Ses Sitges a FORA VILA Continua
Arxiu de la categoria: Ecologia
Algunes Imatges 3D del futur projecte LIFE ADAPT Cala Millor
Algunes de les imatges 3D de la possible futura transformació del passeig marítim, un projecte pioner en la recuperació d’una platja urbana. 🏖️
El passat 26 de febrer, Cala Millor va acollir la 9a reunió del projecte LIFE AdaptCalaMillor, amb nombroses entitats participant en la definició d’una estratègia innovadora d’adaptació al canvi climàtic. El debat va centrar-se en el retranqueig del passeig marítim i solucions com topografies vegetades amb recuperació de la llacuna o un berma-passeig, estratègies evaluades des de perspectives ambientals, socials i funcionals. Continua
Guerra i clima
El LINCC (Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB) mostra uns interessant reflexió sobre la guerra i les seves conseqüències.
No amb la mateixa mesura, però tots -llevat, es clar!, dels qui hi fan negoci econòmic o polític-, tots els altres, de punta a punta del Món, hi fem quebres.
NO A LA GUERRA! Continua
De la xarxa: Nivell d’emissions i desertificació.
Aquest darrer Butlleti del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB tracta dos temes ben transcendents.
Primer, a nivell d’emissions es compleix la coneguda Llei de Pareto, és a dir pocs emissors perjudiquen la gran majoria de la població.
Segon,, Malloca, i més concretament Sant Llorenç s´’està desertitzant. Continua
Els alumnes del CEIP Punta de n’Amer de Sa Coma celebraren una jornada de sembra de 400 savines a la Platja de Sa Coma
El passat divendres dia 28 de novembre de 2025, l’alumnat del CEIP Punta de n’Amer de Sa Coma acompanyats de les seves profesores celebraren, una jornada de sembra de 400 savines a la platja de Sa Coma. Era d’admirar el interès dels alumnes dirigits per las mestres, cavant i sembrant la seva savina, acompanyats dels funcionaris de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Llorenç.
Els arbres varen esser seleccionats a la finca de Menut de Serveis Forestals del GOIB i corresponen a espècies autòctones, adaptades a les necessitats de la zona i a la climatologia, contribuint així a preservar la biodiversitat de la nostra illa. Continua
De la premsa: Ens estem desertitzant
El butlleti LINCC.UIB, es fa ressò, entre altres coses, de l’estudi de la Universitat d’Alacant i del CSIC que mostra el primer SAtles de Desertització d’Espanya.
El Diari El Pais en article de Rafa Burgos i Nacho Catalan, mostra la crua realitat. Continua
En Jordi i els estornells
Es sabut i comentat, fora vila a qualsevol època de l’any mostra les seves variades singularitats. Recrear-se en alguna d’elles pot recarregar l’esperit.
Ara es temps de rosada, de murtons, d’olives, de bolets…i d’estornells! Continua
Canvi Climàtic: això gira malament!.
“El proper 10 de novembre comença a Belém (Brasil) la COP30, la cimera sobre clima de Nacions Unides. Com succeeix cada any en aquestes dates, es fan públics molts d’informes que tenen l’objectiu de fer present als participants la urgència d’actuar. En aquest butlletí en teniu alguns: sobre nivells de CO2 a l’atmosfera, sobre els compromisos de proteció climàtica dels països i sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut humana. Se sumen a d’altres que us hem portat últimament: sobre límits planetaris ultrapassats, sobre pujada de les emissions, sobre declivi de la biodiversitat, i més. Les proves a favor d’un ràpid canvi de direcció global són aclaparadores.” Continua
El Govern i l’Ajuntament de Sant Llorenç visiten a Girona projectes de recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada.
Millora ambiental al Riuet de s’Illot
Aquesta setmana l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha dut a terme una actuació molt necessària al Riuet de s’Illot, consistent en la instal·lació d’una canonada fins al final del canal i una bomba submergible adaptada a condicions marines per a renovar l’aigua de l’ecosistema. Continua
AL72 Fogons
A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Diuen que tothom es situa allà on vol estar. Ens podem arrambar i quedar en els coneixements que vam aprendre a l’escola -mil pins a duro, mil duros- o podem evolucionar.
Evolucionar implica desaprendre. Desaprendre i experimentar.
De la mirada analítica i concreta, a la mirada holística. De l’organigrama social a les relacions sistèmiques, del jo a les interaccions relacionals…
El concepte sorgeix a “El Traité des systèmes” d’Étienne Condillac (1749). Continua
De la premsa: Parades en crestall
En el arabalears.cat d’avui, en article de Hector Rubio es fa una recordança de l’aportació de Gaspar Caballero de Segovia i la seva divulgació dels horts ecològics fets amb la tècnica que porta el seu nom.
La filla de Gaspar Caballero és qui continua la tasca del seu pare, en la part del seu comentari Sabina recorda a Tomàs Martínez “company de lluita de Gaspar”. Continua
De la premsa: Espècies invasores
En article de Gisela Badenes, APAEMA (Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca) demana una intervenció més clara i contundent dels poders públics atesa la proliferació d’espècies invasores. Les serps segurament són les més visibles, però n’hi ha moltes altres.
Inauguració de la botiga Ca Na Jàubel a Son Carrió
Aquest divendres dia 04 de juliol obre les seves portes una nova botiga, especialitzada en agricultura ecològica i de proximitat: Ca na Jàubel, de la mà de na Mariabel, a la cantonada del núm. 13 del carrer de la Mar de Son Carrió (cantonada de Correus, amb la carretera de Porto Cristo). Continua
De la premsa: Important i urgent
A finals dels anys vuitanta, el teòrics de l’organització laboral administrativa, recomanaven separar les tasques en tres calaixos o caramulls: importants, urgents i les altres.
Es veu que a nivell polític les coses funcionen d’altra manera. Tenim un tema terriblement important i urgent i l’acció es limita a una campanya publicitària per la televisió que pagam entre tots.
La conclussió evident és que hi ha moltes maneres d’amagar el cap sota l’ala.
Escarrufa l’article de de Jaume Perelló a “arabalears.cat” referit als aqüífers. Segons l’article Sant Llorenç és municipi que ultrapassa la capacitat d’explotació Continua
Cura d’humilitat
En aquest temps que ens toca viure on es detecta, a tots els nivells vitals, el predomini de la subèrbia, apareixen adesiara petites flors d’estiu -en aquest cas de primavera- que et poden situar en una altra dimensió: el coneixement i potser reconeixement de nous camins oberts de connexió entre la persona i la terra. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
El sol surt per a tothom/19: El descontrol del preu
Segons com es miri ens deixam portar per la vida com si fóssim surets sobre les ones de la mar.
Hi ha tantes coses que fugen del nostre abast directe que hem assumit com a pròpies tota una sèrie de creences, interessades i no ges asèptiques, que ens aboquen a posicionaments ben generalitzats que van des del “tanmateix…” (no hi ha res a fer), fins al “tots són iguals…” (referit a les persones que es dediques a la política), passant pel “ja veurem…” (quer implica desconfiança vers les persones que pensen de manera diferent a la pròpia). Continua
AL59 Horts
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
