Quines herbes acostumava a emprar a la cuina la teva padrina?
Aquesta era la pregunta que es plantejà a la taulada de jubilats mentre prenien el cafè matiner.
Quines herbes acostumava a emprar a la cuina la teva padrina?
Aquesta era la pregunta que es plantejà a la taulada de jubilats mentre prenien el cafè matiner.
A n’aquesta entrega de l’Anecdotari llorencí, deix constància d’altres herbes i remeis usats en el Sant Llorenç preturístic.
Val a dir que casa casa, cada família, tenia -o no- les seves creences i els seus hàbits en relació a les herbes usades com a remei de possibles dolències. De la mateixa manera que en coneixien la possible toxicitat i la importància de conèixer les quantitats a usar en casa cas.
D’altra banda l’ús d’herbes remeieres s’ha de situar en un entorn rural on sols en casos excepcionals s’usava la “igiuala” del metge abans de la generalització de la Seguretat Social. Continua
Amb la imaginació o la recordança ens haurem de situar en el Sant Llorenç rural, quan no sempre es tenia la possibilitat d’un metge avinent, llavors si el problema no es considerava gaire greu, es cercaven remeis casolans..
En parlarem l’altre dia a la taula del cafè. Segurament amb altres persones la relació seria diferent, però aquesta és la que tenim Continua
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Aquesta espectacular foto ens ha deixat avui la platja de Cala Millor… Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
Per la condició de pagès, vaig tenir la sort que em convidassin a una trobada de “Via Sabia – Teixint ponts entre sabers per a una millor adaptació al canvi climàtic dels sistemes agroecològics i penquers”, un projecte d’Alimentta-Think Tank.
Pagesos, pescadors, tècnics i entitats es reuneixen per debatre sobre la nova problemàtica derivada del canvi climàtic. Continua
Sobre una imatge ben tardoral, en aquest cas de bolets no comestibles, una frase de Francesc Torralma referida a la confiança, a l’escepticisme i a l’acció.
Creure amb la possibilitat de que quelcom vagi bé és el que mou l’acció. Continua
L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.
La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.
El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua
La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua
Després de la luctosa torrentada de l’any 2018, s’ha evidenciat un clar divorci entre l’administració, que maneja els pressupostos, i la ciència, que maneja el coneixement.
Uns parlen de desviaments i d’estructures faraòniques, altres parlen de deixar lliure el llit del torrent perquè l’aigua pigui passar. Uns parlen de “netejar” el torrent perquè l’aigua agafi velocitat, els altres parlen d’alentir el curs de l’aigua. Continua
El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral amb semblances de clastra.
Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua
En els dolços turons d’aquest entorn nostre ja en queden pocs d’ametlers. Potser precisament per això, els que queden destaquen sobre els verd i els ocres de la terra i també sobre el cel del cel.
Sobre la imatge d’un brot florit, una altra frase ben transcendent.
La motivació, el desig de fer resulta ben transcendent, qui ho dubte!, però sembla ser que tal motivació, en gran part ve determinada per l’ambient que volta la persona.
Es tracta, idò, de treballar per tal que els ambients resultin motivadors i positius. Treballar ambients, com sol passar en tots els altres canvis suggerits, implica coneixements i feina. Continua
Dies passats, el Diario de Mallorca, en un article de Sebastià Sansó, es feia ressò de les expriències d’en Jeroni “Molinet” i na Tania. En aquest cas referides a la plantació de canya de sucre i elaboració del seu de suc.
Els diumenges a sortida de missa i també en alguns horts del Sant Llorenç pre turístic hi havia el costum de mercadejar o sembrar alguns exemplats de canya de sucre, amb la finalitat de, a petits trocets de pam, contentar els infants. Aleshores era considerada una llepolia.
Amb el canvi climàtic, com assenyala Llorenç Riera, haurem d’adaptar els cultius a la nova situació. Continua
I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,
La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.
Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua
Bon Sant Jordi! Continua
Un dels diversos avantatges de les edicions virtuals és que sempre resten obertes. En qualsevol moment s’hi pot tornar accedir per rectificar un concepte, ampliar una idea o corregir una paraula. Continua
La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.
Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés). Continua
Les reconegudes “Guia per a conèixer els arbres” i “Guia per a conèixer els arbusts i les lianes” de Francesc Masclans van ser d’obligada consulta al iniciar-se aquell primigeni grup excursionista del Club Card. El context era un altre. Fins passats uns anys l’Editorial Moll no encetaria els seus “Manuals d’introducció a la naturalesa”.
Tan important com el que es diu és el que no és diu. Arbres, arbusts, lianes…el comentari anterior deixa un immens espai buit, el de les herbes. Continua
Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.
Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.
En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua