AL17-N’Antoni

Les seves mans plenes i calloses amarraven la palanca de la manxa de l’orgue de l’església parroquial amb suavitat i, alhora, seguretat. Amb el seu invariable ritme personal, amorosenc i constant, assegut sobre la caixa, anava alçant i baixant la palanca, treball inevitable per carregar d’aire la manxa, el dipòsit que donant sortida a l’aire possibilitava el so excepcional i majestuós dels canons de l’orgue parroquial.

La seva cara rodonenca, en aquest punt que es situa entre la seriositat i el somriure, transmetia tranquil·litat, bonhomia i serenor. Continua

AL16-En Ramell

No tenia el nom gens original, la majoria dels verros de les possessions, quan aquestes encara eren centres d’ocupació i rendibilitat agrícola responien al nom de Ramell. El de Son Cardaix, també.

Els noms dels animals a les possessions s’anaven repetint segons certa tradició: en Roig pel mul, en Virat pel moix, en Ramell pel verro… en els cavalls hi havia més varietat. Les ovelles, les gallines, conills… i altres animals, en general, no solien tenir nom, però sempre s’han de considerar les excepcions com, per exemple, la dels mens pujats amb viveró Continua

AL15-Picar pedra

El concepte “picador” ho sofert una radical transformació. En els anys setanta era aquella persona, home, que “anava d’estrangeres” tot aprofitant la diferència de costums, en l’àmbit sexual, entre les turistes i la restrictiva moral local.
Abans, però el concepte “picador” era un altre ben diferent. Després de la guerra picaren pedra els presos fent camins: “Esclaus oblidats” segons publicació de Maria Eugènia Jaume Esteva. En altres indrets picar i traginar pedres és una tasca d’infants, de descarada explotació infantil. Continua

AL14-Xof!

L’amo en Jaume Regalat era el zeladors que cuidava de controlar la pesada dels porcs.
El pes del porcs era un indret útil i necessari per afavorir les relacions comercials entre pagesos i el mercader. Les relacions entre pagesos o entre pagesos i menestrals no passaven pel pes, s’arreglaven directament entre ells. La matança del porc, ses matances, eren una festa però, alhora, eren molt més. Un porquim encertat, la perxada i les alfàbies dels ossos salats significaven tenir assegurada bona part de l’alimentació familiar de tot l’any.
Els porcs sobrers, generalment, es venien al mercader. Continua

AL13-Palma. La primera vegada

Sempre, amb tot el que experimentam, hi ha una primera vegada (i també una darrera). En termes generals la “primera vegada”, sigui per desconeixement previ, sigui per expectatives, acostuma a deixar petjada. Potser bona o dolenta, però petjada a la fi.

Per a les persones nascudes en els anys trenta, quaranta i cinquanta del segle passat, anar a Palma per primera vegada, sempre amb el tren, era tota una aventura. Continua

Entorn: Son Estrany

Fullejant aquesta magnífica pàgina de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar” -serveixi aquesta entrada de re-coneixement-, la vista topà amb l’antic plànol de Sant Llorenç realitzat per Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau.

El poble llorencí disposa de nombroses virtuts però, a dir ver, fins fa ben poc no ha destacat per seu amor al patrimoni comú, tant material com immaterial, Una prova en podria ser el concepte Son Estrany que, per cert, apareix, a les velles escriptures del que, posteriorment, serien solars. Continua

Miquel Oliver, batle de Manacor: “Proposaré a tots els partits polítics del consistori declarar Aurora Picornell com a filla adoptiva de Manacor”

Acompanyat de diversos representants dels col·lectius que han fet feina per la recuperació de la Memòria Històrica a Manacor, el batle Miquel Oliver ha comparegut aquest dijuos capvestre des del cementeri de Son Coletes per celebrar la identificació de les restes d’Aurora Picornell, trobades al cementeri de Manacor durant les excavacions del Pla de Fosses i agrair als col·lectius ciutadans la feina feta. Continua

AL11-El vol de la falda

(Dins aquest anecdotari llorenci (AL) és la segona referència -realment són dues anècdotes i una reflexió- al desaparegut passeig)
Tota anècdota disposa de varies parts.
Primer hi ha d’haver un contador, una persona que tengui desig de contar un fet succeït. Com no potser d’altra manera ho farà segons les seves apreciacions, els seus records i la situació emocional del moment en que es fa la contarella. Continua

Restauració del retaule major de Sant Miquel de Son Carrió

Aquest 29 de setembre vàrem celebrar la missa solemne de Sant Miquel, patró de Son Carrió. Aprofitant l’avinentesa de la festa, es va beneir i inaugurar la restauració del retaule major del temple. A l’acte assistiren un bon nombre de fidels, les autoritats civils i les institucions que han participat directament en el projecte. Continua

AL8-Pandilles

Ara, en temps de festes patronals, a Sant Llorenç es juga a incruentes, mixtes i joioses batalles entre Camp Rodó i Corea.

Fa una seixantena d’anys, de forma ben diferent, ja hi jugaven a batalles.

Sols hi participaven nins o jovencells. S’arremolinaven a diversos indrets; un dels més populars era Son Tàrrec i al coster entre aquest i les vies del tren, tot establits de la vella possessió de Sa Cova. El lloc preferit era l’anomenada “cova de ses genetes” que no era gaire cosa més que una vella mata de dos pisos entorcillada, però que exercia la funció de símbol. Qui dominava la cova de ses genetes es sentia del grup guanyador o, si mes no, guaitar-hi quan la dominaven els altres era una proesa que evidenciava el valor i l’atreviment dels qui ho aconseguien. Continua

AL6-La Parrala

Conten com a cosa certa que després de la Guerra de 36 en el poble de Sant Llorenç,hi quedà un petit destacament de soldats. Els rojos havien reembarcat definitivament i amb la forta repressió durant i després d’aquell any -passades l’oli de ricí, detencions, bandejament de tota persona no addicta al Règim…- tot restava controlat, però per un si de cas!; els soldats hi romanien i es relacionaven amb la gent llorencina.

D’aquell grup de soldats, alguns destacaren per la seva planta i simpatia. Eren guanyadors i portaven uniforme i això els donava un valor afegit. Continua

AL4-Galleres

Quan es detecta la seva pràctica a determinats països llunyans o es veu en el cinema, les bregues de galls semblen una practica primària, molt primària i inhumana. Es situa en el vell pressupòsit que el sofriment dels animals és de segona o tercera categoria. Un posicionament homocèntric i patriarcal, aquell de “l’home per damunt totes les coses” com s’explicava en l’episodi de la Creació.
Tal posicionament sorprèn sols relativament, es clar!. Ben fresca és la consideració de l’ús dels bous, en diverses formes des de “corridas de toros” a “embolaos”, en actes on el sofriment es desfressa d’art o de cultura popular tradicional. Continua

AL3-Els crits

Ens hem de situar en un Sant Llorenç rural, on bona part de les famílies vivien de la producció de set o vuit quarterades i, com la parella de la imatge, es desplaçava amb carro. Amb poca premsa i encara menys comunicació exterior els temes de conversa s’allargaven i allargaven: -Què fa el matancer? -Es un gust veure’l menjar? -Fa calor avui, no n’havia tenguda tanta mai…i coses semblants.

Quan la gent, exclusivament homes i fonamentalment joves feien vetlada en el cafè, fumant, jugant o parlant (ja se’ns fa difícil recordar-ho o imaginar-ho). Quan l’avorriment vessava, en tropa, sortien a er alguna eixida, normalment una annerotada on algun veïnat en rebia les conseqüències. Una situació molt semblant a la bellament descrita per Mn. Galmés a “Flor de card” quan parla dels boiets i En Rosset Baió. Continua

AL2-S’esquerranet

Sabem de tendències ideològiques, de patrons de comportament, de la singularitat de les persones… i malgrat això tenim tendència a pensar que el procés de pensar de les altres persones és igual al nostre.

De la mateixa manera tenim tendència a pensar que les condicions de vida que ara tenim són les normals o usuals tant si es refereix a l’espai com en el temps. Però no és així. Cal contextualitzar. Per curar les distorsions sovint s’assenyala que es bo viatjar, llegir i no deixar mai d’aprendre coses noves. Continua

14ª edició de Els poetes i la memòria històrica, 2022

Ahir vespre, a l’Estació de Sant Llorenç, es celebrà la 14ª edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Amb molta assistència de públic l’acte s’inicià amb unes paraules del president de la delegació de l’OCB de Sant Llorenç, Tomàs Martínez, que explicà el per què d’aquest acte i agraí la col·laboració de totes les persones i entitats implicades en dur a bon port aquesta activitat.
Continua

AL0 – Presentació

AL – Anecdotari llorencí

Anam a encetar una nova sèrie de narracions curtes, un anecdotari llorencí (AL). Segons el diccionari una anècdota és un “fet particular més o menys curiós i poc transcendent”; es presenten, idò, una petita relació d’anècdotes locals que es donàren en el ja llunyà Sant Llorenç preturístic.

Quin interès hi podria haver rere anècdotes relatives al passat i pocs transcendents?. Diria que l’objectiu és doble. Continua

Els poetes i la memòria històrica. 14ª edició

Divendres, 5 d’agost, a les 20,30 hores, a l’Estació de Sant Llorenç, tendrà lloc la 14ª edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA, un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç i que compta amb el suport de l’Ajuntament en el marc de les festes patronals.

Com cada any la música i la poesia seran les protagonistes de l’acte que, enguany, tributarà homenatge a Joan Lacomba, que ens deixà fa uns mesos. Continua