Aquest article tenia la intenció de mostrar. com cada any, els diversos animals i animalons que he anat fotografiant durant l’estiu a Son Vives, que és quan servidor té més temps d’observar la naturalesa, però al final també he incorporat un altre tipus de bitxet, perillós i de cada cop amb més presència, que m’ha duit a una reflexió que no pretenia.
Comencem, però, amb els bitxets de veres, els purs que ens ofereix la naturalesa i que a vegades no pensam a reparar: Continua
Hi havia una creença, molt estesa en el món de la pagesia referida al ser dels animals. Que si eren llestos, que si tenien coneixement… fins i tot, a vegades, s’hi afegia allò de “tant o més que les persones”.
Avui sabem que no es que els animals tenguin qualitats humanes, sino que els humans tenim més d’animal del que haviem suposat. Qualificam de comportament humà el que és característic de bona part dels mamífers. Continua
El dissabte dia 14 de setembre, mitjançant aquesta activitat es van unir el món de l’arqueologia amb l’espeleologia explicant les dificultats que es troben des de cada una de les disciplines. Continua
El torrent de sa Blanquera. Per aquí ha de passar l’aigua si torna venir una torrentada Continua
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua
S’incrementa l’anecdotari llorencí, referit a l’època del Sant Llorenç rural i normalment amb contarelles d’Antoni Pascual, amb una nova entrega referida a la presència de mosques es les cases. Continua
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua
L’altre dia es mostrava un estudi d’APAEMA sobre l’evaporització de l’aigua de les piscines d’ús familiar.
Avui el professor Miquel Grimalt a centxcent.cat -cent x cent deixa deditar-se en paper- en una entrevista de Tomeu Miquel, aporta la seva mirada a la perillosa situació actual: “no es pot pretendre, amb una font limitada, subministrar una demanda que creix”
La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua
La meitat de l’aigua necessària per al reg de tota l’horta i de tots els fruiters en ecològic de Mallorca s’evapora de les nombroses piscines d’ús privat.
Un interessant informe amb dades comparatives d’APAEMA.
¿Quin ús volem donar a l’aigua dels nostres migrats aqüífers?
Darrerament es donen situacions sorprenents. En una illa “panxacontenta” -viu i deixa viure, si no em toquen la meva butxaca!- comença a haver-hi certs moviments socials. Es va començar amb l’ocupació del Caló des Moro, i posteriors accions reivindicatives contra la sobre explotació turística. Un moviment social contra la instal·lació d’una antena 5G a Cas Concos. I ara el moviment sineuer costra la macro granja de gallines.
Interessant!.
Com no podia ser d’altra manera l’Associació de la Producció Agrària Ecològics de Mallorca (APAEMA), també hi diu la seva. Continua
Ho diuen els pagesos de tota la vida, “ara i aquí el futur de l’agricultura no depèn tant de lleis com de la pluja”.
Ho diu el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB: “La temperatura del mar balear assoleix el seu màxim registrat, amb 31,87ºC a la Dragonera”
Ho diuen els arbres. Les figueres que es van morint lentament, els ullastrars que mostren un color verd grisós pansit amb taques ocre de ferro rovellat, taques ocres que també mostren determinats pinars… Continua
Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix, segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.
Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.
Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua
La presidenta, Margalida Prohens, juntament amb el conseller Joan Simonet, van participar en l’amollada d’aquests exemplars al seu hàbitat natural, que es fa fer de manera simultània a la platja de Can Pere Antoni, a Palma, i a la de Cala Millor. Continua
Avui 5 de juny és el dia triat per la ONU per recordar la necessària conscienciació en relació al medi. No podem seguir malbaratant els limitats recursos que ofereix la Terra.
Pensant amb això, m’he demanat ¿Quantes quarterades i quant anys d’agricultura regenerativa serien necessaris per compensar la despesa energètica del concert de Taylor Swift?.
Llums, so, viatges amb avió, cotxe i tren…
Molta gent, un genter s’ho va passar beníssim, i es va emocionar, cridar i plorar, però… a quin cost? Continua
Ahir mateix es manifestaren més de 15.000 persones a Palma contra la massificació turística desmesurada, i ja sabem que a Mallorca això és notícia ja que per norma general la gent és mala de mobilitzar i molt més en un número tan alt de persones.
Això fa pensar que la gent en comença a estar farta (la manifestació també era per les dificultats de trobar vivenda) i és que entre hotels, lloguers turístics, caravanes, creuers, cotxes i barques de lloguer, i agroturismes que ja són hotels de grans dimensions, l’illa ha fet, i perdonau l’expressió, un pet. Continua
Després de la luctosa torrentada de l’any 2018, s’ha evidenciat un clar divorci entre l’administració, que maneja els pressupostos, i la ciència, que maneja el coneixement.
Uns parlen de desviaments i d’estructures faraòniques, altres parlen de deixar lliure el llit del torrent perquè l’aigua pigui passar. Uns parlen de “netejar” el torrent perquè l’aigua agafi velocitat, els altres parlen d’alentir el curs de l’aigua. Continua
Es funció del context on les sentim o aplicam, tots tenim detrerminats significats que atenen les paraules que usam. Significats que, adesiara, vam més enllà del que defineixen els diccionaris.
¿Què entenem per llibertat, democràcia, cultura….? La pregunta podria ser font de conversa i debat.
També, a vegades, les paraules es “gasten” intencionadament (¿Recordau el cafè amb llet de la “llibertat” de la batlesa de Madrid?) Continua
El dbalears d’avui mostra un artricle on mostra un informe de Greenpeace qie assenyala que totes les aigues subterrànies de Balears presenten contaminació per nitrats.
Tema preocupant i que ens afecta a tots. Continua