Per la major part dels llocs on he conduït amb un vehicle, si un carrer va en una direcció determinada, el següent sol anar cap a la contrària i així successivament, de manera que els conductors saben a què s’han d’enfrontar si per un motiu o altre s’han equivocat i els cal rectificar.
A Sant Llorenç no és així, i hem de reconèixer que els que varen dissenyar la circulació rodada en el nostre nucli urbà de Sant Llorenç feren un remarcable exercici d’imaginació amb una intenció que no som capaç d’endevinar.
A tall d’exemple –en podria posar un caramull més, escampats per tot el nucli, però amb un parell crec que serà suficient– tenim dos carrers paral·lels i contigus: el del Clavell i el de la Caritat, que són els de la part de davant i de darrere de ca ses Monges. Des del carrer de la Mar fins el de Sant Llorenç la circulació va més poc més o manco en direcció ponent; des del de Sant Llorenç fins el de Gabriel Carrió, canvia de sentit i va cap al llevant; i des del de Gabriel Carrió dins el Cardassar (el primer) i l’Ordines (el segon, que és més curt) torna anar cap al ponent. Continua




