Entorn: Flors de vidauba

Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)

Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la soca ferida de l’imponent arbre de pisos, una frase de Rafael Echeverria.
Una poda imprudent provocà un raig de reina que, solidificada, llagrimeja sobre la soca rugosa i obscura.
La frase del sociòleg i filòsof representa un cant a l’esperança. Cert és que tots estem condicionats pels usos i costums del nostre entorn més immediat, però també , amb les nostres accions, hi podem provocar canvis.. Continua

Entorn: Cirerer de pastor

Enguany, segurament degut a les altres temperatures de l’estiu i la llarga sequera, tota la producció de forta vila sembla que s’avança uns dies; en aquests inici d’octubre, els cirerers de pastor es mostren en tota la seva plenitud de fructificació.
Les bolletes vermelles ornen partions abandonades i voreres de camins. Continua

Entorn: El perfum de l’olivarda

P’es camí de Binitarda
refermàrem ses amors:
mos asseguérem tots dos
a s’ombra d’una olivarda
(Cançoner de Mallorca)

Sobre tot ara, després de les primeres brusques de tardor, al passejar de matinada per fora vila, és gairebé inevitable gaudir del perfum de l’olivarda (Dittichia viscosa). Un perfum singular, fort que desprenen les fulles aferradisses Continua

Entorn: Flors d’espareguera

Passades les festes de Sant Llorenç, en temps de collir ametles -abans de la xilella- i garroves es donen, passejant per fora vila, determinats fets encara recurrents: qui no sent el xisclar, inconfusible i sempre llunyà, dels abellerols?, qui no es meravella amb els caragols fent la posta amb el cos enterrat?, qui no es sorprèn amb l’intens olor de l’espareguera de gat?.

Parlem de l’esparreguera de gat (Asparagus albus). Continua

Entorn: Melons i síndries

Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.

A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció. Continua

Entorn: albergínies farcides

Acaben de passar les festes de Sant Llorenç, però…

Certament tots tenim els nostres “plats de festa”. Cada una de les famílies acostumava a fer determinats plats en determinats dies.

En el meu imaginari juvenil, en època de festes patronals, ocupa un lloc destacat la greixonera de les “aubergínies rellenes” -la utilització i ús de castellanismes no resulta gens casual-. A més de plat de tradició històrica i saborós oferien la possibilitat de menjar-les fredes (ja se sap, els vespres de festa els bergantells sempre frissen). Continua

Entorn: Tàpares

Aqueix vell mur, ressec de temps enrera,
riu ara, endiumenjat de taparera,
com si un armix de neu hi hagués florit,
i amb un clapeig de porpra florejada,
que un antic jardiner hi té arrelada,
i es folga que la mirin fit a fit” (Marià Villangómez)

La taparera (Capparis spinosa) és una planta ben singular, tant per la bellesa de les seves flors com per la utilitat de les seves poncelles (tàperes) o pels seus fruits (taperots)

Planta de llarga floració -d’abril a setembre- que es pot fer a qualsevol indret. Te preferència per les escletxes de les velles murades (espectaculars les d’Eivissa) i pels penyalars (com els del port de Ciutadella). Continua

Entorn: la regeneració de la terra

Tenim marcats models, tant del pensar com del fer. Sembla que, la majoria, inculcats en una primera infància. Models que obeeixen a les “necessitats” i modes del moment. No ho qüestionam, amb un “és així” o un “m’agrada” justificam el que consideram que està bé.

De l’orgull dels solcs drets s’ha passat a la terra cuidada -llaurada i sense herbes- i sobreexplotada -quanta més producció millor-. Continua

Entorn: Carxofera borda

Carxofera borda (Cynara cardunculus)
Ara, enguany a finals de maig, en el nostre entorn comencen a florir les carxoferes bordes, també conegudes, entre altres, com a “card de formatjar”.
Normalment es troben en terrenys no cultivats i a les voreres dels camins.
En altres indrets, fonamentalment en el nord peninsular, fan part de la cuina tradicional. Continua

Entorn: Rotaboc

Rotaboc (Lonicera implexa)
En aquest cas el nom científic es fa imprescindible. En el nostre entorn es coneix la planta amb el nom de “rotaboc”, però també es podria conèixer com a gavarrera, lligabosc, mamellera, mare-selva o xuclamel. I per si això no bastàs hi ha altres plantes, com la que nosaltres coneixem amb el nom de llampúdol bord, que també es coneixen amb el nom de rotaboc. Continua

La trucada dels llevamans

Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.

També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura.

Certament altres professionals també apliquen aquesta mesura d’individualització de l’acció. Ho fan els mestres amb els seus alumnes, els picapedrers amb cada un dels materials… atenta observació i assaig i errada de forma continuada.

En el nostre hort, enguany les primeres herbes en aparèixer varen ser els llevamans. D’un dia per l’altre, en la primera setmana de maig d’aquest dos mil vint-i-dos, en varen aparèixer al llarg de la mànega de goteig que havia de facilitar una primera humitat a les tomatigueres de ramellet. Com si en banyeta verda, aquell dimonió simpàtic i entremaliat n’haguera fet planter just allà mateix on havia sembrades les tomatigueres. Continua

Entorn: Estepa Joana

Estepa Joana (Hypericum balearicum)

L’Estepa Joana, tant per ser endemisme de les Balears -abundant a Mallorca, rara a les demès illes-, com per la seva bellesa o singular perfum, com pel fet, un tant excepcional, de trobar-se a les nostres muntanyes -habitualment es localitza a la Serra de Tramuntana o a les muntanyes més altes d’Artà- conforma un petit i impagable tresor natural.

No en podem bravejar massa, la colònia és d’uns pocs exemplars però persisteix sobre el roquissar de la banda de llebeig del Puig de ses Voltes o “es Telègraf” (415m.) Continua

Entorn: Roselles

Roselles (Papaver rhoeas)

Com tu seràs molinera
d’es Molí de Sa Real,
te faran un davantal
de la flor de la roella. (Cançoner 2.0)

En el nostre entorn es coneixien amb el nom “rovelles”, denominació que també recull l’herbari virtual. El DCVB recull rovella -no així el normatiu-, però la deriva a rosella.

A vegades se’n troben grups en els sembrats. Segons les condicions climatològiques i de terra, en circumstàncies singulars, es poden trobar camps tenyits de vermell que, sense voler, actuen de reclam turístic. Continua