Mots perduts: dolla

A vegades, la proposta d’un mot deriva cap a un altre. Seria el cas. En una de les seves llistes na Bel Alemany va proposar “duella”. La consulta del diccionari em porta cap a dolla.

Dolla em porta, amb la imaginació, al record infantil del jocs de baldufa i de les dolles que es cercàven amb no gaire bona intenció. I també a les eines (sobre tot quan el mànec surt de la dolla o de la duella!)
Continua

Mots perduts: pareller i oguer

Els oficis, com tot a la vida, van evolucionant i canviant. Per això és normal que els mots que designaven treballs que ara ja no se fan (o se fan de manera industrialitzada) hagin desparegut. També en el món de la pagesia hi ha avanços  i industrialització i també moltes eines i oficis van passant  a millor vida. És el cas de missatge, que ja va esmentar en Guillem Pont en una altra entrega, i també el de pareller o oguer, dels quals ens encarregam avui.

Aquests dos mots, de fet, igual que missatge, jo mateix (ciutadà nio ja de l’era industrilaitzada, sinó que també tecnològica) els conec gràcies a les contarelles del bo d’en Salvador Galmés. Si bé encara llauram (pareller), però no amb muls,  i tenim eugues i les cuidam (oguer), pocs són els que se dediquin exclusivament a fer aquestes feines. D’aquí segurament la desaparició dels mots. Continua

Mots perduts: refenta (esclafada)

Segons llocs i famílies potser una refenta, esclafada, coca de pa o prima. Son paraules sinònimes.

El vaig sentir no fa gaire, dit per una persona major. Es pot considerar mot perdut perquè resten lluny les pasterades casolanes. Es així que ja no sobra pasta una vegada fets els pans. i si en sobra ningú ja fa ersclafades o refentes; els valors són uns altres!

Encara que ben mirat, i després de consultar la Viquipèdia, tal vegada es podria recuperar. M’ha fet goles tastar una refenta calenta amb sal i oli.
Continua

Mots perduts: esca

Per començar l’any un mot potent: esca de caramutxa
Esca, en algunes de les accepcions encara és mot ben viu. Per a la gent de la mar la primera, pels amants de les plantes l’esca de garrover…

Morí la popularització del fumar en pipa i molt abans havia desaparegut el costum d’encendre la pipa amb esca de caramutxa.
Preparar l’esca de caramutxa era una tasca que tenia certes dificultats. Encendre la mica d’esca dipositada sobre el tabac amb un ferro i una pedra foguera, era tot un art. Continua

Mots perduts: baga

La proposta de “mots perduts” per part dels lectors es pot considerar, també, un instrument  que serveix  per mesurar l’evolució del llenguatge. Molts del mots són encara vius, i ben vius! -sols es perden els que ja no resulten útils- però no vol dir que “s’usin habitualment”. Uns pocs anys de diferència d’edat validen la proposta d’avui. Continua

Mots perduts: balb, balba

De tots els mots que tenc pendents de recrear, potser el més nadalenc és el de les “mans balbes”.

Qui no recorda unes mans fredes abans d’entar o al sortir de matines?.
Estirar les mans cap a la ximenea abans de la xocolata amb ensaïmada és un acte gairebé reflex per aixecar la temperatura de les mans i l’esperit

Sens dubte hi ha moltes i variades imatges nadalenques. La de les mans fredes potser seria la més ximple i desconsiderada, però present i compartida Continua

Mots perduts: pigard, -arda

Pedro Servera, adesiara ens serveix mots perduts, generalment d’arrel artanenca.

Ja s’ha comentat altres vegades que cada poble, cada família, té una mena de “vocabulari habitual”. Essent les paraules d’ordre general, i normalment recollides en el DCVB, són usades més en un indret que no en un altre.

Les distàncies, les professions, les feines…propiciaven l’ample, gairebé màgic, ventall d’usos i costums Continua

40 anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner

Avui es compleixen quaranta anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner. Té un carrer dedicat a Palma però poca gent coneix la seva vida i la seva trajectòria.

Nascut a València el 9 de setembre de l’any 1911 morí a la mateixa ciutat el 16 de desembre de 1981.

Escriptor, filòleg i historiador durant la Guerra Civil va estar al costat de la legalitat republicana i fou repressaliat pel franquisme amb una condemna de presó a Madrid entre els anys 1939 i 1943, any en què arribà a Mallorca. Continua

Mots perduts: cacai

-No m’agafes, cacai…
-Jo en tenc més que tu, cacai…
-Jo he pujat i tu no, cacai…

Es una expressió que en el nostre entorn -i també en altres entorns- feia referència  propostes infantils d’intervenció o de posició.
Quan en Pep la va proposar ja va assenyalar que no l’havia trobada en el DCVB
Ni en el DCVB, ni en el Corpus de fraseologia, ni en el Diccionari d’expressions lingüístiques. Continua