Els joves, almanco alguns,  encara ballen ball de bot i escolten música tradicional. Hi ha la competència, emperò, de les noves danses i músiques urbanes que els adolescents veuen i escolten per xarxes socials i la televisió, la qual cosa els fa percebre com a més “moderna”, més “de la seva edat”. Però encara n’hi ha que són capaços d’escoltar i ballar ambdues coses sense cap problema  i ho demostra el fet que aquests darrers anys han sorgit grups o cantants joves que, influenciats per aquestes altres danses i músiques globals, han reactualitzat el nostre folklore.

Això és el que perceb que ha passat aquests darrers anys amb artistes com Pitxorines (que vam poder gaudir a les Festes de Sant Llorenç), la manacorina Joana Gomila o el meu darrer descobriment, Marala, una banda de tres al·lotes, una de cada racó del territori de parla catalana (una valenciana, una mallorquina i una catalana), que aporten al folklore de la seva terra un toc modern que les fa especialment atractives. Només tenen dos àlbums publicats, i cançons soltes, però pinten molt bé. Potser estaria bé que a l’Espai 36 o sa Màniga no les perdessin de vista, ara que encara comencen. Continua →