En aquest temps que ens toca viure on es detecta, a tots els nivells vitals, el predomini de la subèrbia, apareixen adesiara petites flors d’estiu -en aquest cas de primavera- que et poden situar en una altra dimensió: el coneixement i potser reconeixement de nous camins oberts de connexió entre la persona i la terra. Continua
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Segons com es miri ens deixam portar per la vida com si fóssim surets sobre les ones de la mar.
Hi ha tantes coses que fugen del nostre abast directe que hem assumit com a pròpies tota una sèrie de creences, interessades i no ges asèptiques, que ens aboquen a posicionaments ben generalitzats que van des del “tanmateix…” (no hi ha res a fer), fins al “tots són iguals…” (referit a les persones que es dediques a la política), passant pel “ja veurem…” (quer implica desconfiança vers les persones que pensen de manera diferent a la pròpia). Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
Per la condició de pagès, vaig tenir la sort que em convidassin a una trobada de “Via Sabia – Teixint ponts entre sabers per a una millor adaptació al canvi climàtic dels sistemes agroecològics i penquers”, un projecte d’Alimentta-Think Tank.
Pagesos, pescadors, tècnics i entitats es reuneixen per debatre sobre la nova problemàtica derivada del canvi climàtic. Continua
El científic Fernando Valladares es posiciona clarament i mostra el seu compromís en relació al canvi climàtic. Continua
S’actua en una superfície de 300 m² a la recerca de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil.
El Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, va iniciar ahir la segona fase del Projecte d’excavació i delimitació de la fossa de la platja de sa Coma. Aquesta actuació, inclosa dins el IV Pla de Fosses 2023-2024 del Govern, cobrirà una àrea total de 300 m² dividida en dues zones localitzades a la part més septentrional de la platja. Continua
Amb la signatura de Sebastià Vanrell, el diari arabalears.cat mostrà la ressenya de la creació de la primera comunitat enegètica sense ànim de lucre de les Balears a càrrec d’un grup de joves de Llevant: “El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal” Continua
Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.
Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua
Si fos tasca analitzar el que ens volta, així en sentit general, segurament de banda enfocar el què, també s’hauria d’enfocar el com
Aqiesta “lliçons de coses” que es presenta preten ser una petita descripció de com els animals encerten la manera d’arribar als seus objectius. Continua
Sortosament la UIB disposa dun Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC UIB) que des d’una perspectiva estudiada i seriosa ens ofereix informacions i propostes d’acció.
Propostes que s’han de situar a les antípodes d’aquesta utilització parcial i barroera que adesiara, des d’una utilitzavció política directe i indirecta, se’n fa de les desgràcies alienes. Continua
Hi participaran Paco Galián, de l’associació Volem el Tren de Llevant; Guillem Ramis, de l’Associació d’Usuaris del Tren, i Eloy Crusat, de l’associació Mobilitat Mallorca (MoMa). Conduïrà el debat el periodista Sebastià Sansó.
El diari “arabalears.cat” mostra un dels ambiciosos objectius de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca: arribar a transformar el vigent sistema alimentari.
Per això s’ha juntat amb altres cooperatives de l’Estat. Continua
Aquest article tenia la intenció de mostrar. com cada any, els diversos animals i animalons que he anat fotografiant durant l’estiu a Son Vives, que és quan servidor té més temps d’observar la naturalesa, però al final també he incorporat un altre tipus de bitxet, perillós i de cada cop amb més presència, que m’ha duit a una reflexió que no pretenia.
Comencem, però, amb els bitxets de veres, els purs que ens ofereix la naturalesa i que a vegades no pensam a reparar: Continua
Hi havia una creença, molt estesa en el món de la pagesia referida al ser dels animals. Que si eren llestos, que si tenien coneixement… fins i tot, a vegades, s’hi afegia allò de “tant o més que les persones”.
Avui sabem que no es que els animals tenguin qualitats humanes, sino que els humans tenim més d’animal del que haviem suposat. Qualificam de comportament humà el que és característic de bona part dels mamífers. Continua
El dissabte dia 14 de setembre, mitjançant aquesta activitat es van unir el món de l’arqueologia amb l’espeleologia explicant les dificultats que es troben des de cada una de les disciplines. Continua
El torrent de sa Blanquera. Per aquí ha de passar l’aigua si torna venir una torrentada Continua
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua
S’incrementa l’anecdotari llorencí, referit a l’època del Sant Llorenç rural i normalment amb contarelles d’Antoni Pascual, amb una nova entrega referida a la presència de mosques es les cases. Continua
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua