AL47 Carritxeres

L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.

La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.

El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua

El sol surt per a tothom/7: Fil verd

La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua

“Neteja” de torrents

Després de la luctosa torrentada de l’any 2018, s’ha evidenciat un clar divorci entre l’administració, que maneja els pressupostos, i la ciència, que maneja el coneixement.

Uns parlen de desviaments i d’estructures faraòniques, altres parlen de deixar lliure el llit del torrent perquè l’aigua pigui passar. Uns parlen de “netejar” el torrent perquè l’aigua agafi velocitat, els altres parlen d’alentir el curs de l’aigua. Continua

Imatge amb text / Text amb imatgte

El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral  amb semblances de clastra.

Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

En els dolços turons d’aquest entorn nostre ja en queden pocs d’ametlers. Potser precisament per això, els que queden destaquen sobre els verd i els ocres de la terra i també sobre el cel del cel.

Sobre la imatge d’un brot florit, una altra frase ben transcendent.
La motivació, el desig de fer resulta ben transcendent, qui ho dubte!, però sembla ser que tal motivació, en gran part ve determinada per l’ambient que volta la persona.
Es tracta, idò, de treballar per tal que els ambients resultin motivadors i positius. Treballar ambients, com sol passar en tots els altres canvis suggerits, implica coneixements i feina. Continua

De la premsa: Canya de sucre a Sant Llorenç

Dies passats, el Diario de Mallorca, en un article de Sebastià Sansó, es feia ressò de les expriències d’en Jeroni “Molinet” i na Tania. En aquest cas referides a la plantació de canya de sucre i  elaboració del seu de suc.

Els diumenges a sortida de missa i també en alguns horts del Sant Llorenç pre turístic hi havia el costum de mercadejar o sembrar alguns exemplats de canya de sucre, amb la finalitat de, a petits trocets de pam, contentar els infants. Aleshores era considerada una llepolia.

Amb el canvi climàtic, com assenyala Llorenç Riera, haurem d’adaptar els cultius a la nova situació. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,

La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.

Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua

Entorn: Associacions

La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.

Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés). Continua

Entorn: Herbes

Les reconegudes “Guia per a conèixer els arbres” i “Guia per a conèixer els arbusts i les lianes” de Francesc Masclans van ser d’obligada consulta al iniciar-se aquell primigeni grup excursionista del Club Card. El context era un altre. Fins passats uns anys l’Editorial Moll no encetaria els seus “Manuals d’introducció a la naturalesa”.

Tan important com el que es diu és el que no és diu. Arbres, arbusts, lianes…el comentari anterior deixa un immens espai buit, el de les herbes. Continua

Entorn: Fruiters de pinyol

Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.

Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.

En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua

Entorn: Arbres i estiu

No deixa de resultar curiosa la relació que com a comnunitat, en el nucli urbà de Sant Llorenç, tenim amb els arbres. Els plàtans del Pou Vell resisteixen i configuren l’excepció de la continua rotació de tipus i situacions. De les mimoses a la pedra, dels oms del Lloc Sagrat a certa diversitat en situació de minva, de les màlies de la Plana Nova als pebreboners… Rotació que fa que no poguem disposar d’arbres vells, icònics com, per exemple, ho va ser “Na Pera” a Pocafarina

Una altra característica és la que podriem anomenar “a la carta” o “al servei dels veinat més proper”, en són testimonis la substitució dels arbres prevists a la nova plaça de la Solidaritat, o els diversos buits que hi ha a la fila de llorers del carrer Major. Continua

Entorn: Maridatges (vegetals en la pujada a En Ferrutx)

Segurament les diferències pluviomètriques no són gaire substancials. Diferent deu ser el cas del vent i de la salinitat que aquest porta, sobre tot quan ve de gregal.
Els fets diferencials més importants, a nivell botànic, deven ser el de la naturalesa del terreny i, fins a un cert punt, el de l’altura.
Encara que sigui molt de passada, contemplar la vegetació de l’itinerari de la llarga pujada a En Ferrutx (523 m) passant per la Font des Siulet (311m) i s’Ermita de Betlem és tot un poema de maridatges i diversitat. Continua

Un enorme pi arrencat de quall pel fort vent a sa Coma segueix sense ser retirat

El fort vent de la setmana passada va provocar la caiguda d’un enorme pi a zona verda del carrer Murtons, on hi ha el pas de vianants amb sortida al carrer Dàlies.
A més, el vent arrenca de quall un arbre de la zona verda pública de davant de l’església de sa Coma, que segueix sense ser retirat. Continua

Entorn: Mosques grosses

Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats

De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua

Entorn: Alzines

A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua

Entorn: Vinagrella

Gairebé totes les persones nascudes en un poble, si més no les que ho feren en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, coneixeran bé la planta de la vinagrella.
Potser altres també.

Al llarg de molts anys era considerada planta “amiga”, es feia a les vores dels camins i els infants arrabassaven les seves tiges florides per xuclar aquell característic sabor fort i aspre. Continua