Mots perduts: vulla

El refrany “No es mou fulla que Déu no vulla” o la frase que va enviar Joan Umbert “on es vulla es fa un pecat“. La lletra de la sibil·la “…de l’infern nos vulla guardar…” i el record de converses amb gent gran  (el meu padrí i els seus germans tendrien, ara, a l’entorn dels cent-trenta anys) amb els seus “quesvulla” (qualsevol cosa) o “on es vulla” (a qualsevol indret) es poden considerar testimonis d’un mot ben perdut i considerat arcaic..
Els motius de la pèrdua i l’evolució del mot ja és cosa de filòlegs. Continua

Mots perduts: llavorim

Com no podia ser d’altra manera perquè encara és viu, en Pau Quina el té a la llista del malnoms (Quina,P.(2005). “Els malnoms de Sant Llorenç”. Sant Llorenç: Flor de Card -Pou Vell núm.7-)

Però, ara i aquí, es vol retre recordança tant a la realització amb la plana o ribot de fuster, -en bona part perduda-, com a lús, múltiple, que s’acostumava a fer-ne:  des de llit per a la gàbia dels conills o el nieró de les galines, passant per l’encenall del foc, o com a fregall, mesclat amb serradís, per a les rajoles de ciment polit que es posaren de moda en els anys cinquanta i seixanta en substitució del tradicional trespol de calç i grava. Continua

Mots perduts: unglera

He hagut de patir les molèsties d’una unglera -no confondre amb panadís, també perdut- per adonar-me’n que el mot és perdut.

Es tema estudiat i sabut quan dues llengues comparteixen un mateix territori, si no s’adapten mesures de compensació, la gran es va menjant la petita. Basta veure -filòlegs a banda- l’enfilall de castellanismes que, de forma inconscient i diària, normalment empram. Continua

Mots perduts: secall.

Ara mateix, temps teòric de collita d’ametles, encara vigent en altres indrets de l’Illa.
S’ha dit altres vegades, els mots, com els objectes van lligats a la utilitat. El concepte secall, a nivell locals molts anys lligat a la tercera de les accepcions ha perdut vigència perquè al no haver-hi ametlers per collir-hi ametles, no cal separar els secalls. Els secalls sense bessó o de bessó molt prim, desvirtuaven la prova que s’acostumava a fer per determinar el preu. Per això es retiraven. Continua

Mots perduts: aferra-pilla

L’imaginari de les Festes Patronals pot portar, també, als jocs infantils, Al rompre olles i la posterior aferra-pilla dels caramels i objectes de l’olla.

Però com bé comenta Rafel Duran a la Imatge de les “corregudes de cintes”  (Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar) que surt a la portada del programa de les festes d’enguany, el costum canvien: “Fixau-vos en la quantitat de nins i l’absència d’adults, en l’al.lotea que seu damunt la paret del Lloc Sagrat,” Continua

Mots perduts: mama-aranyes/pixaolives

He dubtat si eren insults graciosos que me deia el meu pare d’infant, de collita personal seva, o si eren uns mots més estesos.  Si bé al diccionari Alcover-Moll no els recull (ja sabem que en temes d’insults a pics és més bé un poc purità), per la xarxa sí que n’he trobat alguna referència, la qual cosa me demostra que no són mots exclusius del meu pare (i també poden entrar en aquesta secció perquè se senten ja ben poc). De totes maneres si algun lector també en fa ús o l’ha sentida dir, estarem encantats de rebre les seves aportacions a través dels comentaris.  Continua

Mots perduts: nyoc (fer nyoc)

Sortosament, si mes no en el nostre entorn, resta lluny el temps de la fam. Des de fa anys no es sent parlar d’espectaculars panxades, d’aquelles singulars i pantagruèliques, però alguns  encara n’hem pogut veure alguna, si més no em part. I molts sentir contar alguna eixida de menjar de forma exagerada, sobre tot referit al dinar/sopar de matances. Hi havia persones que, aprofitant l’avinentesa, eren capaços de menjar-ne tres o quatre plats d’arròs i… faràs nyoc!, no has de fer nyoc!

Per extensió “ha fet nyoc!” es diu, encara ara, d’aquell que ha sobrepassat les expectatives en alguns dels àmbits de la vida. Continua

Mots perduts: màquina

Vaja mot comú posau avui, pensareu molts. Però no, em referesc a l’accepció concreta referida  a la bicicleta, encara que per antonomàsia es podria referir a moltes més: tren, tractor… Però actualment la bicicleta a diferència de motos, vehicles, llanxes…. ha perdut un poc aquesta reminiscència de “màquina moderna” i ja és més bé rudimentària o directament antiga. Potser d’aquí que s’hagi perdut l’ús d’anomenar-la “màquina”. Continua