El darrer dia d’agost va morir Celestí Alomar, el tercer membre que ens deixa d’aquell llunyà primer Pacte de Progrés, juntament amb Francesc Antich i Pere Sampol.
Amb en Celestí i n’Antoni Tarabini vàrem tenir una curta relació en els darrers anys del franquisme, devers el 1973, quan en el Club Card organitzàrem una espècie de curset mig clandestí, en el qual els dos polítics esmentats ens parlaren sobre com llegir els diaris entre línies, és a dir, ens ensenyaren a esbrinar el que realment volien dir els escriptors més progressistes sense arribar-ho a expressar clarament, ja que en aquell temps era perillós publicar segons quines coses si no es corresponien amb allò que manaven els capitosts del franquisme. Continua


