Des de Paris, l’amic Jaume Galmés ens fa a mà la presentació de la magna obra lul·liana “Enchiridion Theologicum Lullianum”, en la traducció de la qual, en Jaume, ha participat.
El diari Ultima Hora, ahir, en donava notícia. Continua
Des de Paris, l’amic Jaume Galmés ens fa a mà la presentació de la magna obra lul·liana “Enchiridion Theologicum Lullianum”, en la traducció de la qual, en Jaume, ha participat.
El diari Ultima Hora, ahir, en donava notícia. Continua
Orquestrada per a banda, la “Cançó des Xeremier” sona d’aquesta manera:https://www.youtube.com/watch?
Durant els primers dos anys del seu quinquennat, reconec que el jove banquer dels Rothschild i ministre de Hollande no m’etxocava gaire. Després d’una fase d’acceptació, l’he acabant trobant més fidel a les pròpies idees que no ho fou el darrer president socialista a les seves, i sobretot més eficaç, a pesar d’unes quantes pífies a l’hora de comunicar, i que en bona part ha acabat confessant.
Quant al debat d’anit, l’he trobat agosarat i brillant, clar sobre els seus compromisos europeus i democràtics, recomanant subtilment a l’adversària que no hauria d’esmentar tan sovint el general De Gaulle tenint en compte d’on ve el seu «partit» (gairebé iŀlegal quan vaig arribar a França el 1999, i que el 2002, de manera rocambolesca, arribà a la seva primera final; Chirac renuncià al debat amb el paracaigudista de l’ull de vidre i Continua
A Cien años de soledad, un personatge (si no és el jo-narrador) té la impressió que el temps no passa ja que cada dematí en sortir de casa veu la mateixa persona agranar el seu carrer. Avui dematí, per tercera vegada consecutiva, a la mateixa hora i just sortit del metro Porte de Saint Cloud, em top la mateixa nineta de llargs cabells rossos que va a escola a peu. La novetat, avui, és que, com que plovia, duia una caputxa que li amagava part de l’esplèndida cabellera. La resta, igual: entotsolada però contenta amb ella mateixa, amb una serena joia interior visible, caminant amb indolència cap a un futur que imagina, imagín, i a pesar dels començos de segle sovint bèŀlics, bo. Continua
Tres nits. Dissabte de Reis, l’alegria més gran de l’any quan érem nins. Corrien els anys setanta, fent via a poc a poc. Record el fred d’una nit de Reis en particular, la finestra del carrer Creu esbatanada on havíem deixat nodriment per a les bísties dels Màgics d’Orient. Record l’olor de l’aire fred, i sobretot la màgia que emanava dels astres aquell vespre. En tornar de missa, en lloc de faves trobàrem sumptuosos regals. Continua
Faust: primera etapa, adolescència (que pot durar fins als 24, com diuen els psicòlegs de 2018), teoria del món de les Idees: totes les dones en una o un fragment de la Dona en cadascuna.
Don Joan: segona etapa, joventut, pràctica desenfrenada: la coŀlecció desordenada (venus, sílfides i més d’una grassota en el mateix calaix).
Potser si els humans no fossin tan nombrosos. Sabíeu que la nostra espècie va estar a punt de desparèixer? Com els dinosaures. El que salvà el sapiens sapiens fou tenir més capacitat per a emetre sons, gust per la comunitat (els homes de Neanderthal vivien en grups molt petits, mentre que el sapiens ja feien com a poblets), anar més alerta i tenir més curiositat. Erem uns 3000 en total (com avui els tigres), i si abans l’homo sapiens caçava llançant llances, o sia, d’enfora, els neanderthalians s’acostaven massa a les feres i molts de caçadors acabaven devorats. Sobretot, si sobrevisquérem, fou gràcies a la nostra curiositat (la mateixa que féu que Adam i Eva es perdessin i fossin tan mortals com nosaltres), i menjaren coses que no havien menjat mai, com ara musclos… Continua
Llull féu, a diferents èpoques, diverses estades a la capital francesa. Fins i tot el seu nom figura en un dels volums d’escriptors en llengua llatina confeccionat al segle XIX.
A partir del munt de notes que n’he pres del 1987 ençà, voldria presentar-vos avui un grapadet de pàgines en net sobre el fundador del català literari i un dels pocs catalans a parlar les llengües dels tres Savis monoteistes confrontats amb un Gentil o pagà. Continua
CANT DE TARDOR Continua
Començaré aquest homenatge, si no vos sap greu, amb l’extracte d’una carta
que li vaig enviar fa quasi un quart de segle, i en la qual evoc, per una banda, la nostra única (n’hi hagué una segona, però no compta) conversa mantinguda feia un any i mig, i,per una altra, el poemari que acabava de publicar:.
Continua
LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA
Charles Baudelaire
De PARÍS
Iniciï avui aquesta nova secció que esper poder dur a terme amb periodicitat setmanal (i, sempre que hi pensi, el dimecres entre les 14 i les 16h). És possible que de vegades parli de Sant Llorenç (hi acab de passar sis mesos seguits, cosa que no s’esdevenia des del 1998) o d’altres llocs del planeta. En aquests casos, l’escrit no parlaria (gens o gaire) de París, però sí que vindria sempre de París, com els nins (i les nines, que llavors m’atupen!).
Jaume Galmés
El text de Guillem Pont aparegut a card.cat a les deu del dematí del 20 d’aquest mes (1), o sia una hora després d’haver tornat del nostre passeig on em fotografià davant la casa natal de Salvador Galmés (aclarint-me que amb tota probabilitat degué néixer a la finestra que hi ha a l’esquerra del portal), aquest text, em deman, si, conscientment o no, té a veure amb la nostra passejada.
Aquell diumenge m’havia mostrat i demostrat que les ovelles també eren “humanes”, ja que de la seva guarda n’hi hagué que preferiren la verdesca fresca a la civada collida feia temps; aquell mateix dia, a l’escrit esmentat, qualifica, al seu torn, els humans d'”irracionals”. Continua