Continuant amb l’ordre alfabètic de les referències que el DCVB mostra de Salvador Galmés, d’aquesta entrega, potser en destacaria el vessant poètic, per a alguns escultòric, del capellà llorencí: “Sobre l’ubaguesa de les aygues lliures, la lluna sobirana senyava un camí de nacres y perles”
I també la seva interpretació filosòfica de determinats moments vitals que fan part del seu relat: “Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n’hi havia prou” o “Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, encara que subjectivament, potser, la més despreocupada”. “Protestes ofegades de respecte forsós”
