Ha mort Pep Santandreu Sansó a l’edat de 85 anys
Malnom: Pep “Treufoc”
Celebració dels ritus funeraris:
El condol es donarà al final de la missa.
Que en el Cel el vegem.
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar informa de l’Acampada Jove 2023.
Una de les activitats més esperades pels joves ja té data: les acampades de fi de curs del centre jove.
Aquest any se’n faran dues, una del 26 al 27 de juny i un altre del 28 al 29 de juny.
Ambdues es realitzaran al mateix centre jove de Sa Coma, on es quedarà a dormir. Per això, s’ha de dur sac de dormir, coixí, etc. També s’ha de dur el dinar del primer dia, la resta està inclòs en el preu de l’acampada.
Durant els dies d’acampada els joves aniran a la platja, cinema i jocs el vespre. El segon dia aniran Continua
D’aquí poc ja és Sant Joan i, com ja és tradició, la comitiva de Sant Joan Pelut sortirà l’horabaixa del dia 24 de juny a felicitar als Joans i Joanes del poble de Sant Llorenç.
Si voleu apuntar-vos, només heu de telefonar a l’Espai 36, apuntar-vos i tenir preparat un bon espai on puguin ballar al carrer i fer molta festa!
El 4 de novembre del 2013 l’Audiència Provincial conclou que el cobrament de suborns pactat, segons denuncia la Fiscalia, durant 13 anys a raó de 30.000 euros anuals entre Garau i Moll no pot ser jutjat perquè ja ha prescrit.
Així es lliuren Garau i en Moll de seurer-se al banc dels acusats per afrontar la pena de cinc anys que demanava Fiscalia. L’Audiència sosté que, a pesar de que la Fiscalia remarca que va cobrar fins el 2003, no es pot acusar a una persona per accions efectuades mentre ja no té el càrrec de funcionari public ja que Garau va abandonar el càrrec el 1993. Això val també per la dona de Garau i en Moll.
El diari el Mundo publica un escrit de Esteban Urreiztieta que ha seguit tot el procés, “La Justicia indulta a Doña Urraca”
“La Justicia ha caido, y no será porque no se le advirtiera suficientemente desde las páginas de este periódico, en la última trampa de Antonio Garau. Continua
El 22 de setembre del 2009 el diari UH publica un escrit d’Antonio Barroso, ex
enginyer de Costes, on escriu:
“En diciembre de 2003, Redo SA obtiene una concesión que prorrogaba su anterior
conseguida por influencias políticas cuando ya no era propietario de las instalaciones
hoteleras posteriores por haber perdido su imperio. En 2004 Antonio Autonell,
yerno de Moll, llama a Garau para comunicarle que su nueva concesión le
había originado nuevos socios (¿quienes?) a los que satisfacer y por tanto no
podía pagar a Garau. Moll, enterado de la conversación le dice a Garau que si se
atreve a denunciarlo le hundiría. Hay que hacer notar que esta concesión única en
toda España es una mancha en Costas de Baleares y por decencia y vergüenza debe
ser rescatada”. Continua
El 31 de juliol del 2008 el diari “el Mundo” informa que el fiscal denuncia davant el jutge a Garau per cobrar més d’un milió d’euros en suborns utilitzant la seva dona. Cal recordar declaracions d’en Moll on afirma que si no pagava corrien el risc de perdre l’explotació de la platja de Sa Coma. A més manifesta que mai va sol·licitar els serveis de la dona de Garau com afirma aquest, hi ho fa manifestant que a la seva empresa tenia assessors de sobra. La denuncia, admesa a tramit pel Jutjat de Instrucció número 11 de Palma, a part de Garau i la seva dona també imputa a Moll per acceptar les propostes.
També informa que Garau ha canviat d’advocat del cas Royaltur, que fins aleshores havia estat el portaveu del PSOE al Parlament Balear Antonio Diéguez. També canvia d’advocat en aquest cas en Moll que romp amb en Perera, segons confessions d’aquest, volia arribar a un acord i evitar el judici a tota costa a part de les grans discrepàncies que tenia amb el seu client. Continua
El 19 d’agost del 2007 en Garau es presenta davant la Justícia com una persona honorable i intenta contraposar la figura d’en Moll, un ex contrabandista. Remarca davant la jutgessa que té tres carrers al seu nom i a part dels carrers aporta un munt de reconeixements.
En aquells moments és el president del Circulo de Bellas Artes i un dels principals impulsors del centre es Refugi al cuidat de persones sense sostre i marginats socials. Com si tot això pugui valer davant la Justícia per aconseguir la raó amb aquest assumpte.
El mateix dia surt al diari UH un escrit de Garau, “venda de quadres”, on defensa el valor d’aquests i afirmant que va ser en Moll qui es va encapritxar amb aquests quadres.
El 16 de desembre del 2007 la jutgessa decideix denunciar davant la Fiscalia a l’hoteler Moll i al ex Cap de Costes de Balears Garau. La titular del Jutjat de Primera Instància número 5 ha adoptat aquesta decisió després de que Moll explicàs amb tots els detalls el que va passar, dins el curs d’un plet civil pels pagaments realitzats a Garau, pagaments realitzats mitjançant diverses fórmules, amb diners negres, amb accions, compra de quadres… Continua
El 9 d’agost del 2007 el diari “el Mundo” es fa ressò d’una nova polèmica entre en Moll i en Garau i publica unes declaracions d’en Moll afirmant que va pagar 420.000 euros en comissions a Garau per la concessió de la platja de Sa Coma. Moll afirma que Garau li va fer firmar un contracte amb la seva dona que fa public i on es diu:
“Que la senyora Maria Concepció Obrador ha realitzat per Redo SA gestions i treballs importants que han fet que aquesta empresa sigui més rentable, per això Moll com a representant de Redo SA es compromet a entregar cada any, mentre Redo SA obtengui l’explotació de la platja de Sa Coma, cinc milions de pessetes (30.000 euros) i de forma vitalícia implicant a la vegada els possibles hereus.” Continua
El BOIB d’ahir publicà els noms de les persones que s’incorporen al nostre ajuntament com a auxiliars administratives:
“Nomenar a les següents persones com a auxiliars administratives, funcionàries de carrera, de l´Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar: Continua
El BOIB d’avui publica el nomenament de la Jutgessa de Pau de Sant Llorenç des Cardassar
“SILVIA MARTÍNEZ POMAR, SECRETARIO DE GOBIERNO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE LAS ILLES BALEARS HAGO SABER: Que, en la sesión de la Sala de Gobierno, celebrada en fecha 17/05/2023, se acuerda nombrar a Doña Continua
El juny del 2007 dins el cas Royaltur surt a la llum la connexió Moll-Garau. El diari “el Mundo” publica que Antonio Garau, històric Cap de Costes de Balears va rebre d’en Moll accions del grup Royaltur a canvi d’una gestió feta a favor dels interessos d’aquest empresari davant Costes de Cádiz.
Antonio Garau publica un escrit a UH el 19 de juny on explica els fets per rebutjar el publicat a “el Mundo”:
“Relatemos lo que realmente sucedio en 1987. A instancias de Moll, y con permiso de la Subdirección General de Costas, resolví un grave problema a Moll en Sancti Petri (Cádiz). A cambio me dio un 5% de la sociedad Resort Andalucía SA que se formaba para llevar la urbanización de Sancti Petri. Naturalmente, previo pago del valor nominal de las acciones como todos los demás socios. Se adjunta recibo de diez millones de pesetas. que el 15/11/1989 se pusieron a nombre de Tritur SA, sociedad familiar. No hubo, señores de “el Mundo”, comisión alguna pero sí me dejo formar parte de la recién creada Resort Andalucía SA de Cádiz que nada tiene que ver con Royaltur de Mallorca. Continua
Ahir, a Sant Llorenç des Cardassar, com a la resta de les Illes Balears, es celebraren eleccions municipals, al parlament i als consells. La jornada va transcórrer amb tranquil·litat, sense incidències greus, tot i que hem de manifestar la nostra queixa perquè a la majoria de meses electorals no es va respectar el secret del vot, la intimitat dels votants, perquè les paperetes estaven a la vista de tothom i en algun cas, com a sa Coma, un mirall mostrava l’interior de les cabines de votació. De cara a futures eleccions hem de reclamar a l’administració que resolgui aquests problemes.
En una democràcia, la jornada de votació, es considerada la màxima expressió de la participació de la ciutadania perquè els electors poden passar comptes amb les formacions polítiques i poden decidir els futurs governs de les institucions.
A Sant Llorenç el resultat de les eleccions municipals fou els següent, segons les dades publicades per l’Ajuntament a la seva pàgina web: Continua
El 23 de gener del 2005 el periodista Matías Vallés dedica la contraportada del DM a Jaume Moll i escriu sobre ell segons la seva pròpia confessió: “Practique el contrabando mientras fue falta administrativa, porque pagando era feliz y colgué el sombrero cuando paso a ser delito”.
En el apogeo de su grupo Royaltur, la familia Moll acumulaba una fortuna de 27.000 millones de pesetas. Según la querella, este imperio le fue birlado cuando Royaltur cambia de manos en 1993. La locura financiera al desnudo. Periodísticamente, se trataba de un asunto tabú, había que nombrar a Cañellas, Matas, Sa Nostra, Banca March y otras instancias incómodas”. Continua
Els dies 30, 31 de maig i 1 de juny es durà a terme la mostra de teatre escolar sota la direcció de Ivan Martín.
El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.
La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua
Els veïnats del carrer Femenies, som veïnats de tercera, ho dic perquè fa anys que demanam solucions al problema que tenim amb el trànsit rodat de grans dimensions. Continua
El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.
L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.
Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua
A la revista Flor de Card d’octubre de 1984 hi ha un escrit del regidor Antoni Sansó (PSM) que diu:
El PSM entén que, fins ara, dins Cala Millor i per tota la nostra zona costera -per no dir per tota la de Mallorca- s’ha practicat un urbanisme sense planificació, ple de favoritismes, on han predominat sempre els interessos dels més forts. Entenem que això ha estat possible gràcies als polítics de torn, fidels guardians i defensors d’aquests interessos. Polítics que fan de la política una eina bruta i carregada d’interessos particulars.
Davant això i davant la covardia d’altres grups polítics, el PSM vol manifestar clarament i públicament que està totalment en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.
Nosaltres entenem que és el cor de tota la nostra zona costera, i creim que, si seguim amb aquest afany de destrucció, acabarem per arrasar tot el que tenim. Per conservar la nostra zona turística i mantenir-la és Continua
El 16 de març de 1997 el diari El Dia, va publicar un perfil de Jaume Moll que deia que aquest era el petit de la família i que no tenia objeccions en treure els punys si l’ocasió el requeria. Va guanyar els seus primers diners en un taller mecànic i va amassar la seva fortuna amb el contraban que no va deixar fins a mitjans dels anys setanta, quan va començar a invertir amb el boom turístic. Jaume Moll un dels més importants contrabandistes de les Illes, creia ser a més, el darrer d’ells.
El 16 d’abril de 1997 els mitjans de comunicació informen que Immobiliària Alcázar, veu indicis per presentar una contra-querella per estafa del grup turístic Royal Resort. Segons els advocats de la immobiliària, disposen de documents que demostren la falsedat de la situació econòmica de l’empresa quan aquesta es va vendre el 1993. Moll parlava de guanys quan les auditories van demostrar que aquests eren pèrdues. Continua
Des de Més per Sant Llorenç pensam que ha arribat l’hora de reclamar al nou Govern la compra de sa Punta de n’Amer i pensam que en tenim tot el dret ja que som un dels principals destins turístics de les Illes Balears i un dels que més recaptam de l’Impost de Turisme Sostenible sense que encara, després de vuit anys de la seva implantació, no haver rebut un euro de retorn.
Però també ens convé recordar als qui hi eren però també als més joves que la seva protecció no va ser gens fàcil i que això només va ser possible per la lluita de molta gent.
Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar sa Punta de n’Amer com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altra corresponia a Sa Punta. Continua