Fa 25 anys de la primera marxa del tren de Llevant, de llavors ençà tot ha canviat molt. Des d’una mirada ecològica, sembla que el tren no potser un afegit al que ja hi ha, cal una transformació radical en el transport de persones i mercaderiesno. Ho diuen els qui en saben, aquells que, des d’una perspectiva científica treballen els efectes del canvi climàtic1. Continua
LINCC
COMUNICAT DE PREMSA
15 de setembre de 2023
La supressió d’una activitat sobre el canvi climàtic del catàleg educatiu del Consell de Mallorca és un acte d’irresponsabilitat inadmissible
El LINCC es referma en el seu compromís de difondre a tota la societat, i al sector educatiu en particular, informació científica sobre el canvi climàtic, les causes, els efectes i les estratègies de mitigació i adaptació. Continua
Continuam el “respàs d’estiu” amb una altra de les idees transformadores. Es el primer dels coneguts axiomes de Paul Watzlawick, expert en comunicació.
Una idea vella, de 1967 de la qual encara no n’hem pres consciència.
Es podria resumir contestant a la pregunta ¿Des d’una perspectiva de mirada candorosa, infantil, què estic mostrant quan faig el que faig? Continua
A vegades la vida et regala experiències imprevistes.
És el cas. Més que descriure “n’Estel”. s’intenta una aproximació a les singulars i inesperades condicions d’un menet que es puja amb viveró. Continua
Dues idees d’un mateix tema, la primera més directa i l’aportació de Mancuso més científica.
Es continua amb la llista d’estiu del que també es podrien anomenar “conceptes bàsics que sovint oblidam”.
No es mal d’entendre, tot té un cost a diversos nivells: econòmic, energètic, relacional, didàctic, ambiental, social… Continua
L’entrevista resulta una mica llarga per al format virtual, però ben interessant i contundent. (M’acaba d’arribar de dues fonts diferents)
Es clar que, des d’una perspectiva de medi ambient, de sostenibilitat, anam directes cap al desastre.
Però és més fàcil no pensar-hi. “El darrer que apagui el llum” he sentit avui mateix a la botiga. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
Diu el “Diario de Mallorca” que el volen acabar abans del 5è aniversari de la darrera torrentada.
La notícia va acompanyada d’un encertat comentari de Llorenç Riera.
En un entorn d’empresa privada segurament faria anys que, cas de no esser-ne els propietaris., haurien despedit a tots els responsables per falta d’eficacia.
Vaja, vaja….! Continua
I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,
La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.
Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua
Avui és de la presentació del Butlletí LINCC UIB (Laboratori interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB)
Mostra:
Per als que seguim de prop les notícies sobre el canvi climàtic, els darrers mesos han estat molt preocupants: una acumulació constant de senyals negatius, sembla que de cada vegada més alarmants. Bona part de les institucions del món insisteixen en la necessitat d’actuar: a la Unió Europea es parla de fer més ambiciosos els objectius de mitigació, i el Banc Mundial proposa reorientar bilions de dòlars d’ajudes públiques. Mentrestant, però, guanyen terreny opcions polítiques que menyspreen la urgència de posar-hi remei. I, si la setmana passada parlàvem de com l’Àrtic perd gel marí ràpidament, aquesta setmana portam la dada de l’Antàrtida, en el mateix sentit. Cal actuar.
Assumpta Bassa, al diari Última Hora, publica la notícia que l’ajuntament de Sant Llorenç ha arribat a un acord amb l’organització Reforest Project per plantar centenars d’arbres en el solar que l’ajuntament adquirí en el camí del Purgatori.
Si voleu llegir la notícia ho podeu fer a Continua
Des de Més per Sant Llorenç pensam que ha arribat l’hora de reclamar al nou Govern la compra de sa Punta de n’Amer i pensam que en tenim tot el dret ja que som un dels principals destins turístics de les Illes Balears i un dels que més recaptam de l’Impost de Turisme Sostenible sense que encara, després de vuit anys de la seva implantació, no haver rebut un euro de retorn.
Però també ens convé recordar als qui hi eren però també als més joves que la seva protecció no va ser gens fàcil i que això només va ser possible per la lluita de molta gent.
Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar sa Punta de n’Amer com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altra corresponia a Sa Punta. Continua
La UOM ofereix un cicle de conferències al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
La primera conferència es durà a terme aquest dimecres, dia 10 de maig, a les 19.30h.
“La mediterrània occidental, una regió d’adversitats meteorològiques i punt calent del canvi climàtic” a càrrec del Dr. Romualdo Romero, professor del Departament de Física de la UIB serà la primera de les 3 conferències que realitzarem a l’Espai 36 aquest mes de maig. Continua
Un grup e persones mira el paisatge meravellades per la bellesa. Pot semblar que un dels experts assenyala amb el braç estirat indrets i noms.
El posicionament dels cossos poden indicar diversos graus d’interès en la presumpta conversa. No ens podem ni imaginar, ni potser ens importi, el que pugui pensar cada un dells… Continua
Un dels diversos avantatges de les edicions virtuals és que sempre resten obertes. En qualsevol moment s’hi pot tornar accedir per rectificar un concepte, ampliar una idea o corregir una paraula. Continua
La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.
Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés). Continua
Els veïns de Sa Pobla es reuneixen aquest dimecres amb el batle i convoquen una concentració a Sa Plaça.
Aquest dimecres 12 d’abril a les 18h el batle de Sa Pobla Llorenç Gelabert rep els representants de ‘No volem el parc fotovoltaic a l’entrada de Sa Pobla’ a la Sala de Plens de l’Ajuntament per a xerrar del parc fotovoltaic projectat a l’entrada del poble. Continua
Les reconegudes “Guia per a conèixer els arbres” i “Guia per a conèixer els arbusts i les lianes” de Francesc Masclans van ser d’obligada consulta al iniciar-se aquell primigeni grup excursionista del Club Card. El context era un altre. Fins passats uns anys l’Editorial Moll no encetaria els seus “Manuals d’introducció a la naturalesa”.
Tan important com el que es diu és el que no és diu. Arbres, arbusts, lianes…el comentari anterior deixa un immens espai buit, el de les herbes. Continua
No deixa de resultar curiosa la relació que com a comnunitat, en el nucli urbà de Sant Llorenç, tenim amb els arbres. Els plàtans del Pou Vell resisteixen i configuren l’excepció de la continua rotació de tipus i situacions. De les mimoses a la pedra, dels oms del Lloc Sagrat a certa diversitat en situació de minva, de les màlies de la Plana Nova als pebreboners… Rotació que fa que no poguem disposar d’arbres vells, icònics com, per exemple, ho va ser “Na Pera” a Pocafarina
Una altra característica és la que podriem anomenar “a la carta” o “al servei dels veinat més proper”, en són testimonis la substitució dels arbres prevists a la nova plaça de la Solidaritat, o els diversos buits que hi ha a la fila de llorers del carrer Major. Continua
Segurament les diferències pluviomètriques no són gaire substancials. Diferent deu ser el cas del vent i de la salinitat que aquest porta, sobre tot quan ve de gregal.
Els fets diferencials més importants, a nivell botànic, deven ser el de la naturalesa del terreny i, fins a un cert punt, el de l’altura.
Encara que sigui molt de passada, contemplar la vegetació de l’itinerari de la llarga pujada a En Ferrutx (523 m) passant per la Font des Siulet (311m) i s’Ermita de Betlem és tot un poema de maridatges i diversitat. Continua