ha deixat de formar part de molts plans d’estudi. Els nens ja tenen tantes hores d’estudi o educació artística que fa que no sàpiguen com tenien abans i això fa que no sàpiguen valorar el treball de la música. Uns plans educatius que redueixen les assignatures humanistes estan abocats al fracàs, és el que jo penso, s’ha de fomentar l’estudi de les competències tècniques, però sense valors ètics i humans és construir un futur absolutament desastrós. Crec que és molt important que des dels plans educatius facin de la música un element de convivència, no fa falta que tothom és dediqui a ser músic. La música és una manera de interrelacionar-se de comunicar-se entre ells i d’admirar altres coses, crec que la formació amb competències artístiques hauria d’esser un camp de batalla a perseguir per plans educatius.

– Què hauria de suposar per a una persona formar part d’un col·lectiu com una banda de música?
Sobretot el tindre un compromís social amb els demès, conèixer els demès per fer un objectiu social en comú. Crec que la societat actual, amb un projecte com una banda de música, treballa molt bé aquest sentit de pertinença amb un grup, i de fer un treball en comú. Com deia abans, saber reconèixer quan actua i toca ser protagonista i quan tocà ser-ho a l’altre. El fet de treballar en comunitat és tremendament important i la gent l’hauria de practicar molt més, és el baixar a la humilitat i fer el treball en conjunt.

Quin és l’estat de salut de les bandes de música en general? A Mallorca, cap a on s’hauria d’anar per millorar la situació actual?
La situació a Mallorca no és massa diferent a la de la resta de l’Estat i a la de la resta d’Europa. Hi ha un problema fonamental a les bandes, no existim. No existim en el àmbit cultural, ni en l’àmbit educatiu, vull dir que necessitem que la gent que té classes de música als col·legis elementals de secundària, els expliquin que és una banda. Avui en dia en aquest Estat una persona és pot doctorar de música i mai li han parlat de la història de les bandes, no estem els llibres de música , no existim, per tant no podem esperar de les institucions que en facin cas, perquè quan tu demanes alguna cosa per a les bandes, és com una cosa folklòrica popular i que ve del passat. No saben la seva realitat, no estem en els seus plans d’estudi, això fa que les bandes de música estiguem en una diàspora temporal que sols es vencerà amb l’educació. No pot ésser que en els plans educatius de les universitats i les escoles no estiguem en els plans d’estudi.

Fotos entrevista i assaig general.