Els gegants de Sant Llorenç des Cardassar

A petició nostra, en Pau Tomàs Ramis (vegeu curriculum al final) molt amablement ens fa a mà aquests interessant aportació sobre els gegants de Sant Llorenç i sonbre “En Puput”, “el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom”.

“D’on ve la tradició dels gegants? Quan sorgeix? Fa molt d’anys que a Mallorca tenim gegants integrats a les nostres festes? Qui els va introduir a la nostra illa? Quina és la tradició gegantera de Sant Llorenç des Cardassar? Continua

Món: els indis nord-americans, per Edward Curtis

Hi ha obres que suposen el treball de tota de la vida d’un autor, final del segle XIX, principis del XX. En Curtis va dedicar 30 anys de la seva vida a fotografiar i descriure als indis de Nord Amèrica; no cal dir que això li va costar el divorci i la ruïna econòmica. Les imatges són impressionants i el text important. Només afegir que l’editorial mallorquina va comprar els drets de l’obra i la va publicar en 20 toms, Continua

Món: clau, i clau a punta torta

Vaig trobar aquest clau dins es llaurat i el vaig replegar per mirar-me’l després; me vaig adonar que era de ferro forjat a ma. No sé de quina època pot ser però la tècnica és la mateixa des de que va emprar-se el ferro. Degueren aprofitar una sobra de ferro,l’encalentiren al foc i li varen donar forma de secció quadrada i li varen esclafar un poc un cap,i ja era un clau,i per lo que es veu va durar.
També me va recordar el concepte de “clau a punta torta”, jo que ho trobava groller…resulta que dona molta força a la unió i s’emprà als estris de cada dia. Continua

Món: Criam bonsais humans!

Vaig començar a conèixer el món de la gimnàsia veient Nadia Comaneci a les olimpiades (1974?); la primera gimnasta qualificada amb un 10 (ni tans sols els marcadors estaven preparats per aquesta nota). Anys després vaig seguir veient gimnàsia pero la cosa ja no era igual, No hi havia na Nadia i les meves observacions de “ninetes” de més de 20 anys me veren arribar a escarrufar… Continua

La campanya arqueológica de 2021 a Son Peretó excava la parcel·la adjacent i descobreixen restes constructives

L’equip d’arqueòlegs dirigit per Magdalena Salas i Mateu Riera també ha excavat un empedrat a l’exterior del baptisteri.
La campanya d’excavació al jaciment arqueològic paleocristià de Son Peretó conclou aquesta setmana amb l’excavació d’un empedrat, la instal·lació d’un nou panell informatiu i i l’inici d’una cala als terrenys adquirits el 2017 per l’Ajuntament de Manacor. La campanya de 2021 s’ha finançat amb les aportacions de l’Ajuntament i del Consell de Mallorca, que subvenciona la recuperació d’espais arqueològics. Continua

Conferència “Els sonadors de pagès”

El pròxim dimecres, 4 d’agost, a les 20.30 h, acosta’t fins a l’Espai 36 i gaudeix de la
conferència “Els sonadors de pagès” a càrrec de Els Revetlers.
L’entrada és gratuïta, però cal reservar localitat. Per fer-ho, envia un WhatsApp al 670 59 49 02.

Continua

“La costa és de tots: La guerra de la piscina des de 2004 fins avui”, amb Jaume Sastre, Bernat Fiol i Joan Puig, centrarà el darrer “Dilluns de l’Obra” del mes de juliol

«Quan una persona té raó no ha de dubtar fins arribar fins al final». Aquestes foren les paraules d’en Jaume Sastre el passat mes de juny, quan va conèixer la sentència de l’Audiència Nacional que anul·lava la concessió de la piscina d’en Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins de Son Servera. «Ës una victòria, tot i que no definitiva, perquè encara poden recórrer al Suprem, però nosaltres hem persistit perquè estam convençuts que tenim raó». Continua

Món: generacions robades (o més).

Aquesta setmana sortía a la premsa,el cas de James Papatie, un indígena canadenc a qui, de nin, havien robat als seu pares. Ho havíen fet les autoritats del país, per dur-lo a un centre de l’Estat amb la intenció de rebre una educació d,acord amb els interessos de la societat actual: havia d’oblidar tot el que sabía del seu poble d’origen…,o morir.  Continua

FINALITZA LA TERCERA CAMPANYA DEL PROJECTE “ESPAIS DE LA BATALLA DE MALLORCA”

El grup d’investigació “Batalla de Mallorca”, que té l’objectiu d’investigar, localitzar, identificar i protegir els espais i restes materials i arqueològiques del desembarcament de Bayo a Mallorca l’any 1936, ha finalitzat la tercera campanya del projecte Espais de la Batalla de Mallorca 2017-2022. Aquesta darrera etapa s’inicià el passat dilluns, 12 de juliol, i s’allargà fins al divendres d’aquesta setmana. Continua

Món. Eines singulars: portar-relles

Vet-aquí una altra eina que no hem tingut a Mallorca, evitava haver de dur a pes o carregar al carro o a la bístia per trasportar l’arada al lloc de feina. Quan vaig veure un original em semblà tan curiós i útil que no vaig parar fins haver-ne fet una reproducció amb materials actuals; i vaja si la vaig provar, va mel.

Continua

Món: post de batre

Una post de batre (cast:trillo) esta formada per un parell de taulons afegits entre ells per travesses també de fusta i la cara ventral plena de llenques de pedra foguera (cast:silex),que estirada per un bou o una bèstia  per damunt les garbes esteses a s’era, tallaven la palla i desfeien ses el gra de les espigues. Continua

Món. Enterrament en calç (A la prehistòria balear)

MÓN: ENTERRAMENT EN CALÇ ( A LA PREHISTÒRIA BALEAR)

Serà que no, a la prehistòria balear no se va enterrar en calç

Anem a veure perquè. La calç és mala d’aconseguir, se fa de pedra calcària com la de la foto, però es necessiten temperatures molt altes, entre 900 i 1.200 Cº, durant molt de temps. Un forn de calç,depen del tamany,necessitava uns 1.800 feixos de llenya per aconseguir que la pedra es transformàs en calç, i de segur que en l’època de què xerram, entre el 1.000 i el 100 Ac, no se va fer. Continua

Món: L’any de la desgràcia. Ciutadella

Amb aquest nom coneixen els ciutedallencs l’any 1558. Dia 30 de juny es plantaren a la ciutat 140 naus de turcs. Aconseguiren entrar a la ciutat el 9 de juliol. Ho varen destruir i tot i varen ser preses i captives 3.495 persones, que van portar a Constantinopla, el gran mercat mundial d’esclaus, ja fos per vendre’ls o demanar rescat. Continua