Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.

Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.

En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua →

A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua →

Les plantes de gal·landa (Lavandula dentata o Lavandula stoechas) és molt semblant a la de l’espígol (Lavandula latifolia), aquesta darrera té les fulles llises i la gal·landa les te dentades. Pel demés flors, olor, estructura…es molt semblant.

A “Menuda natura” s’assenyala: “En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant”. Continua →

Amb els fongs, líquens i altres ésser vius considerats “menors”, en la ja llunyana època d’estudiant, no s’acostumava a destinar-hi gaire energia ni gaire temps.

Amb tot i amb això els fongs, -ara els líquens es classifiquen en la divisió Fungi (fongs)- amb el canvi climàtic, i amb les noves malalties que afecten els arbres, van agafant nou protagonisme. Els fongs, en si mateixos, ja constitueixen tot un univers, en general, poc conegut. Continua →