Mots perduts: peonar

Aquest entretingut i participatiu joc dels mots perduts, a vegades, presenta sorpreses.

Tal és el cas. No recodava haver sentit mai el mot. Lògic si es considera que en la nostra família ni van ser caçadors de perdius ni diriguen -si seguien- aquelles sucoses converses a l’entorn de les eixides de caça. Segurament en altres famílies era un mot habitual.

La disparitat dels mots familiars es pot establit, també, segons edat, entorn…. Continua

Mots perduts: aregar

El mot , en la primera de les accepcions, resta en mans d’especialistes. Quan hi havia bísties a cada casa i moltes a les possessions el concepte era ben viu. Encara que realment, els aregadors també eren especialistes. No tothom servia per aregar un animal, o dit d’altra manera en el sí de la família sempre hi havia persones amb més enginy, coneixements de la conducta animal i paciència que les altres.

En la segona de les accepcions, s’usa molt però se’n parla poc. No s’empra la paraula. Continua

Mots perduts: plegamans

Es una versió, ben local, del “besarmans” -que intentarem tractar  a manerfa d’anècdota-
Anau a plegar mans an es padrí! I es padrí allargava la ma, uns la besaven i els altres es limitaven a fer una capadeta d’un tros enfora, assenyala l’informador.

A vegades -no sempre- el padrins i oncles responien a la deferència, amb una llepolia o una peça (cèntims de pesseta) que reforçava l’acció
Indubtable senyal de submissió, vigent en en Sant Llorenç preturístic.

L’acte, la submissió dels infants cap als majors, fonamentalment cap als majors mascles, ajuda a entendre una de les arrels dels vigent patriarcat. Continua

Mots perduts: cucalons

Qüestió d’atzar. Amb altres finalitats he demanat el nom a una persona més gran i m’ha contestat sense pensar gens.
La sorpresa esdevé quan mires el diccionari: és paraula tan llorencina… !. Paraula local que no surt en el Normatiu.

Algunes cases encara guarden polsoses cabeçades penjades en una estaca, abans eines d’ús diari. Els temps canmvien i el vocabulari habitual també.

La mateixa pretensió de les persones que portaven la bístia sense cucalons (veus la meva bístia no els ha de mester!) ara es manifesta d’altres formes.

M’agrada el mot i el concepte, En sentit figural tots portam els nostres cucalons Continua

Mots perduts: saluet

Segurament abans era més perceptible, en tot cas hi havia menys renou ambiental.
Els pagesos conten que adesiara el sentia el saulet, la remor de la mar.
Era necessaria un lloc elevat i el vent a favor.
Des de sa Fontpella es sentia el que arribava de sa Punta de n’Amer. Des de Son Llulls el que arribava de Son Serra.
-Heu sentit el saulet?. El vam sentir quan seiem a la fresca!

Un mot que també fa referència al coneixement de Mn. Salvador Galmés. Continua

Mots perduts: reparar

De totes les accepcions del mot, es voldria enfocar les tres primeres accepciobs de l’apartat III (Les assenyalades en negreta).

Mot ben nostrat i molt usat en un doble sentit. Primer en el de mirar, albirar, adonarse’n (“Has reparat…”.tal cosa?). I també a manera de desafiament o retret. (“Ja ho repararàs!… que faci/cregui tal cosa). Continua

Motsperduts: pescapous / cercapous

Quan en Miquel el va veure penjat a la clastra de Son Vives, no va perdre oportunitat:
Mira un mot perdut!
Com el cas de les eines agrícoles preturístiques, és un d’aquells mots que, al perdre la utilitat, es fan fonent en la immensitat
I això que l’Ajuntament en tenia un de molt complet a disposició dels veinats. Sembla que, com en el cas del piano, ha desaparegut.

No deixa de ser un mot curiós. En el meu entorn infantil l’anomenàvem pescapous (si la memòria no em traeix). Però el diccionari ens remet a cercapous -tam,bé recollit en el normatiu- per anomenar una mateixa eina.

Vosaltres, lectors, com l’anomenàveu? Continua

Mots perduts: flato

Anys enrere, sobre tot els al·lots que corrien per fora vila, tenien un flato. S’aturaven, es posaven tres pedretes dins la butxaca i continuaven jugant.

L’informador assenyala que ara no en sent parlar de flatos. No sap ben bé si es que en el seu entorn no se’n donen o si han desaparegut de forma generalitzada.

En tot cas li ho recordà un infant  en una excursió. Es veu que no és perdut del tot.(Alguns mots es perden al desapareixer la utilitat o la funció,altres amb l’edat…) Continua

Mots perduts: “cueta”

Pere Mesquida, que es declara seguidor de la pàgina, assenyalà dos mots. Un, aferra-pilla, ja ha sortit i l’altra, el present, al no trobar-se registrat, (o no haver sabut localitzar), tal vegada no hauria de sortir.

Però, atesa la llarga utilització en l’entorn escolar, en farem una excepció. Molt possiblement “cueta” vé d’acuar, de qui acua… Continua

Mots perduts: rosseguera

Una altra paraula que deriva de la conversa sobre la utilitat dels marges en el Sant Llorenç preturístic.

Contà n’Antoni que normalment, quan es feia llenya per al forn la feixaven i la col·locaven sobre una branca més grossa i oberta  que, amb la bístia, es traginava fins a les cases “a la rosseguera”.
Una adaptació o localisme derivat de rossegar

Continua

Mots perduts: gatzoll

Parlàvem  dels marges, de la riquesa dels marges vegetals que volten les finques.. Alguns eren partioners, les soques determinaven fins on es podia arribar.

De banda estatge d’animalons diversos, les visites als marges sempre resultaven profitosos. S’hi podia trobar llenya prima per al forn, una troçada que servis de mànec d’eina o d’arada, i un pal llarg per al gatzoll.
-No saps que és un gatzoll? Continua

L’Àgora de l’OCB

El català a la sanitat pública: una assignatura pendent

Antoni Llabrés Fuster       UIB / OCB

Enguany es compleixen els quaranta anys de la declaració d’oficialitat de la
llengua catalana a les Illes Balears. Efectivament, dia 25 de febrer de 1983, val
a dir que en el furgó de coa, les Corts Generals aprovaven l’Estatut
d’autonomia, i el primer dia del mes de març, amb la seva publicació, entrava
en vigor. D’aleshores ençà disposam d’un règim jurídic lingüístic de doble
oficialitat (més adient que cooficialitat, que sol reservar per al català una posició
subalterna, tot distingit entre una llengua oficial, la de l’Estat, i una altra
simplement cooficial, la pròpia), que si bé mostra evidències d’una clara
asimetria a favor del castellà, ha permès innegables avanços en la recuperació
i foment de la llengua catalana a través del que hem conegut, en general, com
a procés de normalització lingüística. Continua

Mots perduts: espitrellat

Tal vegada una de les imatges tòpiques  d’un espitrellat, en sigui la imatge del legionari amb la seva presència i fama de mascle alfa.

La modalitat local -el mateix diccionari remet a “espitregar”, recollit també en el “Normatiu”- espitrellat que es presenta es nodreix d’una referència a un escrit de Salvador Galmés. Continua