No deixa de resultar curiosa la relació que com a comnunitat, en el nucli urbà de Sant Llorenç, tenim amb els arbres. Els plàtans del Pou Vell resisteixen i configuren l’excepció de la continua rotació de tipus i situacions. De les mimoses a la pedra, dels oms del Lloc Sagrat a certa diversitat en situació de minva, de les màlies de la Plana Nova als pebreboners… Rotació que fa que no poguem disposar d’arbres vells, icònics com, per exemple, ho va ser “Na Pera” a Pocafarina
Una altra característica és la que podriem anomenar “a la carta” o “al servei dels veinat més proper”, en són testimonis la substitució dels arbres prevists a la nova plaça de la Solidaritat, o els diversos buits que hi ha a la fila de llorers del carrer Major. Continua